Societat

societat

El llenguatge és innat

Dues doctores en lingüística parlen de la “gramàtica universal” en l’últim Esmorzar de Ciència al 7 Portes

Asseguren que “no hi ha humans que parlin millor que d’altres”

Durant el segon trimestre d’embaràs, el fetus ja comença a discriminar els ritmes de la llengua materna
La gramàtica de Belén Esteban i de Noam Chomsky és la mateixa, perquè no hi ha humans que parlin millor que d’altres
L’aprenentatge requereix una interacció humana. Sols amb un vídeo o una pantalla, no s’aprèn
Igual que els ocells tenen períodes crítics per aprendre a cantar, les persones han d’haver desenvolupat el llenguatge abans de la pubertat

No cal que ens hi esforcem. No cal que des de ben petits posem els nens davant d’una pantalla perquè aprenguin anglès o parlin abans. De fet, no cal fer pràcticament res. El llenguatge, entès com la capacitat de construir frases, és a dir, la gramàtica, és innat, ve incorporat en els nostres gens. Amb aquesta veritat, que es va considerar vàlida i inqüestionable, tot i que hi ha algunes teories que la rebaten, va començar l’Esmorzar de Ciència que, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, El Punt Avui i Big Van, i patrocinat per l’Obra Social La Caixa i Alumni de la UAB, va tenir lloc ahir al restaurant 7 Portes de Barcelona. El títol: Llenguatge i cervell. Les ponents: Cèlia Alba, doctora en lingüística i coautora de l’exposició Talking brains, que encara es pot visitar a CosmoCaixa, i Anna Gavarró, també doctora en lingüística i investigadora.

El component innat d’una “gramàtica universal” va permetre a les dues ponents fer afirmacions que d’entrada poden sorprendre. Com ara quan Alba va assegurar que “la gramàtica de Belén Esteban i de Noam Chomsky és la mateixa, perquè no hi ha humans que parlin millor que d’altres”. No estava parlant de retòrica, de lèxic ni de llenguatge culte. Només de la capacitat de parlar, que és comuna a tots els éssers humans, perquè tots portem “una carcassa, una mena de hardware d’origen”. “El procés és el mateix tant si ets xinès com si ets català, i passa per les mateixes fases”, explica Alba. De fet, es pot equiparar a altres processos fisiològics com ara l’adquisició de la visió, que només es produeix si hi ha un input visual, mai en la foscor. I això explica que hi hagi casos de nens, com la Geni a Los Angeles i l’Ildefonso a Mèxic, que no van parlar mai, perquè ningú els va ensenyar a fer-ho quan tocava. “Igual que els ocells tenen períodes crítics per poder cantar”, subratlla Alba, també les persones han d’haver desenvolupat el llenguatge abans de la pubertat.

Gavarró està fent investigacions amb nens molt petits i té molt clar que aquest programa genètic es comença a omplir de contingut des del minut zero, o potser abans, ja a la panxa de la mare. “Durant el segon trimestre d’embaràs, el fetus ja comença a discriminar els ritmes de la llengua materna.” I, una vegada comença, continua imparable fins als tres o quatre anys. Això sí, necessita que hi hagi llenguatge al seu voltant. Necessita uns estímuls que –molta atenció– han de ser humans. “L’aprenentatge requereix una interacció humana. Sols amb un vídeo o una pantalla, no s’aprèn”, adverteix Gavarró.

I aquest aprenentatge, en els primers anys, val tant per a una com per a tres llengües, si els estímuls que rep el nen són suficients. I també val per a l’aprenentatge de llengües futures. En tot cas, el que és clar, segons va afirmar ahir Gavarró, és que “cal dissociar entre capacitat lingüística i altres capacitats intel·lectuals”.

Potser en un futur no gaire llunyà, Pompeu Fabra serà un neurocientífic
L’aprenentatge de la llengua no té res a veure amb la intel·ligència
Xavier Luri
membre de big van i promotor dels esmorzars de ciència

La neurociència obre un nou paradigma en la investigació lingüística

Tot i que el títol de l’esmorzar d’ahir era Llenguatge i cervell, certament es van oferir poques claus sobre quin és l’origen de la parla. L’enfocament va ser eminentment des de la lingüística. Potser perquè, tot i que la ciència ha avançat molt en els últims temps, els avenços importants encara han d’arribar. I, tal com va deixar ben clar durant el seu monòleg inicial Xavier Luri, de l’entitat Big Van, el seu estudi haurà de ser interdisciplinari, amb una forta presència de la neurociència. “Pompeu Fabra serà un neurocientífic”, va dir Luri, que entén que l’estudi del llenguatge s’acabarà fent “des de dins cap a fora”, tenint en compte que ja ningú dubta de la predisposició genètica de l’espècie.

En el mateix sentit es van pronunciar les dues ponents, que van admetre que, tot i la vigència de les teories del prestigiós filòsof i lingüista Noam Chomsky, les noves tecnologies “han canviat el mètode d’investigació” i, actualment, tal com va assenyalar la lingüista Anna Gavarró, “amb la neuroimatge es poden observar quins són els processos cerebrals que es donen quan parlem i es pot mesurar tant l’activació elèctrica com el flux sanguini”.

La també lingüista Cèlia Alba té molt clar que el futur és la “interdisciplinarietat”, ja que el fet que la facultat del llenguatge sigui biològica ens pot induir a pensar que la lingüística ha de tenir també una part de biologia. “La solució, clarament, és la interdisciplinarietat, perquè ni els genetistes es faran lingüistes ni els lingüistes es faran genetistes.”

El públic va fer moltes preguntes. Algunes es van poder respondre –“no, no estem predisposats genèticament per a l’escriptura”– i d’altres de més filosòfiques van quedar obertes, com ara les que plantejaven si existeix un pensament al marge del llenguatge. “El que sembla clar és que el llenguatge no limita les idees”, va dir Gavarró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Tarragona estudiarà si cal reforç dels mossos pel dispositiu de la Fira d’Abril

Tarragona
salut

L’Associació Contra el Càncer posa en marxa el programa “Rutes Saludables”

olot
Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona