Societat

Economia

Un 65% dels treballadors joves de Barcelona són mileuristes

Són menors de 30 anys i cobren menys de 1.000 euros nets com a màxim, situació en què es troben un terç dels assalariats de la ciutat

Les dones continuen cobrant molt menys que els homes, segons un informe de l’Ajuntament

La crisi econòmica i, sobretot, les seves cicatrius continuen ben presents entre els sectors més febles del mercat laboral i Barcelona no n’és cap excepció. L’Ajuntament ha elaborat un informe sobre la distribució i la concentració salarial a la ciutat –centrat en el període que va des del 2010 fins al 2015– i l’anàlisi revela que un 64,7% dels treballadors menors de trenta anys cobren, a tot estirar, menys de 1.000 euros nets cada mes. És a dir, perceben entre 14.000 i 16.800 euros bruts anuals. Una situació en què es troben, segons l’estudi, un 32,4% dels treballadors de la ciutat.

L’informe explica que, a mesura que ha anat avançant la recuperació i s’ha anat creant ocupació, els treballadors –més homes que dones– han tornat a ocupar llocs de feina amb sous inferiors als que hi havia abans de la crisi. L’estudi apunta a la reforma laboral del 2012 i subratlla que “està complint l’objectiu de crear ocupació, però amb un alt preu en termes de devaluació salarial i precarietat”. Una devaluació que ha afectat de manera severa els més joves i que es tradueix en una pèrdua de capacitat adquisitiva que té conseqüències en la seva emancipació i en la creació de noves llars. Tot això, segons destaca l’informe, emmarcat “en el nou cicle alcista dels preus del sector immobiliari i en una situació d’enorme competència per una oferta de lloguer residencial escassa i cada cop més cara”.

L’anàlisi s’ha fet a partir de la mostra contínua de vides laborals, un conjunt de dades extretes dels registres de la Seguretat Social que s’han completat amb dades fiscals procedents de l’Agència Tributària i del padró continu. L’informe indica que el salari mitjà dels residents a Barcelona va ser de 28.861 euros bruts anuals el 2015, xifra que representa una reducció d’un 6,5% en termes reals respecte al 2010. La mediana –el valor que ocupa la posició central quan les dades estan ordenades de menys a més– és més baixa i situa el salari brut anual en 22.676 euros. La distribució de les retribucions és asimètrica: hi ha un gran nombre de salaris amb valors situats al voltant de la mediana i per sota de la mitjana, i pocs amb valors molt elevats.

Bretxa intergeneracional

Si es posa el focus en les franges d’edat, les dades del 2015 indiquen que el salari mitjà dels joves de fins a 30 anys es troba un 50% per sota de la mitjana de la ciutat, mentre que el dels treballadors de més de 50 anys se situa un 25% per sobre. Es poden trobar salaris baixos en qualsevol franja, però la qüestió és que en el cas dels joves són pràcticament els únics que hi ha. Les retribucions més elevades –normalment associades a una major qualificació, experiència i antiguitat– han quedat reservades de manera majoritària als treballadors de més edat. Gairebé un 11% dels assalariats d’entre 40 i 49 anys cobra almenys el doble de la mitjana, una xifra que augmenta fins a un 13,7% en el cas dels treballadors de més de 50 anys.

Pel que fa la bretxa salarial de gènere, l’informe manté que les dones continuen cobrant molt menys, tot i que la diferència s’ha escurçat perquè els homes que s’han incorporat al mercat laboral ho han fet en pitjors condicions. Segons l’estudi, el 2010 la bretxa era d’un 24,6% i, l’any 2015, d’un 22,8%. Els salaris molt alts són més abundants entre els homes que entre les dones i la proporció de dones que, com a màxim, són mileuristes és superior en totes les franges d’edat considerades. Un desequilibri que, com mostra el gràfic, s’eixampla amb l’edat.

L’informe del consistori –que ahir va tornar a apel·lar al diàleg social per impulsar un salari mínim de ciutat per sobre dels 1.000 euros– fa també una comparativa amb vuit grans ciutats de l’Estat, entre les quals hi ha Madrid, València, Palma i Saragossa. Els salaris a Barcelona –afirma l’estudi– es troben en la zona alta pel que fa a les remuneracions mitjanes i en una d’intermèdia en l’àmbit de la desigualtat i la bretxa salarial entre homes i dones. En termes salarials, Madrid és la ciutat més desigual –els salaris alts escalen molt amunt–, mentre que a l’extrem oposat hi ha Saragossa, ja que els salaris baixos són relativament alts.

LA XIFRA

4,8
per cent
és l’augment de la dispersió salarial entre el 2010 i el 2015. Els salaris baixos són els que més han retrocedit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de mossos i policies locals es manifesten per demanar respecte i suport institucional

Barcelona

Catalunya supera el milió de casos de Covid-19

Barcelona

Centenars de persones protesten a Perpinyà pel bloqueig de l’Ajuntament al projecte del col·legi-liceu de la Bressola

Perpinyà

La variant Delta plus ja ha arribat a Catalunya

Girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient assolellat

Barcelona
Societat

De memòria i no de fogons

girona
ZAKARIA BRAHIMI
Migrant algerià

“Casa meva era un racó de la plaça Tetuan”

Girona

Un nou restaurant donarà feina a les persones del carrer

barcelona

Cita prèvia per anar a la residència

barcelona