Societat

MARTA ILL

PORTAVEU DEL SINDICAT DE LLOGATERS DE BARCELONA

“És urgent regular de debò el preu del lloguer”

“L’índex de referència de la Generalitat no és d’obligat compliment i, per tant, no transformarà la realitat”

“El 80% de les consultes que rebem es deuen a la finalització del contracte o a l’augment del preu”

Llogatera a Gràcia
Marta Ill és politòloga i té 26 anys. Des de fa un any, comparteix amb dues persones més un pis de 50 m² a Gràcia, barri on l’expulsió veïnal derivada de l’increment dels preus del lloguer està a l’ordre del dia. Ells paguen 700 euros al mes i encara els queden dos anys de contracte. “Per a una persona jove, com jo, el lloguer és l’única possibilitat”, explica. El Sindicat de Llogaters s’ha fixat com a objectiu convertir-lo en una opció digna. “Ho serà quan realment ens permeti fer projectes de vida”, subratlla Ill.
Proposem que els contractes siguin de sis o dotze anys en funció de si el propietari és petit o gran tenidor

L’expulsió de veïns dels barris a causa d’augments inassumibles del preu del lloguer és una realitat ben coneguda a Barcelona, que no es pot dissociar de la precarització de les condicions laborals. Ara bé, cada cop són més les iniciatives populars nascudes per defensar el dret a l’habitatge. La ciutadania s’està organitzant des dels barris, però també en l’àmbit de tota la ciutat i, fins i tot, finca a finca. En aquest context s’emmarca el naixement del Sindicat de Llogaters, que es va presentar fa gairebé mig any després de mesos de treball d’activistes i entitats compromeses amb els drets socials. Marta Ill ve del col·lectiu Desllogades, sorgit la tardor del 2016 per fer “una campanya d’agitació” i crear consciència sobre la bombolla del lloguer. Ella va donar suport al projecte des del moment de la seva creació i ara és una de les portaveus.

