L’esfondrament dels nínxols, imprevisible

Dos informes independents encarregats per l’Ajuntament de Barcelona a arquitectes conclouen que l’esfondrament dels nínxols que es va produir el 15 de setembre al cementiri de Montjuïc era imprevisible. Va afectar 144 sepultures i de moment 63 difunts ja han estat identificats i inhumats a altres nínxols. L’edifici afectat està en una zona crítica entre diferents estructures del terreny, amb més inestabilitat que altres zones del recinte. Això es pot veure agreujat per pluges continuades i intenses com les dels dies abans de l’esfondrament. Segons els informes, l’afectació rau en un problema estructural que només es podria detectar amb precisió amb una observació directa de l’interior i com que són sepultures és fàcil entendre que les lesions derivades al llarg dels anys, per tant, no puguin ser visibles.

Dels 144 nínxols afectats, 68 es van esfondrar completament (quatre dels quals estaven buits), de 24 es desconeix a hores d’ara l’afectació, 24 no es van arribar a enfonsar i 28 es van enderrocar per motius de seguretat.

Les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts s’estan realitzant amb la col·laboració d’un equip d’antropòlegs que determinarà si és necessari i viable dur a terme proves d’ADN o d’altres. Quedarà a criteri de les famílies afectades si volen tornar, un cop reconstruït el bloc, al seu nínxols d’origen o no.