Societat

festes i tradicions

pregó

El pregó del bicentenari apel·la a l’essència de Gràcia

Agnès Busquets i Roger de Gràcia reivindiquen la vida de barri i critiquen, en to d’humor, els efectes de la pressió turística

Expressen la seva voluntat de votar en el referèndum de l’1-O

“Tenim la sort de viure en una vila, amb esperit de vila.” L’actriu Agnès Busquets i el periodista i actor Roger de Gràcia van unir-se ahir a les veus que reivindiquen la importància de mantenir l’essència de barri i evitar que l’acabi engolint la Barcelona de postal. Amb un pregó llegit a dues veus, la parella va donar el tret de sortida a una edició molt especial de la festa major de Gràcia, que enguany celebra el seu bicentenari. Un discurs que també va exalçar la feina col·lectiva i anònima dels veïns que treballen fins al darrer moment, de forma voluntària, per tenir a punt els guarnits que tanta admiració desperten.

Els pregoners –acompanyats del seu fill– van adreçar-se a la plaça de la Vila des de la balconada de la seu del districte, que s’ha sumat a la commemoració de l’efemèride i ha decorat la façana amb un mural que homenatja el procés de guarnir els carrers. Enguany no estava previst que l’alcaldessa, Ada Colau, assistís al pregó, tot i que va acabar fent acte de presència gràcies a Busquets, la seva imitadora al Polònia de TV3. Sempre amb to d’humor, el discurs va incloure fins i tot alguna traducció a l’anglès. “Home, que no veus que cada dia hi ha més gent de fora al barri?”, va justificar l’actriu.

En aquest punt, era quasi obligada la referència a l’augment del preu del lloguer a la ciutat i la consegüent i denunciada expulsió veïnal. “És veritat que venen molts guiris. Hem de ser ben educats i dir-los: «Hola, turista, casa meva és casa vostra, si és que aquí encara algú hi pot tenir una casa amb lo cares que les posen des que les compreu vosaltres»”, va dir De Gràcia. L’actualitat mana i el discurs va prosseguir per aquest camí. “No és que no vulguem que vinguin els turistes, però una mica d’organització sí. Per primer cop el turisme de masses preocupa més als barcelonins que l’atur. Per evitar que això es converteixi en turismofòbia, hem de començar a afrontar el problema”, va afirmar el periodista.

Els pregoners van demanar una festa pacífica i igualitària, lliure de violència masclista, i van instar a respectar els guarniments. Del barri de Gràcia, van destacar que “és un magnífic lloc de trobada, esquitxat de places i carrers, on et trobes el del forn i comentes la jugada de les darreres vacances”. “Això no ho podem perdre, hem de cuidar-nos i cuidar el petit comerç. Que no acabem sent un barri franquícia. Això no és el Born i no volem que ho sigui, oi?”, es va preguntar Busquets. Més enllà de Gràcia, el pregó va passar de puntetes per les cues de l’aeroport del Prat i també pel referèndum de l’1 d’octubre. “Siguin les urnes de fusta o de paper, votarem igual i potser l’any que ve Gràcia serà capital”, va dir l’actriu.

El discurs de Busquets i De Gràcia va anar precedit de la lectura del pregó alternatiu, en compliment d’una tradició de la festa. La Comissió de Festes Populars va convidar representants de Les Kellys –el col·lectiu de cambreres de pis d’hotel–, d’Arran Gràcia i del Moviment Popular de Gràcia. El pregoner va ser Cobi, la mascota olímpica, que va carregar contra la massificació turística, l’especulació immobiliària i la gentrificació. També va rebre el govern municipal, a qui va acusar “d’endollar” parelles de membres de BComú.

Els orígens es remunten a la guerra del Francès

Durant el pregó, Agnès Busquets i Roger de Gràcia van fer referència també als orígens de la festa gracienca. Per trobar-los cal remuntar-se a la guerra del Francès, quan el convent dels franciscans que hi havia entre l’actual Gran Via i el carrer Aragó va quedar arrasat. El 1817, el propietari de can Trilla –encara dempeus al carrer Gran de Gràcia– va cedir la capella d’aquesta masia als frares perquè hi guardessin les poques coses que havien pogut salvar, mentre construïen el nou convent on avui hi ha l’església de Santa Maria i Jesús de Gràcia. El 15 d’agost del 1817, doncs, es va celebrar a can Trilla l’aplec que per la Mare de Déu d’agost s’havia fet cada any en el desaparegut convent. D’això en fa avui 200 anys, ni més ni menys. La celebració de l’efemèride es traslladarà als carrers durant els dies de festa major i, com a activitat especial, s’ha recuperat la tradició de guarnir el carrer Gran de Gràcia. També han tornat les enramades, el primer tipus de guarnit –amb elements vegetals– que es va fer a la festa major. Serà al carrer de Francisco Giner, l’antic carrer Culebra. Tot plegat sense oblidar l’envelat dels Jardinets de Gràcia, que tanca portes el dia 21. Fins llavors s’hi podrà visitar l’exposició L’art de guarnir el carrer, que mostra l’evolució dels guarniments des del 1862.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Trobada entre el Parc Tramuntana a la Cambra de Comerç de Girona

Girona

La Cambra de la Propietat defensa els contractes d’habitatge de temporada

GIRONA
Societat

Troben a Cervera una nova espècie de planta fòssil de la família de la vinya

Cervera
medi ambient

Argentona vol reduir a la meitat la població de coloms

Argentona

Drets Socials demana “col·laboració” a l’Ajuntament de Foixà

foixà
turisme

Els paradors de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran rebran una inversió de 18 milions durant els pròxims tres anys

LLEIDA
MEDI AMBIENT

Stop Creuers demana un compromís “ferm” a l’Ajuntament de Barcelona per reduir els creueristes

barcelona
MEDI AMBIENT

Santa Coloma de Gramenet acumula 400 patinets elèctrics trucats al dipòsit municipal de vehicles

Santa Coloma de Gramenet
MEDI AMBIENT

El fiscal demana presó per a tres directius de Dictesa per l’incendi de la planta de Montornès

BARCELONA