Manresa retira de la ciutat les últimes plaques franquistes
Seran dipositades al Museu Comarcal “perquè esdevinguin material històric útil contra l’oblit i per l’educació per la pau”
En els darrers 16 anys hi ha hagut quatre acords de ple per a la retirada d’aquests símbols
L’Ajuntament de Manresa va iniciar ahir la retirada de les últimes plaques franquistes que encara quedaven en edificis de la ciutat construïts com a habitatges de protecció oficial per l’antic Ministerio de la Vivienda. Operaris de la brigada municipal van engegar al matí els treballs a la façana del número 130 del carrer del Bruc. Va ser la primera d’una llista de 148 plaques que s’aniran despenjant progressivament en els pròxims dies. Un cop tretes, es dipositaran al Museu Comarcal de Manresa “per poder utilitzar-les per tal que esdevinguin un material històric útil contra l’oblit i per l’educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat”, van indicar fonts municipals.
Amb l’acció, l’Ajuntament “referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van sofrir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i opressió d’un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la nostra llengua, i on els ideals polítics eren perseguits”.
Un llarg camí
La retirada de les plaques ha representat un llarg camí per als diferents governs que han passat per Manresa des del 2001, quan es va aprovar per unanimitat. No va ser l’únic acord de ple. N’hi va haver més el 2006 i el 2008. Un estudi n’havia identificat prop de 400, però el consens polític no es va traduir en una execució efectiva. Encara en quedaven 148.
No ha estat fins a aquest mandat que s’ha acabat d’entomar l’encomana d’aquell primer ple de fa 16 anys. Amb la retirada, el consistori també dona compliment a la llei de la memòria històrica aprovada el 2007 al Congrés dels Diputats i a l’acord del 2016 del Parlament de Catalunya. A més, l’Ajuntament veu en la nova llei de l’habitatge un suport explícit a la seva acció. Aquesta llei fixa ara un termini –s’esgota el març del 2018– perquè els propietaris retirin les plaques dels habitatges que han deixat de tenir la qualificació de protegits. No fer-ho pot comportar una sanció.
El consistori, però, s’hi ha avançat. Mitjançant notificacions, al maig va donar un termini d’un mes als propietaris per retirar-les. Alguns les van treure voluntàriament. Les que encara quedaven són les que ahir es van començar a despenjar.
