Això no és la guerra

El 1916, el que més va impressionar Rusiñol de l’antic museu de Sant Pere de Galligants va ser que hi hagués exposada la foto amb què el 1863 la ciutat va voler immortalitzar els setze supervivents dels setges de Girona, tots tan decrèpits, que l’escriptor conjecturava que l’endemà mateix de fer-se el retrat en devien morir més de la meitat. Potser la desaparició no va ser tan fulminant, però és cert que els gironins n’estaven ja una mica tips, de tant de mort vivent, de tant segle XIX i tanta elegia bèl·lica. Ha fet falta que passessin moltes altres guerres per damunt de les velles muralles, una altra classe de misèria, perquè alguns hagin acabat sentint nostàlgia d’aquelles batalles d’antany, amb la soldadesca tan ben guarnida, tan disciplinada i marcial, encara que anessin morir amb la mateixa olor de pólvora al voltant. Els Amics de la Girona Napoleònica ja fa deu anys que reviuen, pels volts del 19 de setembre, la data del “gran dia” de 1809, aquelles gestes polsoses amb una recreació històrica que desfila pels carrers del barri vell abans de representar un parell d’escaramusses al castell de Montjuïc o la caserna dels Alemanys. Acampats al parc de les Ribes del Ter, ahir uns quants figurants van reprendre la tradició abillats amb tota cura amb les casaques, les guerreres, els barrets emplomallats, les insígnies, els mosquetons i la motxilla de campanya per enfilar carrer Ballesteries amunt fins al pont de Pedra, on van fer una parada tècnica perquè turistes i passavolants els fotografiessin amb comoditat. Com en altres edicions, també aquest any acompanyaven els terços gironins i la companyia de Santa Bàrbara, altres grups de recreació històrica vinguts de Tarragona, Lleida, València, Aragó i fins i tot d’Irlanda, França i Itàlia. Tots semblaven prendre’s molt seriosament la funció, cridant visques als defensors de Girona, hurres al regiment d’Ultònia i increpacions contra l’invasor amb un “Mori el francès!” que, proferit a mig carrer de Santa Clara, atapeït de turistes, potser vinguts precisament de França, de poc que no encén un polvorí de debò. Alguns veïns s’ho prenien de broma i, veient de lluny la desfilada, exclamaven: “Mira, ja ve la Guàrdia Civil.” D’altres, en canvi, es mostraven escèptics veient-los amb el fusell a l’espatlla a pas d’instrucció militar. “No sembla pas que facin res de concret”, deia una dona que s’havia aturat a la Rambla a mirar què passava. Segurament reservaven les energies per a la recreació a la tarda de l’anomenat Gran Dia de Girona, a la plaça de Sant Domènec. Si a algú li queden encara ganes, pot tornar-los a veure aquest matí a les Ribes del Ter, on faran un altre número (12 h).