Societat

Turisme

El rastre africà de Barcelona

Publiquen ‘La Barcelona africana’, un llibre que permet redescobrir la capital catalana a partir de l’empremta deixada per àrabs i musulmans

La relació comercial ha marcat el vincle entre els dos pobles al llarg de la història

Arriba a les llibreries La Barcelona africana, un nou volum de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, una sèrie de Cossetània Edicions que ofereix la possibilitat de redescobrir carrers i places de la capital catalana a partir del rastre que hi han deixat altres cultures.

En aquest cas, La Barcelona africana, escrita pel mestre i llicenciat en geografia Joan M.Serra, i amb pròleg de l’antropòleg Gustau Nerín, descobreix fets, llocs i personatges que mostren la “relació contradictòria” que ha mantingut la ciutat amb el continent africà al llarg de tota la història.

El vincle va començar sota el domini del gran imperi romà. En aquella època, la relació va ser bona i positiva, sobretot per la butxaca. “Barcelona i el nord d’Àfrica formaven part del mateix imperi i compartien el mateix sector comercial de la Mediterrània”, diu Serra, que assenyala el període entre els segles primer i tercer com el més “estable” entre els dos pobles.

De fet, hi havia tan bona sintonia entre els uns i els altres que fins i tot es va produir un important “intercanvi ideològic”, molt difícil d’imaginar en els nostres dies. Barcelonins que parlaven àrab, àrabs que parlaven català i una religió comuna, el cristianisme, que es va anar implementant des del nord d’Àfrica.

El llibre relata com el business va ser l’eix vertebrador de les relacions entre Barcelona i Àfrica a l’edat mitjana, tot i la “desconfiança” que generaven els corsaris i la pirateria, explica Joan M. Serra. Però el comerç era tan “profitós” per a ambdues bandes que es van minimitzar els enfrontaments “ideològics i religiosos”, cada vegada més freqüents entre el món mediterrani i el musulmà. Aquest equilibri va acabar amb l’arribada de l’edat moderna. Es va posar punt final a les relacions comercials i va començar l’etapa més negre: la colonització de l’Àfrica.

Ramon Llull, Anselm Turmeda, el general Prim, l’escultor Modest Gener i Abilio Balboa Arkins (1906-1967), alcalde barceloní de Malabo, capital de Guinea Equatorial, són alguns dels personatges més destacats que apareixen en el llibre. Per la seva banda, la plaça de toros de la Monumental i la de les Arenas són part del patrimoni de Barcelona vinculat d’alguna manera al continent africà. Com la xocolata i el cacau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró