Societat
Ciutats més intel·ligents i més humanes
Aleksandar Ivancic i Lídia Montero debaten en l’Esmorzar de Ciència al 7 Portes com es poden fer compatibles les tecnologies i la qualitat de vida en l’entorn urbà
Alerten sobre el risc de donar tot el protagonisme a les TIC
-
Un moment del debat sobre ‘smart cities’, celebrat ahir al restaurant 7 Portes de Barcelona Ivancic, durant una de les seves intervencions Aleksandar Ivancic, enginyer mecànic i doctor enginyer. Consultor sènior en energia, urbanisme i ciutats intel·ligents Lídia Montero Mercadé, informàtica i experta en modelització de la demanda, mobilitat i simulació en el transport ORIOL DURAN O.D O.D O.D. -
Ciutats més intel·ligents i més humanes Arxiu. -
Ciutats més intel·ligents i més humanes Arxiu. -
Ciutats més intel·ligents i més humanes Arxiu.
Internet és el nou urbanisme. La tecnologia està creant un espai virtual que se superposa a l’espai físic
Hi ha rànquings de ‘smart cities’. En les primeres posicions, hi ha Nova York i altres ciutats americanes. Barcelona ocupa la 35a posició
“Si la tendència actual continua, entre el 2035 i el 2045 tota la producció elèctrica serà només per a les TIC.” L’advertiment el va fer ahir Aleksandar Ivancic, enginyer mecànic, doctor enginyer i consultor sènior en energia, urbanisme i ciutats intel·ligents, durant l’Esmorzar de Ciència al 7 Portes. Es tractava d’explicar què són les smart cities o ciutats intel·ligents, un concepte patentat per IBM fa uns anys, que ja han fet seu els urbanistes i que, en últim terme, com resumeix Ivancic, no vol dir res més que “fer un ús de manera proactiva de la tecnologia i la ciència per millorar la qualitat de vida del ciutadà”.
L’enginyer compartia taula amb Lídia Montero Mercadé, doctora en informàtica, professora de la UPC i experta en modelització de la demanda, mobilitat i simulació en el transport. I la conclusió va ser clara: el desenvolupament de les ciutats ha d’anar vinculat a les tecnologies, que “hi han influït més que qualsevol urbanisme”, però s’ha de fer pensant en les persones. Des d’aquest punt de vista, Montero va subratllar que ja “hi ha símptomes evidents en el camp de la mobilitat”, com ara la idea del cotxe compartit, l’aposta per anar en bicicleta o caminant i fins i tot els indicadors de freqüència en els nusos d’intercanviadors de transport. “No necessàriament estem parlant d’una ciutat futurista, però és evident que hi haurà elements nous”, assenyala Montero.
El que cap dels dos experts va veure com a imminent són les motos o els cotxes voladors i les vies de comunicació elevades a un metre de terra. I no perquè no es tingui ja la tecnologia per fer-ho, sinó senzillament perquè no és sostenible. “No s’està pensant en això. Hi ha petita logística, amb drons per a càrregues lleugeres, i prou”, va destacar Ivancic, que en aquest sentit troba molt més eficient “rendibilitzar la infraestructura ja existent”. Una opció podria ser, segons va assenyalar, utilitzar la xarxa de metro durant les hores en què no hi ha servei o fins i tot repensar alguns serveis per fer-ne un ús comú entre les persones i les mercaderies.
Ivancic va insistir que les ciutats han fet actuacions cap a la sostenibilitat molt abans que aparegués el concepte. I va citar com a exemple el 22@ de Barcelona, amb un centenar d’edificis amb climatització centralitzada. “Qualsevol ciutat estaria molt orgullosa d’haver dissenyat un urbanisme amb una infraestructura tan innovadora.” Tot i així, i per qüestions més lligades a la indústria, Barcelona, segons va recordar Montero, ocupa la 35a posició dins d’un rànquing de smart cities en què els primers llocs els ocupen Nova York, Washington i Boston. A Europa es posa d’exemple Copenhaguen, on el 50% de la població va en bicicleta.
L’Esmorzar de Ciència al restaurant 7 Portes està organitzat per El Punt Avui, Big Van i l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració de l’Obra Social de La Caixa i Alumni de la UB.
Banc d’Energia, mostra d’apoderament col·lectiu
Un dels elements clau perquè les ciutats intel·ligents evolucionin és tenir ciutadans conscients i proactius. Sense aquesta implicació personal, conceptes com ara mobilitat compartida no s’entenen. Però no tot es redueix a la mobilitat. I tampoc es tracta de crear infinites plataformes de participació i start-ups per poder opinar o intervenir en decisions de les administracions. “Les autoritats han de tenir un rol important; si no, ens deixaríem portar per interessos privats”, va subratllar Montero.
En aquest sentit, Ivancic, que considera que ara hi ha “massa start-ups treballant al mateix temps” i que es recullen massa dades sense saber prèviament quin ús hi volem donar, va voler destacar un projecte d’iniciativa ciutadana que està allunyat de l’administració i que conté els quatre elements propis d’una ciutat intel·ligent: generació de coneixement, inclusió de gent, eficiència i qualitat de vida. El projecte, batejat com a Banc d’Energia, va sorgir fa dos anys per intentar donar resposta a les famílies que estan en situació de pobresa energètica, un concepte que Ivancic rebutja. “No m’agrada parlar de pobresa energètica, és pobresa”, diu. Aquesta cooperativa treballa amb diverses ONG arrelades al territori. En el cas citat per l’expert, l’interlocutor és De veí a veí, un projecte solidari del barri de Sant Antoni. Del que es tracta, segons va explicar, és de fer reunions amb gent que vulgui estalviar energia. “Els ensenyen a fabricar un aparell que els permet saber quanta energia estalvien, i l’estalvi econòmic que això representa s’ingressa en un compte corrent per cobrir les necessitats de la gent que no té recursos.” Els fons, que es gestionen a través dels serveis socials, poden anar destinats a pagar una factura, però també a canviar una finestra.
