Societat

LAURA REINA

COAUTORA I COPROTAGONISTA DEL CONTE ’LLUITO PER TU’, SOBRE LA PARÀLISI CEREBRAL

“Volia escriure un llibre sobre com repercuteix tenir un germà així”

Amb només tretze anys, Laura Reina ja va engegar una campanya de venda de braçalets de silicona, amb el lema ‘Lluito per tu’, per finançar el tractament del seu germà Àlex

Fa pocs dies, Laura Reina, una jove de Llagostera de 18 anys, va presentar a Girona el conte ‘Lluito per tu’, basat en una història real: la relació d’ella amb el seu germà, l’Àlex, que té paràlisi cerebral. Al conte també hi col·laboren Mireia Augé i Montse Pla. Com va néixer la idea del conte?
Jo volia escriure un llibre de la meva vida, de com repercuteix tenir un germà així, de tots els problemes que comporta. Un dia, parlant al col·le amb una mare que també té un nen amb paràlisi cerebral, em va dir que coneixia una noia que em podia ajudar a fer un conte i vaig començar a donar-hi voltes. Quan va néixer l’Àlex jo tenia onze anys i no sabia què li estava passant al meu germà. Llavors la meva mare em va dir: “L’Àlex no podrà ni caminar ni parlar ni moure’s, però nosaltres serem les seves mans, els seus braços i la seva veu.” I jo ho volia explicar, perquè també els nens són molt cruels i em deien moltes coses, i això afecta. I em vaig centrar en com podia explicar què tenia l’Àlex. Per això el llibre està pensat per a nens petits que tenen germans o germanes a qui els passen aquestes coses. He de donar moltes gràcies al neuròleg, el doctor Jordi Catalán, perquè va fer un text superimportant on explica de què tracta la paràlisi cerebral i, entre moltes coses, diu com s’ha d’explicar als nens petits. M’agrada molt quan li diu a un nen que tanqui la mà i intenti agafar un objecte amb la mà tancada. “Què sents?, oi que no pots?, doncs això és el que li passa al teu germà...” Diu coses així...
Què és potser el més important a l’hora de tractar amb un nen amb paràlisi cerebral?
Crec, i almenys és el que jo he fet, que és bolcar-s’hi: vetllar pel germà és essencial, i ell et dona felicitat, amb un somriure... Encara que no parli, te la dona igualment.
Quines són les principals dificultats que es troben els familiars d’un nen amb paràlisi cerebral?
A banda de la part econòmica, que és molt gran... Per exemple, per fer adaptacions de lavabo, la cadira de rodes... La cadira de l’Àlex, per exemple, va costar 3.000 euros! Doncs sí, tot el que és ortopèdic, medicaments, farmàcia, això és molt gran. Però després també el que hi ha darrere, a casa, a la mitjanit o a la matinada, quan hi ha convulsions o ve l’ambulància...
Heu hagut d’aprendre a tractar tot això...
Sí, tot. Perquè ho canvia tot.
El títol del conte, ‘Lluito per tu’, d’on surt?
Quan era a l’institut, als tretze anys, vaig començar a fer braçalets de fil perquè a casa sentia a parlar que teníem problemes econòmics i jo era una nena i vaig pensar que faria braçalets per vendre’ls a 3 euros... Més d’una hora per fer un braçalet... És clar, no funcionava, i llavors se’m va ocórrer mirar per internet i vaig veure que venien aquests braçalets de silicona, que si es volia fer una comanda el mínim eren 300 braçalets, i jo tenia clar que hi volia inscriure “Lluito per tu”, que és el que he fet des que va néixer l’Àlex. Els meus pares ho van acceptar, vam demanar els braçalets i llavors ho vaig penjar al Facebook. Quan vaig anar al col·le amb els tres-cents braçalets els vaig vendre tots, no vaig tornar ni amb la meva polsera! Va ser un boom, la gent trucava, comerços també en demanaven per vendre’n, fins i tot des de les illes Balears... Es va anar fent gran gran i ens deien per fer una cosa o una altra... Així fins que va sortir l’associació Lluito per Tu . Tants beneficis, i vam dir: “Bé, per què només l’Àlex, quan hi ha tantes famílies en aquesta situació?” Doncs vam decidir fer una associació i incloure més pares i que els beneficis anessin a pertot. Ara els beneficis del llibre també hi van a parar.
Quanta gent forma l’associació?
Tot just ara hem començat a fer socis, però fins ara eren una quinzena de pares i mares. Ara ja ens han donat el permís per fer socis.
Quin any es va crear?
Està en marxa des que jo tenia quinze anys.
On es pot adquirir el conte?
El venem nosaltres a través d’internet, el fem arribar, i també a Girona hi ha la Mireia Augé, que és aquesta noia que col·labora en el llibre, que té un taller de lectura i allà el ven, l’explica als més petits...
Esteu a les xarxes socials...
M’encarrego del Facebook, també estem a Twitter, Instagram... Pengem felicitacions, actes solidaris que es puguin fer arreu, per exemple si es fan curses...
Ara treballa, però s’ha plantejat estudiar algun tipus de formació vinculada a aquesta experiència?
Jo espero arribar a fer una fundació, això seria increïble. I m’agradaria estudiar alguna cosa de màrqueting per poder ajudar a fer més difusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cap de setmana amb temps variable

Barcelona

La Fiscalia es querella contra Shakira per un presumpte frau fiscal

Barcelona

El Consell de Ministres inicia els tràmits per derogar la LOMQE

Madrid

Bustos, condemnat a 3 anys de presó per retirar multes a familiars quan era alcalde de Sabadell

Barcelona

Un afectat per la vaga de Renfe: “Hi tenen tot el dret, però només ens faltava això a la línia R4”

Manresa

Detingudes tres persones per vendre cocaïna a domicili a tot Barcelona

Amb la seguretat de les joguines no s’hi juga

Barcelona
Societat

Compromís col·lectiu

girona

“Estem provocant la sisena extinció massiva d’espècies”

Barcelona