Pla de xoc per atendre els joves magribins sols
Afers Socials treballa en un nou model per atendre els menors estrangers no acompanyats que arriben amb el clar objectiu de treballar
La nova xarxa permetrà treure pressió als centres d’atenció a la infància
En set mesos han arribat gairebé tants MENA com en tot el 2016
Suècia ha acollit en els últims anys amb èxit milers de joves sirians
Les notícies de creixement econòmic animen els menors a venir
La diferència és només de seixanta. En tot l’any passat van arribar a Catalunya 684 menors estrangers no acompanyats (MENA), i fins al mes de juliol n’han arribat 624. Les xifres evidencien que el repunt del nombre d’arribades constatat l’any passat (els anys anteriors s’havien mogut entre 442 el 2007 i 317 el 2013) no només es manté, sinó que s’accentua. I això significa que es posa encara més en tensió un sistema d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que fa temps que va curt de recursos per una alta demanda. Per descongestionar la xarxa tradicional de la DGAIA i alhora cobrir millor les necessitats d’aquests menors estrangers que arriben sols, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies prepara un model propi d’atenció i acollida per als originaris del Magrib que han iniciat un projecte migratori per treballar a Europa.
Són nois del Marroc i Algèria que tenen entre 16 i gairebé 18 anys. “Ho entenem com una onada migratòria d’adolescents i joves que venen amb la idea de treballar. No pas perquè els protegim”, planteja el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies. A partir d’aquí, s’està començant a posar en marxa un model propi d’acollida per atendre una situació que es considera d’“emergència”, amb l’objectiu d’aconseguir la inserció social i laboral d’aquests nois. “La xarxa tradicional de la DGAIA està pensada per a infants que puguin tornar amb els pares o que vagin amb una família d’acollida. Aquests joves no entren en aquest perfil i és evident que necessiten uns recursos diferents”, argumenta Iglesies.
Dels 624 expedients de MENA que s’han obert aquest any, 380 són del Marroc i 27 són d’Algèria. Molt lluny d’aquestes xifres, hi ha els altres orígens: Gàmbia (13), Ghana (11), Guinea (16) i el Senegal (6), per exemple. L’any passat, d’un total de 684, la majoria també van ser marroquins (454) i algerians (57).
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ja va reconèixer a mitjan juny que els centres estan saturats per l’arribada de menors estrangers. Alguns professionals d’aquests centres s’han queixat que han d’atendre urgències sense tenir espai lliure, fins al punt que hi ha moments en què es veuen obligats a posar matalassos a terra. El pla per atendre aquesta situació d’emergència inclou, d’una banda, el recurs per dormir –pisos compartits, per exemple, o petits centres–, on tindran el suport i l’acompanyament necessari, i, de l’altra, l’atenció diürna, també amb acompanyament més o menys intensiu, segons la necessitat.
Resultat del ‘baby boom’
La previsió és que el flux migratori d’aquests adolescents i joves estrangers sols no s’aturi aviat. Afers Socials ha fet estimacions que l’any es podria tancar amb uns 1.100. Una de les raons de l’augment és que als països del Magrib hi va haver un baby boom entre el 1995 i el 2005. Són nanos que al país d’origen ja tenen edat de treballar i, un cop aquí, es troben que no tenen ni papers ni condicions per fer-ho. Es calcula que la meitat dels que arriben a Catalunya hi estan en trànsit, perquè tenen un projecte migratori amb destinació a Alemanya o a la Gran Bretanya.
“No és una qüestió només de la DGAIA –defensa Iglesies–, sinó que és de país, i hi hem de trobar solucions conjuntes entre tots els implicats.” Reconeix que actualment hi ha problemes perquè aquests joves no encaixen ni troben resposta en els CRAE (centres residencials d’acció educativa), on hi ha residents d’edats diferents, sinó que requereixen un acompanyament, un itinerari i un espai d’acollida més personalitzats.
Uns itineraris adequats a potenciar la seva voluntat d’establir-se i arribar a ser adults autònoms. “Tenen molt clar que venen per tenir una feina i un sou”, assegura Iglesies. Per això, la idea és orientar l’atenció i l’acompanyament en les necessitats formatives, d’inserció laboral i d’emancipació. Significa, per tant, que a més de cobrir les necessitats bàsiques, s’ha d’afavorir el projecte d’emancipació personal i laboral dels nois amb aprenentatge d’idiomes, formació professional, promoció d’estudis postobligatoris, participació en la vida associativa i recerca d’habitatge, entre altres qüestions. “Hem d’aconseguir que s’integrin a la xarxa normalitzada de formació, educació i salut, i als recursos de joventut i de participació”, assenyala.
Un dels casos d’èxit en què s’emmiralla la Generalitat per fer aquesta atenció més especialitzada és el dels països nòrdics. Suècia ha acollit en els últims anys desenes de milers de joves que fugen de Síria i Jordània, i ho ha fet amb un sistema molt similar al que ara s’intenta aplicar a Catalunya amb els joves magribins.
En aquest pla d’emergència, s’hi veuran implicats, a més de la DGAIA i de les entitats que assumeixin la guarda i l’acompanyament del jove, les àrees bàsiques de serveis socials –segons on visqui el menor–, la secretaria d’Immigració i els departaments d’Interior, Justícia, Salut, Educació, Treball i Joventut.
Fugides del centre
Una altra qüestió són els menors estrangers no acompanyats que no arriben a Europa amb un projecte clar de treballar i, a més, rebutgen el sistema de guarda i tutela de l’administració i qualsevol mesura de protecció. Es calcula que són al voltant d’un 18%. Són els que s’escapoleixen dels centres. La majoria són addictes a substàncies com la cola.
Des de fa un any i mig, alguns d’aquests nois es mouen sobretot per Ciutat Vella, a Barcelona. Viuen temporades al carrer. Ho fan quan acaben d’arribar i busquen el suport del grup organitzat abans d’entrar al sistema de protecció de la DGAIA. O bé cada cop que s’escapen del centre, perquè, segons reconeixen les administracions implicades, no hi troben un referent prou fort per deixar les addiccions i adaptar-se al sistema de protecció clàssic de menors. Es calcula que el consum de dissolvents afecta un de cada vint joves, dels quals, la majoria, sobretot en els procedents del Marroc, ja consumien cola al seu país d’origen.
La DGAIA té detectat un augment del nombre d’arribades de MENA a partir de l’octubre del 2015. Entre les raons que els porten a venir, hi ha el reclam de Barcelona i el futbol, però també les notícies sobre el creixement econòmic.
LES XIFRES
Pendents del sociosanitari per als “nens de la cola”
El centre sociosanitari on podran ser atesos els anomenats “nens de la cola” que des de fa més d’un any es veuen pels carrers i places de Ciutat Vella, a Barcelona, hauria d’estar en funcionament abans de finals d’any. Aquesta és la previsió de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Hi podran rebre tractament per deixar l’addicció i cobrir altres necessitats com ara alimentació, dutxa, roba, activitats i tallers. La creació del centre està en mans del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. El 80% del pressupost l’assumeix el govern i la resta, l’Ajuntament. L’objectiu és construir un espai de referència per acollir i acompanyar aquells menors que no s’aconsegueix que es vinculin a cap centre per la seva addicció i també per a extutelats que tenen problemes amb les drogues. Tindrà una vintena de places.
Pendents del futur centre sociosanitari, el que sí que ja s’ha posat en marxa és un reforç dels educadors de carrer desplegats a les zones per on s’acostumen a moure aquests joves, sobretot al voltant del Pou de la Figuera, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
