Seqüeles de la crisi

Certs relats institucionals i acadèmics, sustentats essencialment en els grans indicadors macroeconòmics, insisteixen a repetir que la crisi no només està superada sinó que estem instal·lats en una fase de creixement. Una altra cosa, però, és el que es desprèn de l’experiència quotidiana a peu de carrer, i que queda recollida en enquestes com la que acaba d’elaborar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre les condicions de vida en aquest territori, que engloba 36 municipis de l’entorn de la capital. Del ball de xifres que formen aquest informe, una primera és la que destaca que augmenta el nombre de veïns de la conurbació barcelonina que confessen que tenen dificultats econòmiques per arribar a final de mes. El 2011 eren un 26,1% de la població, mentre que l’any passat van pujar a un 28,6%. La precarització del mercat laboral i l’encariment del preu de l’habitatge són dos dels factors potencials que explicarien aquest repunt, tímid, això sí, en termes percentuals.

Pel cap de l’àrea de cohesió social i urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, i un dels redactors del treball, Sergio Porcel, alguns dels seus resultats parcials deixen entreveure que les “situacions d’emergència social fruit de la crisi s’estan reduint” però, al mateix, encara són perceptibles els impactes del període de recessió viscut. Dos exemples que il·lustren aquest quadre: entre el 2011 i el 2016 ha baixat, i significativament, el segment de població que diu que no pot mantenir casa seva a una temperatura adient –del 12,1% es passa a un 7,3%– però, al mateix temps, hi continua havent un percentatge molt notable d’enquestats –un 35,3% el 2016 sobre un 36,7% el 2011– que admeten que no poden cobrir les despeses imprevistes que generen. Igualment, un 31,9% d’habitants de la corona barcelonina asseguren que no poden anar de vacances, almenys, una setmana l’any.

Un dels capítols als quals presta atenció preferent l’estudi és quin impacte social té l’escalada de preus que estan registrant els pisos a la zona, sobretot en el mercat de lloguer. Com a element per mesurar-ho s’utilitza la coneguda com a taxa de sobrecàrrega de despeses de l’habitatge, que quantifica aquell percentatge de població que dedica el 40% dels ingressos, o més, a aquest concepte, ja sigui el cost directe de l’arrendament o obligacions associades, com ara el consum de gas, electricitat o aigua. Doncs bé, el que diu l’enquesta és que l’any passat fins a un 53% dels habitants de Barcelona van haver de destinar aquest 40% de la renda a pagar un pis de lloguer; el 2011, tot just eren un 39,2%. Els barcelonins, doncs, han de fer un esforç cada vegada més gran per accedir a un habitatge, tendència que també es dona a la resta de l’àrea metropolitana, on el 51,5% de la població es troba en la mateixa situació, i que es contraposa amb el 42,9% de fa set anys.