Per què va néixer el Sindicat de Llogaters?
La necessitat més òbvia té a veure amb els problemes amb què topen els llogaters de la ciutat, que són fonamentalment dos: el fet de no poder accedir a un habitatge o bé de no poder mantenir-se com a inquilins. El sindicat neix amb la voluntat d’organitzar-nos i de crear un front comú fort que pugui plantar cara directament a la propietat organitzada i mantenir converses amb l’administració pública en tots els àmbits, des del local fins a l’europeu.
Què ha provocat la bombolla del lloguer?
El mercat immobiliari té les seves pròpies dinàmiques, però és evident que no es pot deslligar de la qüestió del turisme. Tot plegat s’està posant sota el paraigua dels processos de gentrificació i de mercantilització de la ciutat. Ara bé, no és un problema únicament de Barcelona, sinó que té abast internacional. La causa fonamental és la financerització de l’habitatge, que s’ha convertit en l’actiu financer més important per al capital internacional. Hi ha una altra qüestió. Aquí venen molts fons voltor de capitalitat estrangera, però alhora hi ha propietaris amb grans herències i fortunes que tenen propietats verticals i que actuen de manera irresponsable amb la comunitat. Això també forma part del problema. L’única manera de solucionar-ho és veure que l’habitatge és un dret, no una mercaderia, i que hem de posar-nos tots a treballar perquè és una qüestió de comunitat política. No és que els llogaters tinguem un problema, sinó que el problema és de tota la societat.
Quines són les mesures que cal prendre de manera més urgent?
La primera és limitar el preu del lloguer. La Generalitat ha fet un índex de referència de preus que no ens agrada perquè és orientatiu i no pas d’obligat compliment. Per tant, no és vinculant ni transformarà la realitat, és una eina informativa. És urgent que hi hagi una regulació, de debò, dels preus del lloguer i que no estigui basada només en els preus actuals del mercat, sinó que també tingui en compte indicadors socials. Tothom ha de poder tenir accés a un habitatge sigui quina sigui la renda disponible. D’altra banda, és imprescindible allargar els contractes. Entenem que la durada de tres anys que estableix la LAU [la llei estatal d’arrendaments urbans] fomenta que el mercat de lloguer sigui encara més volàtil i insegur per als inquilins. Volem que el lloguer sigui una opció d’habitatge digna i estable i, per això, proposem que la durada dels contractes sigui de sis o dotze anys en funció de si el propietari és petit o gran tenidor. La renovació, a més, ha de ser automàtica. Cal derogar la LAU i fer una nova llei que realment garanteixi el dret a l’habitatge.
I, en l’àmbit municipal, quines són les assignatures pendents?
Hi ha coses que, des del nostre punt de vista, han anat lentes, com ara el registre d’habitatges buits, que continuem esperant. Poder mobilitzar aquests habitatges i que siguin de lloguer social és una demanda molt dirigida a l’Ajuntament. La construcció d’un parc públic d’habitatge també és competència seva i, tot i que considerem que s’estan fent passos en aquesta direcció, estem molt lluny d’aconseguir els percentatges que ens agradarien. Volem que l’habitatge que estigui sota el seu control sigui únicament de lloguer públic. El marge d’actuació de les administracions, malgrat tot, és lent i el problema és que no hi ha temps perquè els contractes de lloguer estan finalitzant i hi ha llogaters que es veuen obligats a marxar de casa. Més que pressionar les administracions, tenim la necessitat d’actuar directament, d’incidir sobre el mercat, amb la potència que puguem guanyar com a organització.
Quants afiliats té ara el sindicat?
Ara en som un miler. La principal via de filiació ha estat la campanya de micromecenatge que vam engegar per poder iniciar l’activitat. Hi ha gairebé 900 cofinançadors i hem obtingut 36.000 euros. Altres persones s’han afiliat a través del nostre web . La quota ordinària és de 30 euros anuals, però també n’hi ha una de social, de 15 euros. Hi ha, a més, una quota de suport, per sobre dels 50 euros. El que està fent el sindicat, i per això cal una base econòmica sòlida, és dotar-se de serveis jurídics i tècnics d’intermediació per poder donar respostes a les consultes d’aquest tipus. Estem tancant convenis amb cooperatives de professionals –advocats i tècnics arquitectes– que donen suport al sindicat i cobraran per sota del preu de mercat. Intentarem optimitzar al màxim els recursos. La majoria de demandes, malauradament, no tenen una solució tècnica nítida, sinó que el problema és estructural. Moltes de les coses que estan passant estan permeses per la llei, de manera que el marge d’actuació dels advocats és escàs. Es tracta d’utilitzar aquesta força per crear estratègia i fer assessories col·lectives, que permetin una organització més dirigida cap a la política. És a dir, centrada en pressionar l’administració i les organitzacions propietàries.
A què dona dret la filiació?
