Societat
La marca Top Manta obre al Raval la primera botiga
El sindicat de manters tindrà un punt fix de venda al local de la llibreria i editorial crítica Veus amb Veu, que reobre la setmana que ve
El col·lectiu vol dissenyar i elaborar els seus productes
Amb un somriure dolç, Aziz Faye col·loca les primeres samarretes als penjadors. Són de diferents colors, però totes duen l’inconfusible logotip que simbolitza la manta, el bot i les ones. La marca Top Manta , creada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants, es va presentar fa uns mesos i ha nascut amb l’objectiu de donar una resposta “real” a les persones que estan venent al carrer i evitar que se’ls acusi de cometre delictes contra la propietat industrial. A partir de la setmana que ve, disposaran ja d’un punt de venda fix al carrer d’en Roig, al barri del Raval. Serà al local de la llibreria i editorial Veus amb Veu, que inicia una nova etapa unint forces amb el sindicat de manters i l’Espai de l’Immigrant. La idea és oferir productes elaborats i dissenyats per ells. “Volem que els companys que estan venent al carrer puguin regularitzar la seva situació a través de l’economia social i solidària i, a partir d’aquí, aconseguir unes condicions de feina més dignes per al col·lectiu”, afirma Ernest Morera des de Veus amb Veu.
Aquesta petita llibreria –un projecte nascut del gimnàs cooperatiu Sant Pau – va obrir amb la voluntat de ser un espai on crear cultura no hegemònica i pensament crític. “En aquests dos anys hem editat deu llibres, però l’heroïna va arribar al carrer i en els darrers mesos les vendes van baixar un 80%”, subratlla Morera referint-se als narcopisos. Això, sumat a l’augment de la conflictivitat al carrer, va fer que a l’estiu decidissin fer un parèntesi per reflexionar. Una pausa que finalitza ara amb l’aliança dels tres col·lectius. “L’Ernest sabia que estàvem buscant un espai on poder vendre i la seva generositat i l’afany de col·laborar ens han dut fins aquí; ens va semblar que era una bona manera de començar”, explica Faye, que és un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. El col·lectiu, però, aspira a obrir les seves pròpies botigues a mesura que el projecte es vagi consolidant. La marca, de fet, ja ha començat a vendre mostres. En el cas de Barcelona, un dels primers punts de venda es va instal·lar a la plaça del Raspall durant les festes alternatives de Gràcia i s’hi podien comprar samarretes i bosses de tela.
Punt de trobada
“Hem comprat una màquina de serigrafia i alguns de nosaltres ja ens hem format per poder ensenyar a altres companys. Volem estampar aquí els nostres dissenys, però la idea és també rebre encàrrecs d’altres col·lectius i entitats; podríem fer, per exemple, les samarretes del seu aniversari o, fins i tot, pòsters”, explica Rosa Sánchez, de l’Espai de l’Immigrant. De moment –i en espera de posar en marxa en breu una campanya de micromecenatge per poder ampliar el projecte– a la botiga s’hi podran comprar, a partir de dilluns, samarretes i dessuadores de dona i d’home, bosses de tela i, aviat, gorres. “Volem tenir també una línia de vambes, però estem estudiant diferents opcions. No hem de tenir pressa; crec que és més important fer les coses bé perquè hem de construir aquest projecte de manera que quedi per sempre”, afirma Faye, que recorda que l’objectiu no és només vendre. “Aquests també són els nostres barris i hem de formar part de la seva millora”, subratlla.
Més enllà de la marca Top Manta, el sindicat té altres projectes en marxa. Un d’ells és un servei de càtering –preparen sopars o dinars manters quan els ho encarrega alguna entitat o en festes alternatives– i, de fet, els agradaria poder obrir un restaurant. “També hem decidit crear una editorial i estem recopilant contes tradicionals senegalesos que ens explicaven les àvies quan érem petits per fer una col·lecció infantil”, avança Faye. Pel que fa a Veus amb Veu, seguirà oferint títols de gènere i feminisme, però està preparant una nova secció de migració i de colonialitat.
“Aquest és un espai antiracista i volem que esdevingui també un punt de trobada del barri; la idea és programar moltes xerrades”, afirma Morera, que també posa damunt la taula la possibilitat de canviar el nom de l’espai. “A mi m’agradaria que es digués Mercat Negre, però encara n’hem de parlar. Black Market és molt potent i té molts nivells de lectura”, considera. En això no li falta raó, sobretot si es té en compte la situació en què es troba el carrer per la crisi dels narcopisos.
