Que no se’ls oblidi

L’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa va ser el marc dijous de la presentació del web Manresans Deportats als Camps Nazis. Aquest portal ha estat creat per l’Associació Memòria i Història de Manresa. La subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans, Mireia Plana, va relatar que “durant molts anys hi ha hagut una capa d’oblit que ha tapat tot el que havia passat, que no permetia restaurar la memòria de les víctimes i, sobretot, que no ens va permetre retornar la dignitat a les persones”.

El web ofereix informació sobre els 29 manresans que van ser deportats a diferents camps nazis, dels quals 18 hi van perdre la vida. Entre els bagencs desapareguts hi havia Pere Brunet. El seu fill, Ferran Brunet, va assistir a l’acte de presentació i va explicar que només tenia dos anys quan es van endur el seu pare al camp de concentració i que no ho recordava, però sí que tenia molt present que li van arrabassar el seu pare i que créixer sense una figura paterna en aquella època “va ser molt dur”. Brunet va acabar la seva ponència exclamant “visca la llibertat, la democràcia i Catalunya, i mort al feixisme”.

El recull documental inclou biografies, fotografies personals i material d’arxiu com cartes enviades pels deportats a les seves famílies. Tota aquesta documentació s’ha aconseguit gràcies a l’aportació de familiars, als arxius de la Creu Roja internacional i dels camps de concentració nazis, de França i de Catalunya. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, va agrair aquestes col·laboracions, que serveixen, hi va afegir, “per recuperar la memòria històrica i seguir lluitant per la recuperació de cossos de les fosses comunes”.

La presentació va congregar una trentena d’assistents, entre els quals hi havia familiars de les víctimes del nazisme. Enric Garriga, familiar d’un deportat manresà, va exclamar: “No es parla del feixisme com una cosa del passat, perquè encara està present. Només cal mirar com està pujant l’extrema dreta a Europa.” L’historiador manresà Quim Aloy, per la seva banda, va seguir un guió semblant afirmant que “el franquisme encara està incrustat a les institucions i estructures de l’Estat espanyol”. Segons Aloy, els problemes per recuperar els cossos de les fosses “els provoca l’Estat, que no dona suport a la iniciativa”.

El portal també recull el procés de col·locació de les llambordes Stolpersteine a Manresa i l’acte solemne d’homenatge als deportats celebrat al saló de sessions de l’ajuntament el passat 27 de gener. La iniciativa de posar les Stolpersteine a Manresa va sorgir del treball de recerca de les alumnes Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra, dirigides pel professor de l’institut Pius Font i Quer Jordi Pons, també membre de l’associació. Tots tres també van assistir a l’acte.