Lloret i Blanes frenen el decreixement
Des del 2009 a Blanes i des del 2012 a Lloret, quan es va assolir el pic d’habitants i hi havia més de 40.000 persones empadronades, la tendència havia estat sempre a la baixa
Lloret de Mar es manté en segon lloc a la comarca de la Selva
Blanes, el municipi amb més habitants de la comarca de la Selva, ha frenat el decreixement de la població respecte al 2016, després d’encadenar set anys seguits de descens. Així, l’octubre passat hi havia empadronades 39.084 persones (19.427 homes i 19.657 dones), una quantitat semblant a la que es va registrar el 2016, amb 24 habitants menys. La tendència des del 2009, quan es va assolir el pic d’habitants en els últims disset anys, amb 40.047 persones empadronades a Blanes, havia estat de descens, tot i que aquesta baixada ha estat menys accentuada en els últims dos anys. Des del 2000 fins al 2009, en canvi, la població es va anar incrementant, des dels 30.441 del 2000 fins als 40.047 del 2009.
La segona població
A Lloret de Mar, el segon municipi en nombre d’habitants de la comarca, a poca distància de Blanes, en els últims anys la tendència també ha estat de decreixement, i es manté com a segona població de la Selva, amb 38.044 empadronats el 2 de novembre. Dels quals, 19.560 eren homes i 18.638, dones. El pic de població a Lloret es va assolir el 2012, el registre més elevat en disset anys. Fa cinc anys, hi havia censades a Lloret 40.837 persones, 21.355 de les quals eren homes i 29.482, dones.
La incidència de l’augment del turisme es veu més clarament a Lloret que no pas a Blanes. Així, a Lloret la població va experimentar un creixement molt fort des del 1996, quan tenia 16.674 habitants, un increment que no es va aturar fins al 2012. Amb el boom turístic, també va créixer la població vinguda d’altres zones de Catalunya i de l’Estat espanyol. Del total d’empadronats, 15.643 són d’origen català (dels quals, 10.923 són nascuts a la demarcació de Girona i 4.720, a la de Barcelona), mentre que 7.223 procedeixen de l’Estat espanyol.
Més vinguts de fora
Entre els nascuts fora de Catalunya, la província més representada per nombre de persones que hi han nascut és Jaén (1.650 persones), seguida de Granada (643), Badajoz (581), Còrdova (440) i Sevilla (398). Així mateix, destaca el nombre de persones nascudes a l’estranger respecte a la població total, ja que sumen 15.178 habitants. El país amb més representació és Rússia (2.161 persones nascudes en aquest país tenen ara residència a Lloret de Mar), seguit de Romania (1.365), el Marroc (1.151), l’Argentina (1.134), l’Índia (1.102) i Bulgària (837). Completen la llista fins a arribar als deu principals països Ucraïna (635), Gàmbia (555), l’Uruguai (518), Alemanya (489), la Gran Bretanya (437) i França (406). En total, hi havia representades a Lloret de Mar fins a l’any passat 106 nacionalitats, de tots els continents.
En el cas de Blanes, la població nascuda a Catalunya suma 23.846 persones, mentre que els nascuts a l’estranger sumen 7.376 persones (molt lluny del registre de Lloret) i els nascuts arreu de l’Estat espanyol són 7.862. Entre aquests últims, els habitants de Blanes són originaris sobretot de Màlaga (861), de Granada (665), de Còrdova (647), de Jaén (644) i de Badajoz (629). Pel que fa als nascuts a l’estranger, el Marroc és el primer país representat, amb 816 habitants, seguit de Gàmbia, Romania, Itàlia, Rússia, el Senegal i l’Uruguai.
En el conjunt de les comarques gironines, Blanes es manté com la tercera població en nombre d’habitants (Lloret és la quarta), al darrere només de Girona (98.255) i Figueres (45.726).
LES XIFRES
Les xifres oficials i la realitat
N. Forns
L’entitat Blanes Solidari, que treballa en la lluita per les desigualtats i acompanya les persones immigrades més vulnerables des de fa anys, alerta que, malgrat el descens del nombre d’empadronats i de població immigrada, les xifres oficials no es corresponen amb la realitat. De fet, segons exposa Anastasio Pulido, membre de Blanes Solidari, hi ha una bossa de gent immigrada que “no existeix” sobre el paper, que està en una situació molt vulnerable i que té dificultats per empadronar-se, ja que en els últims anys s’han endurit les condicions per fer-ho i la xarxa familiar de suport també és més feble que en èpoques passades. Pel que fa al descens de la població d’origen estranger, Pulido recorda que, en els punts àlgids de població, quan hi havia més possibilitats de trobar feina, els habitants de Blanes d’origen estranger havien arribat a representar fins al 18% del total. Aquest activista alerta que cal continuar treballant per garantir l’habitatge i les condicions dels nouvinguts.
