Líders en naixements de nadons de mares estrangeres
general
Les comarques gironines estan gairebé 10 punts per sobre de la mitjana catalana
Salt, Lloret i Palafrugell són els únics tres grans municipis del país on se supera el 50%
A l’Alt i el Baix Empordà la xifra és de 4 de cada 10 naixements
Això influeix en el fet que hi hagi més fills per dona i a edats més baixes
El 35,9% dels nadons que van néixer l’any passat a les comarques gironines són fills de mares estrangeres, una xifra que supera gairebé deu punts la mitjana catalana (26,5%) i que és la més alta de tots els àmbits en què divideix el país l’Idescat –seguint la divisió per vegueries–, seguida per la de Ponent (34,5%).
Per comarques, les xifres més altes són a l’Alt i el Baix Empordà, on aproximadament quatre de cada deu nadons nascuts el 2016 són fills de mares estrangeres (en concret, el 41,8% i el 39,8%, respectivament), cosa que va situar-les com la segona i la tercera comarca catalana amb el percentatge més alt, només superades per la Segarra (48,4%). Cal destacar que totes les comarques de la demarcació menys el Ripollès (21,3%) van situar-se per sobre de la mitjana catalana. Així, tant al Gironès com a la Selva una mica més d’un terç dels nadons són fills de mares estrangeres (34,5% i 33,8%, respectivament), mentre que a la Garrotxa i al Pla de l’Estany la xifra es va situar en tres de cada deu (el 31,7% i el 29,9%, respectivament), aproximadament.
A més de l’àmbit general, també el lideratge és clar en l’àmbit local. Només hi ha tres municipis de més de 20.000 habitants a Catalunya en què nasquessin més nadons fills de mares estrangeres que de mares de nacionalitat espanyola, i tots tres van ser a les comarques gironines: Salt, amb un 62,6%; Lloret de Mar, amb un 55,6%, i Palafrugell, amb un 55,1%. També són destacables les xifres de Figueres (47,5%, en sisena posició) i Olot (42,4%, en novena). També per sobre de la mitjana catalana –però per sota de la gironina– es van situar tant Girona (33,6%) com Sant Feliu de Guíxols (31,1%). Finalment, el municipi gironí de més de 20.000 habitants amb un percentatge més baix de mares estrangeres va ser Blanes, amb un 22,8%.
Influeix en altres dades
Les dones estrangeres tenen més fills de mitjana que les dones de nacionalitat espanyola i una edat mitjana de maternitat més baixa, cosa que ajuda a explicar que les comarques gironines siguin l’àmbit territorial amb més naixements, amb més fills per dona i amb l’edat de maternitat més baixa, sobretot en el cas del primer fill.
Concretament, les comarques gironines van tenir l’any passat una taxa bruta de natalitat de 9,7 naixements per cada 1.000 habitants, cinc dècimes per sobre de la mitjana catalana (9,2‰). El segon àmbit, a distància, va ser el Camp de Tarragona, amb 9,4‰. Per comarques, destaca l’11,4‰ del Gironès, la comarca catalana líder en naixements un any més. També cal dir que la comarca amb la taxa més baixa de tot Catalunya també és gironina: el Ripollès, amb 5,7‰.
Pel que fa al nombre de fills per dona, l’àmbit de les comarques gironines empata amb el de la Catalunya Central amb 1,52 fills per dona, molt per sobre de la mitjana catalana (1,36). Els segueix Ponent (1,49).
També hi ha un empat quant a l’edat mitjana de maternitat més baixa: tant a les comarques gironines com a les Terres de l’Ebre com a Ponent és de 31,2 anys. La mitjana catalana és de 32. En canvi, en l’edat mitjana en néixer el primer fill, sí que les comarques gironines tenen la xifra més baixa: 29,9 anys. La mitjana catalana se situa en 30,8.
LES XIFRES
Lleuger descens de la natalitat
L’any passat a les comarques gironines –àmbit que engloba la demarcació oficial excepte la Cerdanya– hi va haver un total de 7.011 naixements, un 5,4% menys que el 2015, en què n’hi va haver 7.410, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest lleuger descens, però, no va ser generalitzat, sinó que és el resultat de la suma entre comarques on hi va haver una forta disminució –el Ripollès (-21,7%), l’Alt Empordà (-15,6%) i el Pla de l’Estany (-13,4%)–, comarques on la disminució va ser moderada –la Garrotxa (-6,1%) i el Gironès (-3,4%)– i comarques on fins i tot hi va haver un petit augment –el Baix Empordà (0,9%) i la Selva (0,7%).
Pel que fa als noms més posats als nadons, Marc va tornar a ser el nom de nen més posat per setzè any consecutiu, però pel que fa a les nenes va canviar el lideratge gironí: Martina es va imposar a Júlia, que havia estat el més posat els nou anys anteriors. En nens també destaca l’escalada de Jan, que passa del quart lloc al segon, i de Pau, del dotzè al tercer.
Tres de cada deu casaments són en segones núpcies o posteriors
L.A
Tres de cada deu casaments el 2016 van ser en segones núpcies o posteriors. En aquest cas la dada gironina (29,3%) és un xic més baixa que la catalana (31,4%). Aquesta és una de les dades de l’estadística de matrimonis 2016 de l’Idescat, en què també destaca que les comarques gironines van tornar a ser, un any més, l’àmbit del país amb més casaments entre estrangers (un 5,6% del total, quan la mitjana catalana va ser del 3,7%) i també amb més casaments mixtos (19,9%, i un 18,7% la mitjana catalana). Això va fer, és clar, que les comarques gironines tinguessin també el percentatge més baix de casaments en què els dos cònjuges fossin de nacionalitat espanyola: un 74,5%, més de tres punts per sota de la mitjana catalana (77,6%).
En global, les comarques gironines van tenir la tercera taxa bruta de nupcialitat més alta del país: amb 3,9 casaments per cada 1.000 habitants, només darrere el Penedès (4,3‰) i la Catalunya Central (4,1‰). Per comarques, destaca l’alta taxa del Baix Empordà, del 4,4‰, seguida de la taxa de la Garrotxa (4,1‰).
Pel que fa a la comparació amb el 2015, l’any passat hi va haver un 0,5% menys de casaments a la demarcació –es va passar de 2.845 a 2.831–, una dada que contrasta amb el 3,8% d’augment que hi va haver a tot Catalunya. Els descensos més notables van ser a la Selva (-7,1%), el Pla de l’Estany (-6,6%) i el Ripollès (-4,4%). Al Gironès la baixada va ser lleu (-1,4%). En canvi, hi va haver un fort augment a la Garrotxa (8,1%) i un augment notable a l’Alt Empordà (4,2%) i el Baix Empordà (3,2%).
