Municipal
Un any de la gran consulta de Salt
Fins a 4.209 persones (87,63%) van votar a favor del desenvolupament urbanístic del voltant d’1.000.000 m²
El projecte va quedar en l’imaginari popular lligat a la instal·lació de l’empresa sueca al poble
Al sector sudes preveu fer espais residencials, comercials i d’equipaments educatius i sanitaris
Avui fa un any que Salt va celebrar una consulta popular sobre el desenvolupament del sector sud. La consulta es va convertir en tot un esdeveniment a Salt perquè, a ulls de la majoria de ciutadans, era per votar si es volia que un establiment de l’empresa sueca Ikea es posés a Salt. L’Ikea es va menjar en bona part el protagonisme del que realment es posava en els platets de la balança de l’opinió pública aquell dia. Si s’acaba executant, canviarà de manera radical la fisonomia de Salt. Aquell poble que tenia 7.000 veïns el 1960 i que va tancar el 2016 amb 29.404 habitants, amb el corresponent creixement urbanístic, veurà com es preveu desenvolupar urbanísticament un milió de metres quadrats, que és la pràctica totalitat del sòl disponible a Salt per ser urbanitzat (el municipi fa 6,6 quilòmetres quadrats, i gairebé la meitat, 3,1 quilòmetres quadrats, són l’espai natural protegit de les Deveses, al nord del centre urbà). A grans xifres, el desenvolupament complet del sector sud suposaria que la zona urbanitzada s’incrementaria en un 30%. És un creixement gens menyspreable. En altres municipis, seria un projecte per rebutjar categòricament i ni tan sols plantejar-se’l. Però a Salt se’l van plantejar, perquè el poble —o ciutat— té urgències socials molt importants —alts índexs de població en atur, amb baixa formació i amb nivell d’ingressos baix— i una manca de recursos també molt gran. Falten recursos, entre altres coses, perquè Salt té poc espai per a activitat industrial que generi ingressos perquè el consistori faci front a les seves necessitats.
Ampla victòria del Sí
El govern de la ciutat preveu que al sector sud hi hagi zona comercial —per exemple, l’Ikea i totes les empreses que solen situar-se al seu entorn—, zona residencial —que hi ha de ser per llei, tot i que es vol reduir al màxim tenint en compte el ja saturat parc d’habitatges del municipi— i zona de serveis —per oferir-la per instal·lar-hi les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona (UdG) i el nou hospital Josep Trueta.
Hi van votar 4.829 saltencs, el 21,54% del cens. Una xifra important tractant-se d’un procés participatiu local. I el 87,63% (4,209) va votar-hi a favor.
Des de l’endemà, es va començar a treballar per fer els canvis en el planejament que permetin el desenvolupament. No serà, han dit des del govern, un desenvolupament complet, sinó que es farà a mesura que surtin oportunitats i, asseguren, amb seny i mesura. El que s’està fent ara és preveure la capacitat de creixement. El regidor d’Urbanisme, Àlex Barceló, diu que els llargs tràmits que cal fer per facilitar el desenvolupament van per bon camí. Assegura que, per ara, s’està avançant a un ritme més alt del que se suposava i no es preveuen problemes per tenir el vistiplau de les diverses conselleries implicades en un desenvolupament d’aquestes dimensions (pels aspectes d’equilibri comercial, residencial, mediambiental...). Abans que el desenvolupament s’executi, però, caldrà que els privats —propietaris dels terrenys i empreses que volen instal·lar-se a Salt, com ara Ikea— es posin d’acord i facin el pas endavant, ja que és només la iniciativa privada que ho farà possible. Salt veu en el desenvolupament una possibilitat per igualar-se en oportunitats a tants altres municipis del seu entorn i resoldre dèficits històrics. Queda, però, un llarg camí per fer.
