Societat

FRANCINA ALSINA

PRESIDENTA TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR I FED. CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL

“Hem de ser la pedra a la sabata de l’administració”

“És increïble que sempre haguem d’estar mendicant perquè ens arribin les subvencions que ens pertoquen”

“La Taula del Tercer Sector no ha de crear estructures per fer coses que les entitats ja fan”

“Hem de reforçar les federacions sòcies i nosaltres fer de pont; fer la interlocució amb administracions perquè se sentin fortes”

Fent un voluntariat sempre hi surts guanyant, perquè t’enriqueix

Francina Alsina presideix la Taula d’Entitats del Tercer Sector des de mitjan octubre. És pèrita cal·ligràfica judicial i voluntària d’Arrels Fundació des de fa quasi trenta anys. També presideix la Federació Catalana del Voluntariat Social.

Vivim uns temps de mobilització al carrer: al febrer, per l’acollida dels refugiats; a l’agost, contra el terrorisme; ara, per la llibertat dels presos polítics... Quin paper hi tenen les entitats socials?
No ens hem de despistar pel moment polític. Les entitats socials hem de denunciar les injustícies socials i l’atenció a les persones que necessiten ajuda. És el paper que hem tingut i l’hem de seguir tenint, a part dels moviments polítics. La taula és apartidista i sempre estarem al peu del canó en la lluita pels drets socials. Uns drets amenaçats, amb partides de subvencions que encara no arriben i altres que sabem que no arribaran, que són les dedicades a salut mental i drogodependències, perquè no s’han ni convocat. Això és un desastre!
Pendents de subvencions tot i fer feina que seria de l’administració?
Estan traient feina a l’administració. Treballen plegades. I l’administració té una responsabilitat sobre elles. Amb un estat del benestar ben consolidat potser no caldria que existissin.
L’administració fa deixadesa perquè sap que ja hi ha les entitats?
Per mi, el pitjor és la poca consideració cap a entitats que fan una feina. És increïble que sempre haguem d’estar mendicant que ens donin el que ens pertoca. I estem així. És com anar a demanar almoina, a suplicar... I no. Les administracions tenen una responsabilitat. Hi ha angoixa per atendre les persones i pagar els treballadors. Calculem que els 10 milions pendents n’afecten 1.300.
L’eterna reivindicació és unes polítiques socials transformadores perquè les persones recuperin l’autonomia. El treball de les entitats també hauria de ser-ho?
Hi estem treballant, fem camí. Però quan pateixes per tantes coses... Una entitat que treballa amb infants amb paràlisi cerebral que, per una decisió política, ho ha d’aturar tot... Vol dir que no ho fem bé. El sistema no està ben cimentat.
I en un moment en què és evident que hi ha més persones en situació de pobresa i durant més temps. Com és que no es cremen contenidors al carrer?
Perquè, malgrat tot, el tercer sector fa molt bona feina. Amb imaginació, on no hi ha recursos, això no ha caigut del tot. Si no, sí que tindríem contenidors cremant. Estem en un moment molt crític. Tots els pronòstics pintaven cap a un creixement que fes minvar la pobresa, i no s’han complert. A Barcelona augmenta la quantitat de gent que dorm al carrer, per exemple.
Vostè és voluntària de la Fundació Arrels des de fa gairebé 30 anys...
Hem de ser la pedra a la sabata de l’administració. Ja ho dèiem quan vam fer els estatuts d’Arrels: fer denúncia. Fa 28 anys. I hem de seguir defensant els febles. Malament si ens acomodem.
Des del 18 d’octubre presideix la Taula del Tercer Sector. Què li preocupa més i cap on anirà la taula?
Em preocupa que la societat del benestar, que semblava consolidada, no ho està i se’ns pot desmuntar davant dels nassos. La taula ha de defensar els drets socials. L’atenció a les famílies ha de seguir sent una prioritat amb una visió global. Les beques menjador soles no són solució. No hem d’afluixar. A la taula canviarem la manera de relació, l’estructura, però l’objectiu és el mateix. Cal reforçar les federacions sòcies i nosaltres fer de pont. Fer la interlocució amb administracions perquè elles se sentin fortes.
Hi ha massa entitats?
Un cop a Madrid em van dir: “Us trobeu tres catalans i munteu una organització.” Aniria bé que aprenguéssim a treballar més en xarxa i compartir recursos amb un resultat més efectiu. És un sector amb molta personalitat i una mica anàrquic.
En el programa deia que la taula no farà feines que fan les entitats i un model nopresidencialista.
Estem en procés de revisió, però una de les coses que grinyolen és que la taula ocupi el lloc de les entitats membres. No hem de crear estructures per fer el que elles ja fan. I el que plantejo és que la presidenta no decideixi sense tenir en compte la resta de junta i que l’assemblea s’ha de poder expressa més enllà de votar.
Va sortir presidenta després d’una crisi que va fer plegar Oriol Illa. Què en van aprendre, de la crisi?
La lliçó més important és el diàleg. No hauria passat si s’hagués sabut escoltar i s’haguessin tret temes que grinyolaven. I és responsabilitat de tots els que érem a la junta; meva també. Allò de “no ho toquem per tenir la festa en pau”, donar una imatge de cohesió... No. Quin mal hi ha que no estiguem d’acord i en parlem? Es van tancar massa coses en fals.
Demanen a la gent que faci voluntariat, donacions... No se’n cansarà, la ciutadania?
Crec, espero i confio que no. Fent un voluntariat sempre hi surts guanyant, enriqueix. I si les coses et van bé, és de justícia que retornis a la societat el que reps.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són dos líders de la societat civil organitzada que són a la presó...
És incomprensible. Som al segle XXI amb formes dictatorials.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La diada de les tres torres

La torre de 9, descarregada pels Capgrossos de Mataró i pels Castellers de Vilafranca, i carregada pels Minyons de Terrassa, esdevé la gran protagonista d’una gran diada de Les Santes

MATARÓ
 

Reclamen que el pont de l’avinguda de França s’anomeni Rosa Bonillo

girona
 

Figueres bonifica l’arrelament dels seus estudiants

FIGUERES
 
E. PERAFITA I E. QUÍLEZ
DOCTORES DE L’ESPAI DE L’IMMIGRANT DEL RAVAL

“El reial decret d’exclusió sanitària és racista”

Barcelona
 

Denuncia tres joves per un intent d’agressió sexual a Salou

salou
 
LA CRÒNICA

‘Forza Italia’ o quan es fa de dia a les 11 de la nit

Assessor de la comissió tècnica dels Focs
 
societat

Ryanair fa front a la vaga reubicant passatge i cancel·lant vols

 
LA VIDA SOCIAL

Reivindicació a la pineda d’en Gori

 

Revés judicial al gestor de les ambulàncies de Girona

GIRONA