Societat
Catalunya estrena mediació entre ciutadà i administració
Dos jutjats de l’àmbit contenciós administratiu de Barcelona ofereixen aquest tipus de resolució de conflictes
Es planteja en distintes matèries, com ara la urbanística, la funció pública i l’execució
La mediació, que aquests dies està en boca de tothom, és un mètode de resolució de conflictes que els jutjats catalans apliquen de manera pionera. L’any 2001 es va oferir la mediació en l’àmbit familiar, que es va ampliar a l’àmbit privat el 2009, a més del penal i el mercantil. I després que el 2015 s’engegués una prova pilot a la jurisdicció social, ara s’inicia un pla experimental en l’àmbit contenciós administratiu. És a dir, en els plets entre ciutadans i administracions, tant de l’Estat com de la Generalitat o els ajuntaments.
El Departament de Justícia i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, van donar un impuls a aquest pla, que ja funciona en un jutjat de les Canàries i al TSJ de Múrcia. Els jutjats contenciosos administratius número 5 i el 17 de Barcelona s’han inscrit per oferir la mediació, des del setembre passat.
Les matèries que poden derivar en mediació són àmplies i les que millor hi encaixen són els conflictes en l’àmbit urbanístic, com ara l’incompliment de normativa, conflictes entre veïns i les expropiacions; en la funció pública, des de les sancions a agents policials fins a pagaments de pagues extres endarrerides; en l’execució de sentències, i en àmbits que dona marge de discrecionalitat als magistrats.
“La mediació s’ha d’adaptar a les persones i els jutges ho podem facilitar quan es veu una situació enquistada o de conflicte personal”, declara la magistrada Montserrat Raga, titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona, que juntament amb la lletrada de l’Administració de Justícia del jutjat 17 s’han implicat a derivar litigis en la via de l’acord. La magistrada explica que fa temps que desitgen que l’administració s’obri a resoldre certs conflictes amb els conciutadans i els seus treballadors fora dels tribunals.
Els jutjats contenciosos són històricament els més col·lapsats i els que triguen més a dictar sentències. Actualment, per resoldre un procediment abreujat, el jutjat pot trigar un any a dictar sentència, i en els procediments ordinaris, més complexos, dos anys. La magistrada Raga explica que en algun cas ja ha plantejat la mediació tot indicant a les dues parts que ja els ha reservat data de judici però que en aquest temps poden intentar la mediació.
El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, que depèn del Departament de Justícia, s’hi ha implicat aportant una llista de mediadors especialitzats als jutjats contenciosos, com ara del Col·legi d’Arquitectes, per derivar casos. Ara el servei és gratuït i la magistrada Raga proposa que “magistrats emèrits i advocats jubilats i especialitzats en contenciós podrien ser excel·lents mediadors”. També aposta perquè l’Estat permeti que els seus advocats acceptin la mediació en els casos d’expulsions d’estrangeria, en què el jutge pot valorar la situació de la persona.
Creació d’uns premis
El director de Dret i Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, assegura que l’administració catalana vol donar un impuls a la mediació, ja que tot i ser pioners en la seva pràctica actualment “puja poc” per “una manca de cultura de negociació pacífica”, i també per “una falta d’engranatge entre l’administració, jutges i advocats”. Per això, volen “fer una sacsejada” al procediment de la mediació. Un primer pas és “replantejar” el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i que passi a ser “un centre de coordinació” als jutjats i també entre departaments de la Generalitat.
Una segona iniciativa de la Direcció General de Dret és la creació de dues categories de premis ADR de Justícia (sigla en anglès de “resolució alternativa de conflictes”): una per a tesis doctorals sobre mediació i una segona per a administracions locals catalanes que realitzin accions de mediació.
