Cop islamista a Barcelona
Els musulmans es manifesten contra el terrorisme
Una concentració convocada per les xarxes socials atreu unes dues-centes persones que clamen contra el mal que els atemptats fan a l’islam, que qualifiquen com a religió de pau
Una concentració espontània, convocada a través de les xarxes socials, va agrupar ahir uns dos-cents musulmans a Canaletes que van manifestar el seu rebuig al terrorisme i a l’ús pervers que els assassins estan fent de l’islam. La protesta va començar amb un grup format sobretot per dones que aixecaven rètols en què es podien llegir frases com ara “L’islam és pau” i “Ho patim nosaltres també”, i va acabar amb una petita manifestació amb la gent que gradualment s’hi anava sumant. Musulmans sobretot, però també persones d’altres confessions que es van unir al missatge de rebuig del terrorisme.
L’acte va estar carregat d’emotivitat i de reflexió. “Islam no és terrorisme.” “Prou, no pas en el nostre nom.” “Som musulmans, no terroristes.” “No tinc por.” Aquestes van ser algunes de les consignes que es van cridar durant la breu marxa, que va acabar a l’altura del carrer Tallers. Van resar per les víctimes, van fer un minut de silenci al costat d’una de les ofrenes florals que esquitxaven la Rambla i van debatre amb alguns espontanis que es van solidaritzar amb un col·lectiu que se sent doblement colpejat.
“Hem patit l’atemptat doblement. Perquè som barcelonins i perquè som musulmans que ara ens trobem en el punt de mira i rebem amenaces i rebuig”, afirmava l’Esher, una catalana que es va convertir fa vint anys a l’islam. La Fàtima, una marroquina que viu a Barcelona des del 1970, es va acostar a la Rambla per mostrar que donen la cara per dir “que som també catalans i que patim el dany de veure com els terroristes embruten la nostra religió”.
Insults i reflexions
Aquesta veïna del carrer Hospital no ha viscut cap mostra de rebuig després de l’atemptat. Sí que n’ha viscut la Sumaya, que estava treballant en una botiga de roba quan va tenir lloc l’atemptat. “Un client rus em va ensenyar la notícia al mòbil i em va dir que els moros de merda ens estan envaint. A continuació va dir que no volia que jo l’atengués.” També ha viscut insults la Ikram, que en el moment de l’atemptat estava a la part baixa de la Rambla. “Al grup de WhatsApp de la meva classe, de quart d’ESO, m’han dit que soc una puta mora de merda i que me’n vagi amb la gihad”, explicava.
El Mohamed, l’Abdellah i l’Abdel reflexionaven sobre els prejudicis que s’estan manifestant aquests dies cap als musulmans. Un és dentista, un altre treballa en una empresa dels Estats Units, tots són marroquins que viuen a Catalunya des de fa més de deu anys, “i a mi em retenen cada mes 400 euros d’IRPF; no només no em donen ajudes gratis, com es diu, sinó que contribueixo a aquest país, amb el qual em sento molt involucrat”, deia l’Abdellah. Què pot haver dut uns nois tan joves a radicalitzar-se fins a aquest extrem? Tots tres reflexionaven sobre el mal que fan les traduccions wahhabites dels llibres que interpreten l’Alcorà i sobre la capacitat de captació a través de les xarxes socials d’uns joves que creixen sense referents islàmics, ja que els imams “parlen un llenguatge molt allunyat d’ells”. L’Omar es va sumar al debat i va explicar que treballa com a cirurgià plàstic al Clínic. El dia de l’atemptat es va presentar com a voluntari a l’hospital, on forma part de l’equip que atén els ferits. “Una ferida francesa em va donar una carta molt maca. Deia que quan la gent li diu que un musulmà gairebé la mata, ella contesta que un musulmà gairebé li salva la vida”, va relatar.
La concentració de la Rambla es va sumar a la que la comunitat pakistanesa va organitzar al parc de les Tres Xemeneies, al Poble-sec, per mostrar el seu rebuig a l’atemptat. Demà la fundació Ibn Battuta ha convocat una manifestació que sortirà a les set de la plaça Catalunya. A la Rambla es van viure altres mostres espontànies de condol i de rebuig. El col·lectiu de taxistes va fer un homenatge a les víctimes i les seves famílies, i van ser aplaudits pel seu ajut a l’hora de traslladar gratuïtament afectats per l’atac en les hores posteriors a l’atemptat. També van ser nombrosos els que van dipositar flors i altres objectes als altars improvisats al llarg de la Rambla i que van escriure missatges amb guix a terra i als fanals.
