Societat

història

novetat editorial

El món dels trabucaires, en una monografia

Escrita per Josep Vilar, forma part de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona

Acabada la Primera Guerra Carlina (1833-1840), alguns combatents del bàndol perdedor no es van resignar i van continuar lluitant a favor de Carles com a bandolers i fent dels atracaments i segrestos el seu estil de vida. Se’ls va anomenar trabucaires perquè usaven el trabuc, una arma de foc arcaica i poc precisa, però que infonia molt de respecte. D’aquella gent que es movia per l’Alta Garrotxa i les Guilleries tracta la monografia Els trabucaires, escrita per un gran coneixedor de la història rural com és Josep Vilar (Argelaguer, 1961) i editat en la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, de la Diputació i l’Obra Social La Caixa.

Vilar hi explica d’on van sortir els primers trabucaires; el context social i polític de l’època i els principals esdeveniments i protagonistes d’aquell fenomen històric. Alguns d’aquells homes han esdevingut llegendaris, com l’empordanès Ramon Vicens, Felip, “que va ser el més gran capitost de les colles de trabucaires del Principat”. Van ser ell i la seva tropa els autors del tiroteig de l’aplec de Sant Aniol d’Aguja del 1842, famós perquè va ser recollit a la novel·la La punyalada, de Marià Vayreda. També té capítol propi Francesc Pagès, el Conill de Montagut, o en Francesc Savalls, que abans de ser general en la tercera carlinada va ser trabucaire de la colla d’en Felip. El segrest –explica Vilar– era el mètode que més usaven per aconseguir diners. D’exemple, narra els d’en Lluís Plantés de Tortellà; en Narcís Boada, d’Amer; en Vicenç Oliveras i Salvador Manter, de Santa Pau... Molts tenien el refugi al Vallespir i, en concret, a Sant Llorenç de Cerdans, una circumstància que l’autor tracta de manera exhaustiva, així com els processos i les execucions de què van ser objecte els bandolers.

En el llibre s’hi fa palesa l’herència que els trabucaires han deixat en l’imaginari col·lectiu, des de la literatura fins al cinema, passant per la faràndula festiva: els gegants de Montagut i Oix es diuen Esparver i Coralí, personatges de La punyalada de Vayreda.

La presentació tindrà lloc dissabte (19 h) a Can Trincheria d’Olot. A més de l’autor hi intervindrà Àngel Madrià, periodista i editor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un conseller de Macron implicat en violències contra manifestants

La fiscalia de París ha obert una investigació contra el col·laborador del president de la república francesa

Macron l’ha castigat amb 15 dies sense sou i a fer tasques administratives

 
ADA PARELLADA
XEF DEL SEMPRONIANA. HA COORDINAT EL LLIBRE ‘EL RECEPTARI GROC’

“A l’estiu és quan s’han de fer més sopars grocs: no hem d’oblidar”

Girona
 

Sopar d’hora redueix el risc de càncer de mama i pròstata

Barcelona
 

Pobresa té nom de dona

barcelona
 
societat

Interior amplia el termini per a les ajudes dels atemptats del 17-A

 

CCOO del Trueta diu que a les noves urgències hi falta personal

girona
 

Sis setmanes per eliminar el gasoil d’un centre colomenc

santa coloma de farners
 

Festa pel 50è aniversari d’Aspronis, demà a Blanes

Blanes
 

Polèmica per un llaç groc a l’església de Coma-ruga

el vendrell