Dona dret a sessions d’assessorament, que poden ser individuals o col·lectives en funció del cas. L’objectiu de la filiació és, sobretot, donar suport a una organització que s’ha de poder mantenir en el temps i la idea és generar una força col·lectiva i política que tingui un impacte de transformació per a tothom. No es tracta només d’obtenir beneficis per als afiliats, sinó que estem parlant de com funcionen les ciutats i de quines persones tenen dret a viure-hi i quines no. El 4 de novembre farem la primera assemblea d’afiliats per decidir quina direcció pren el sindicat, que encara no té una seu fixa. Estem buscant un espai i, mentrestant, hem activat un punt de benvinguda. Ho planifiquem cada mes i els dimecres d’octubre i novembre serem a l’espai social La Negreta del Gòtic.
Quines situacions són les que han motivat més consultes fins ara?
El 80% de les consultes es deuen a la finalització del contracte o a l’augment del preu. Hi ha llogaters que volen saber quines possibilitats tenen per aconseguir que els renovin el contracte i d’altres venen perquè els plantegen una pujada molt desmesurada. Ens hem trobat casos en què s’ha triplicat el preu del lloguer anterior. Un altre problema és que, quan es prorroga el contracte, et fan pagar la clàusula de renovació, com si entressis de nou, i això pot suposar fins a 1.000 euros. És un abús per part de les immobiliàries. Són les situacions que ens estem trobant i creiem que continuarà sent així perquè calculem que, entre aquest any i el que ve, acabaran 44.000 contractes. En la majoria dels casos s’augmentarà el preu i els inquilins hauran d’ajustar-se encara més el cinturó o marxar de casa. A hores d’ara, ens trobem ja en una situació molt precària. Aquí la gent està destinant gairebé el 40% i el 50% del salari al lloguer, de mitjana, mentre que en altres països europeus la xifra no supera el 30%, tal com recomanen les Nacions Unides.
La batalla contra la bombolla del lloguer ha rearmat el moviment veïnal i social de Barcelona i darrerament han sorgit noves iniciatives que defensen el dret a l’habitatge. Com encaixa aquí el sindicat?
Entenem que som una entitat més. És molt positiu que hi hagi, sobretot, grups d’habitatge en l’àmbit de barri, que fan una feina importantíssima en el dia a dia. Hem de veure com podem sumar esforços i complementar-nos per ser millors. Al sindicat també estem mirant la manera d’impulsar campanyes que no necessàriament impliquin una interpel·lació en l’àmbit polític. Tenim una necessitat imminent de donar resposta als casos dels llogaters als quals se’ls acaba el contracte o els augmenten el preu. En l’assemblea d’afiliats de novembre, de fet, presentarem una campanya que vol donar sortida a mobilitzacions entorn d’aquesta qüestió. El que ens interessa d’aquesta campanya és que sumi, que se la puguin fer seva tants col·lectius com sigui necessari a la seva manera i que empenyem totes juntes. En molts casos ja ens estem donant suport mutu.
En altres ciutats europees tenen índexs de preus del lloguer. Són efectius?
A París, per exemple, està regulat fins a quin punt es pot incrementar la renda després de fer un nou contracte i, per tant, està controlat. L’índex pròpiament dit funciona, però sempre hi ha altres maneres de discriminar, com ara per l’aparença física o l’origen del llogater. Aquí també està passant. El problema es veu simplement fent una mica de recerca en el mercat. De vegades es posa com a condició que el llogater sigui ciutadà espanyol i n’hi ha que han de sotmetre’s a un qüestionari cada cop que busquen un pis.
S’han emmirallat en l’experiència d’altres sindicats?
Tenim el referent d’Alemanya i Suècia, per exemple, que tenen sindicats amb una trajectòria molt llarga. Hi ha sindicats que funcionen més com a associacions de consumidors, que no és el que volem ser nosaltres, i d’altres que actuen com a organitzacions més polítiques. Ens emmirallem més aviat en aquest últim model.
Quin és el seu abast territorial?
En principi, l’abast territorial del sindicat és metropolità. Seria ideal que hi hagués sindicats a altres municipis, però és difícil. A Sant Cugat del Vallès, per exemple, sí que se n’ha creat un. Durant aquests mesos, ha vingut bastanta gent de l’àrea metropolitana, però la majoria són veïns de la ciutat de Barcelona. Això no treu que, si ens ofereixen anar a fer una xerrada interessant a Girona, per exemple, la fem encantats per posar una llavor allà i donar-nos suport mutu. Aquest cap de setmana, de fet, hem estat a Màlaga i també ens han convidat a Sevilla, Iruña, Mallorca i Menorca, entre d’altres. De moment, però, només hi ha sindicats a Gran Canària i a Madrid. Tenim més comunicació amb aquest últim. La idea és poder fer coses junts i crear un front comú quan sigui necessari.
Seria possible plantejar ara una vaga de lloguers com la de 1931?
La vaga de lloguers va tenir el seu moment polític i, llavors, es donaven les condicions socials per poder fer-ho d’aquesta manera. Aquest tipus de mobilitzacions, però, s’han d’actualitzar. Nosaltres estem pensant eines de resistència i estem intentant idear una estratègia per poder decidir qui interpel·lem i com podem tenir incidència. Es tracta de mesurar forces amb els agents del mercat i veure fins a quin punt podem fer alguna cosa similar a la vaga de lloguers per poder fer contrapès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona