El 2017 es tanca amb el doble de menors estrangers sols
L’any passat es van obrir 1.489 expedients de protecció, enfront dels 684 del 2016
Han arribat una vuitantena de noies
El 155 dificulta l’ajust del sistema d’acollida a les necessitats dels joves
Un total de 1.489 menors estrangers no acompanyats (MENA), sobretot adolescents nois en edat laboral i amb un projecte migratori de cerca d’oportunitats laborals i formatives, van arribar l’any passat a Catalunya. Van ser més del doble dels 684 que hi havien arribat el 2016 i gairebé el triple dels 317 de l’any 2013. Aquesta onada migratòria que es va començar a notar a començament del 2016 ha seguit amb tendència ascendent. El novembre passat va ser el mes que en van arribar més: 222.
El circuit de protecció de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) s’ha hagut d’adaptar a l’increment del nombre d’arribades, expliquen els seus responsables, tant per evitar la sobreocupació dels centres d’acollida com per oferir una atenció més adequada al nou perfil d’adolescents no acompanyats. Així, s’han obert nous serveis de primera acollida –més de 200 places– per atendre’ls d’urgència mentre es fa un estudi social i personal de cada cas per traçar l’itinerari d’inserció més adequat. També es destinen més de 170 places de la xarxa d’acolliment de la DGAIA exclusivament a MENA. Un cop superada aquesta primera etapa, els professionals dissenyen itineraris d’atenció personalitzats cap al reforç de la vida autònoma (amb aprenentatge de llengües, formació i inserció).
Tota aquesta necessitat de nous recursos per atendre aquests menors –tal com hi obliga la llei– ha topat amb la dificultat d’unes finances de la Generalitat intervingudes pel govern espanyol i el control de l’aplicació del 155, que a la pràctica comporta que tràmits que es resolien a la seu de la DGAIA a Barcelona, ara s’hagin de fer a la seu del Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, a Madrid, i tornar, i fins i tot en alguns casos s’hagin de justificar i rejustificar. “Hi ha moments en què tot s’encalla, que es canvien les instruccions i es treballa amb més tensió”, denuncien alguns treballadors.
De 15 a 17 anys
Segons el balanç de tancament d’any, la DGAIA va atendre en tot el 2017, amb dades acumulades –és a dir, els arribats i els que ja estaven en el sistema de protecció–, 1.958 menors estrangers no acompanyats. El 96% eren nois; el 68%, de nacionalitat marroquina, i tenien entre 15 i 17 anys.
Tot i que són encara molt minoritàries, amb l’augment s’ha detectat que venen més noies. Des del gener es va obrir expedient de protecció a 80 noies. Els professionals d’Atenció a la Infància preveuen que la presència de noies anirà a l’alça. Com en el cas dels nois, la majoria són originàries del Marroc, però també n’hi ha de Nigèria i del Vietnam. Es tracta de noies que en molts casos són germanes o cosines de nois que han vingut una mica abans que elles. També com ells, la majoria entren per la frontera sud de la península Ibèrica i arriben a Barcelona havent passat per centres de diverses comunitats autònomes. Enlloc, però, les han tutelades com diu la llei de protecció del menor. Aquesta és una circumstàncies que tant la DGAIA com l’Ajuntament de Barcelona han posat en evidència davant del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
Aquesta onada migratòria de joves s’emmarca en un fenomen migratori més general per necessitats econòmiques i falta d’expectatives als països d’origen. A més del Magrib, alguns són originaris de l’Àfrica subsahariana. Fonamentalment fan el camí cap a Europa a través del Marroc, tot i que també se’n detecten que han passat per Itàlia.
Una vintena de joves, vinculats al centre de Fort Pienc
Es diu Dar Chabab, és a dir La Casa dels Joves, i en el seu primer mes en funcionament atén regularment una vintena de joves migrants en situació de vulnerabilitat que viuen al carrer. És un dels recursos que han obert la Generali tat i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci de Serveis Socials, per atendre les necessitats d’aquests joves. Està situat a Fort Pienc, a prop de l’Estació del Nord, precisament la zona on ja es movien molts d’aquests joves, que de nit es refugien en parcs, naus abandonades o pisos ocupats. El centre està obert de les 9 del matí a les 9 del vespre.
“Tenim encara poca perspectiva, però estem contents amb la resposta i veiem que sí, que cobrim unes necessitats evidents d’aquests nois”, explica el director de La Casa dels Joves, Oriol Janer. Tot i que hi han passat una seixantena de joves –només una noia–, una vintena són els que hi van regularment. Tenen entre 18 i 21 anys, no tots van ser tutelats i tots són d’origen marroquí. Una dutxa calenta o tenir dos àpats assegurats al dia són alguns dels serveis que hi troben. “És poc temps, però en alguns casos ja veiem millores físiques i cognitives”, indica Janer, que admet l’atenció puntual de menors escapolits de centres.
