Societat

Tribunals

Catalunya aclarirà el paper del coordinador parental

Els jutjats demanen la intervenció d’aquest professional en litigis constants i molt conflictius de famílies amb menors al seu càrrec

Intenta que els progenitors arribin a acords per als fills

Els pares del Marc es van separar quan tenia pocs mesos i ara que té 15 anys, finalment, pot veure el seu pare amb normalitat, després de tres anys sense fer-ho per litigis creuats. El canvi d’actitud dels seus progenitors ha estat gràcies a l’ajuda de dues coordinadores de parentalitat, una figura que s’erigeix com la mà dreta dels jutges de família perquè els tutors de manera respectuosa intentin arribar a acords per als seus fills i compleixin les sentències. L’objectiu principal és vetllar per l’ estabilitat emocional dels menors, a més de donar un respir al col·lapsat sistema judicial.

Maria i Jordi, els pares del Marc, són una de les catorze exparelles que van participar en un programa pilot del Departament de Justícia i amb magistrats per introduir la figura del coordinador de parentalitat als jutjats catalans, alguns dels quals ja deriven cassos a aquests professionals des del 2013, tot i que no hi ha una legislació ni norma clara. “Vaig insistir i acceptar les reunions amb les coordinadores perquè el meu fill em demanava veure els seus germans, i també té necessitat del pare”, afirma Maria. Ara en Marc comparteix caps de setmana i vacances amb la família del seu pare . “En els punts de trobada, em sentia criminalitzat i hi havia molt poca intimitat. Però amb les coordinadores, hem arribat a acords. Són grans professionals, i al centre de mediació sempre m’han tractat bé”, confessa en Jordi.

La secció 12 de l’Audiència de Barcelona ha estat pionera a introduir el coordinador de parentalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el va considerar adient, en una sentència del 2015, tot i matisar que els dos progenitors han d’estar d’acord en quin professional escollir. El coordinador parental és diferent del mediador: dona suport i informa al jutge; les sessions que fa amb pares , mares i família extensa no són confidencials, té contactes amb tots els serveis que atenen el menor, des de l’escola al psicòleg, i pot aprovar petits acords entre les parts, que es comuniquen als advocats i al jutges perquè ho validin.

Lourdes Carrasco, advocada especialitzada en dret de família i en violència familiar, i Pilar Catà, treballadora social, van fer reunions amb els pares del Marc per arribar a acords, després d’un any de sessions. “Som el vincle del jutge amb la família i tenim una visió global de tot el cas, amb accés als informes i serveis”, diu Carrasco. Hi afegeix que en aquesta feina de coordinadora parental s’ha de tenir “disponibilitat completa”, i que a voltes els pares arriben a acords en aclarir destresses parentals, com ara com tractar l’al·lèrgia d’algun fill. A més, defensa que la coordinadora de parentalitat “ ha de tenir un contacte més directe amb el jutge”, i assegura que en ser una delegada de l’autoritat judicial, les famílies els tenen més respecte.

Núria Mestres, presidenta de la secció de mediació i alternatives per a la resolució de conflictes del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), comparteix que “s’ha de regular la figura del coordinador de parentalitat, ja que la seva funció és diferent de la mediació i les teràpies” i hi afegeix que “els jutges han de tenir clar el seu paper”. Aquest professional pot ser advocat o psicòleg. Per exemple, al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, ens del Departament de Justícia, els jutjats han demanat 20 coordinadors, mentre que el COPC ha tingut una desena de peticions el primer semestre del 2017.

Sonia Frouchtman, advocada especialista en dret de família del bufet Escura, és una ferma defensora del coordinador de parentalitat i advoca perquè “siguin psicòlegs experts en conflictes extrems de família”, que el jutge o tribunal fixi com s’ha de pagar el coordinador (uns 40 euros la sessió) i, sobretot, que “no rebutgi si una de les parts el proposa” perquè intervingui. “Quan els clients em pregunten si guanyarem, els respon que intentarem un bon acord per ells i els fills”, diu Frouchtman, amb més de 30 anys d’experiència, i defensora que “el règim dels fills sempre ha de ser compartit pels pares”. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és qui ha impulsat el pla pilot, amb la complicitat d’alguns jutjats voluntaris. El balanç és positiu, tot i que ara es crearà un grup de treball per polir arestes, com que el coordinador parental tingui més formació, sigui acceptat per tots els agents i que la seva intervenció sigui obligatòria quan el jutge ho decideixi. La directora del Centre de Mediació, Sílvia Grau, exposa que el cas de Juana Rivas hagués estat un bon exemple per derivar al coordinador parental i evitar litigis i patiments als nens.

LES XIFRES

20
demandes
d’un coordinador parental ja han sol·licitat aquest any els jutjats catalans al centre de mediació.
2.031
procediments de custòdia,
aliments i d’altres per a fills es van presentar el segon trimestre del 2017 a Catalunya.
Les coordinadores han anat força bé. Tot ho he fet perquè el meu fill volia veure els seus germans
Maria
mare participant
En el punt de trobada em sentia criminalitzat. I ara, he reprès contacte normal amb el fill
Jordi
Pare participant
Els nens pateixen molt les hostilitats dels pares. La nostra intervenció és perquè arribin a acords
Lourdes Carrasco
Coordinadora parentalitat
Totes les parelles amb litigis pels fills haurien d’anar al coordinador
Sonia Frouchtman
advocada especialitzada en dret de família al Bufet escura
Són casos molt conflictius i vetllem pel benestar del menor. Fem informes periòdics al jutge
Núria Mestres
col. de psicòlogia de catalunya

Un 85% dels nens amb dany emocional

En el programa pilot de coordinació de parentalitat, iniciat el 2015 amb la formació dels professionals i finalitzat l’estiu passat, les exparelles acceptaven iniciar sessions de sis mesos (prorrogable sis mesos més ) amb els coordinadors parentals, els quals ha finançat el Departament de Justícia. Les catorze exparelles que van participar en el pla, tenen un total de 22 fills menors, 15 noies i set nois, gran part preadolescents.

En la majoria d’aquestes exparelles, feia més d’un any que els fills no veien uns dels dos progenitors, sobretot el pare (75%) i també la mare (25%). A causa de les seves crisis familiars, s’assegura —a partir d’informes d’altres professionals— que el 85% dels fills pateixen un dany emocional, com ara còlera, intents d’autòlisi, confusió, vergonya o baixa autoestima. El 78% tenen conductes de violència filioparental, i la meitat tenen parentalitat assumida, és a dir que els menors supleixen la figura parental i actuen d’adults. Amb els treball de les coordinadores de parentalitat, s’assegura que les relacions entre pares i fills ha millorat en un 57% dels casos, el mateix percentatge en la millora de l’estat emocional dels fills. A més, el 64% dels pares han canviat en positiu l’actitud, i en un 21% dels casos s’han fet acords econòmics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més multes a qui pidoli, a Girona

girona

Creuers, rutes per Europa i el sud-est asiàtic són les destinacions que triomfen

Barcelona

Catalunya manté el lideratge turístic a l’estiu

Barcelona

Els bombers realitzen 174 serveis durant la revetlla de Sant Joan a la demarcació

girona
Gastronomia

Els Roca passen a l’Olimp

Barcelona
LLUÍS PUIGDEMONT
PRESIDENT DEL CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT, DIRECTOR DE SERGI

“Cal que les administracions s’esforcin per arribar al 0,7%”

Girona

Assesorament i finançament: eines bàsiques per a pimes

barcelona

A la Garrotxa, compartir un cotxe elèctric ja no resulta tan estrany

OLOT

Art urbà a la seu d’Acció Social d’Olot

OLOT