oci
platges
Els ‘tèxtils’ guanyen terreny al nudisme
Platges de tradició nudista veuen com cada cop hi va més gent amb banyador per la menor massificació
No hi ha enfrontaments però el CCN demana respecte pels espais
Al Maresme hi ha 11 platges on es practica el nudisme
Al Maresme hi ha 11 platges on es practica el nudisme, des de Montgat fins a la desembocadura de la Tordera. Darrerament, però, es dona la circumstància que cada vegada hi ha més gent que va a aquests indrets amb banyador, ja que sovint es troben menys massificats que les altres platges. Són els coneguts com a “tèxtils” en l’argot nudista. Aquesta situació pot comportar, d’una banda, la incomoditat de la persona que decideix practicar el nudisme i, d’una altra banda, la invasió d’un espai on el naturisme feia anys que hi havia arrelat. Tot i que els mateixos usuaris nudistes comenten que no hi ha cap mena d’enfrontament en aquests emplaçaments entre els uns i els altres, el Club Català de Naturisme (CCN) demana que es respectin aquests espais pels que decideixen practicar-hi el naturisme.
La platja de la Musclera d’Arenys de Mar és una de les que gaudeix de més solera a la comarca pels amants del nudisme. Però una part d’aquest emplaçament, la que fa frontera amb Caldes d’Estrac, també és ocupada pels “tèxtils”. “Sí que darrerament se’n veuen més en aquesta part”, expliquen la Magda i en Miquel, una parella d’Alella que ha practicat el nudisme “de tota la vida”. “Fins i tot hi ha famílies senceres, i això es pot explicar per la proximitat amb Caldes i perquè el pàrquing de la platja és molt a prop”, diuen. En Fidel i la Carme, nudistes esporàdics, admeten que “el fet d’estar en un espai naturista i que hi hagi gent amb banyador et fa sentir un pèl incòmode”. Amb més filosofia s’ho agafa en Rafael, un noi de Burgos que creu que “a les platges tothom hi hauria de poder anar com volgués”. Aquest usuari comenta que la invasió dels “tèxtils” a Arenys de Mar “no és ni de bon tros la que trobes a la Costa Brava, sobretot en l’època més alta pel que fa al turisme”.
A Mataró, la tradició nudista té com a referència un tram de la platja de Sant Simó. En José Luis, un naturista veterà, considera que “cada cop hi ve més gent vestida”, i creu que “no seria sobrer posar alguna senyalització perquè els que hi vinguin es comportin com a nudistes”. Per a en Daniel és “als caps de setmana quan hi ha més públic «tèxtil» en aquesta platja, sobretot per la gent que hi ve des dels hotels que hi ha per aquí”. “A mi no em molesta però entenc que hi hagi gent que sí”, va comentar aquest mataroní.
A Vilassar de Mar és on els nudistes troben que van menys “tèxtils” a la platja que hi ha davant del Mercat de la Flor. “Cada cop som més els que optem per anar nus en aquest espai”, opina en Xavi. “Totes les platges haurien de ser lliures perquè la gent hi vagi com vulgui”, considera aquest jove de Premià de Mar. Pel que fa als consistoris consultats, asseguren que no han rebut cap queixa dels nudistes contra els “tèxtils”.
De fet, segons l’alcaldessa de Sant Pol de Mar, Montserrat Garrido (CiU), al municipi s’ha produït la situació inversa: “He rebut alguna queixa de banyistes perquè algú estava fent nudisme a les platges del nucli urbà”, assegura. En aquest sentit, Garrido diu que s’està plantejant regular aquest fet amb una ordenança.
De l’atemptat a la moralitat a la llibertat ideològica
En l’època franquista, el règim considerava el nudisme com un atemptat a la integritat moral. Una circular del 6 de juliol de 1957 prohibia “qualsevol manifestació de nudisme i incorrecció en el mateix aspecte que pugni amb l’honestedat i el bon gust tradicionals dels espanyols”. Aquesta circular no només prohibia el nudisme, també regulava el tipus de vestuari que s’havia d’utilitzar a l’hora de remullar-se. Es considerava com a banyador “les anomenades de dues peces per a les dones i eslips per als homes. Aquelles hauran de portar el pit i l’esquena coberts i aquests, pantalons d’esport”. Així doncs, el nudisme es va veure obligat a créixer lluny del turisme de masses i de les platges principals, fugint de la legalitat. El nudisme es va establir a les cales més allunyades i, a la vegada, més boniques del territori català. També en llocs de difícil accés i apartats de les mirades indiscretes, però sobretot lluny de la Guàrdia Civil. L’any 1974, la Federació Naturista Internacional va definir el naturisme com “una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient”. Al cap de quatre anys, el 1978, amb l’entrada en vigor de la carta constitucional, es va deduir que el nudisme passava a ser una llibertat més. Però no va ser fins al 1995, amb l’aprovació del nou Codi Penal, mitjançant el qual “l’escàndol públic” deixava de ser un delicte, i el nudisme es va declarar completament legal a qualsevol platja.
Quaranta anys defensant el nudisme a Catalunya
Adam Domènech
El Club Català de Naturisme (CNN) celebra el seu 40è aniversari aquest any. L’associació es va fundar el 1977 per un grup de persones pioneres en el món del naturisme, amb l’objectiu de preservar i defensar el nudisme en terres catalanes. Les celebracions van començar a principis d’aquest 2017 amb un dinar i la creació d’un calendari commemoratiu i durant l’estiu l’entitat està realitzant un concurs de fotografia naturista en què es vol reivindicar la nuesa com a fet natural.
La societat retrocedeix
Actualment el club té 400 socis però Segimon Rovira, president del club, no creu que el nombre de socis sigui representatiu i no tenen una estimació de la gent nudista que hi pot haver a Catalunya. Rovira explica que s’està retrocedint en l’acceptació de la nuesa i posa per exemple la censura dels mugrons en algunes xarxes socials. A més, opina que la situació actual a les platges és greu i reivindica el respecte per aquests espais de llarga tradició. “L’ideal per a nosaltres seria que cadascú pogués triar anar vestit o despullat; el que passa és que avui en dia no veiem possible fer-ho realitat, per això continuarem defensant els espais de tradició nudista”, diu el president de l’entitat. Rovira no creu que la solució sigui la segregació de les platges però veu una manca de respecte: “No volem guetos de gent despullada, si ve una família i algú no es despulla no passa res, però si venen grups molt grans i completament vestits es creen incomoditats.” El CNN ha engegat aquest estiu una campanya repartint fulletons a les platges nudistes per conscienciar els tèxtils.
