“Hi ha una regressió de drets i el ciutadà respon mobilitzant-se”

Tot i la situació complicada des de setembre fins ara en l’àmbit general, s’estan fent coses importants. Pel que fa a gestió s’està implantant des del 2016 el nou reglament de participació ciutadana, que ha de donar més fruits, i que no és el que la FAVT voldria, i s’ha posat en marxa un procés previ per revisar el reglament orgànic municipal, que encotillava la participació ciutadana. Un segon eix és el pla de mobilitat aprovat al maig, però tampoc s’han fet grans actuacions. El més important era l’aplicació de les zones d’atmosfera protegida i demanàvem prudència perquè la ronda de Ponent no estava arreglada, i l’han tingut. Tenim pendent la posada a licitació del servei d’autobusos i l’estudi del canvi de línies després dels tallers participatiu per aplicar idees sobre el que volem del servei. I l’eix bàsic de la política va ser l’aprovació de la gestió directa de l’aigua, però s’ha de desenvolupar i estem en una segona pròrroga a Mina. Ja veurem si al juny estarà preparada l’empresa pública. I un quart aspecte és la designació de la nova síndica després de fer el nou procés en què la FAVT va presentar la seva candidata, Isabel Marquès, i que va tenir el 77% dels vots.

Als consells de districte hi ha representants d’entitats veïnals i d’un ciutadà a títol individual escollit aleatòriament per barri. I ens trobem que no venen. El repte de participació individual de moment no és efectiu, perquè si no es fa un gran rebombori la participació és petita. Segurament perquè el ciutadà entén que no val per a res. Nosaltres vam proposar, sense èxit, que el reglament de participació establís una certa capacitat de decisió.

El que critiquen més entitats i ciutadans és la neteja i recollida de residus des de fa anys. Estem participant a la taula de residus, però potser no n’hi ha prou recuperant les inversions, els mitjans humans i materials, sinó que s’hauria d’avaluar la gestió de l’empresa municipal Eco-Equip, i millorar-la.

Si tenim més habitants i els serveis no milloren, de què serveix? I podem parlar també dels serveis sanitaris, que són molt deficient a Terrassa i a escala global, amb llistes d’espera que augmenten i urgències saturades.

Sens dubte. Hi ha un repunt en l’àmbit ciutadà, més pel procés identitari que per problemes socials. Però han sorgit entitats que no hi eren, com ara la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, hi ha dinamisme a la comunitat educativa, i hi ha el Consell d’Entitats, on hi ha la FAVT, que està formada per mil i escaig entitats que debaten temes d’interès social i ciutadà. També som art i part de l’Espai pels Drets Socials i Humans de Terrassa. Tot això abans no existia. I des del punt de vista veïnal s’ha constituït la comissió de les rieres de Terrassa, unint les dues que hi havia, i que està formada per gairebé totes les entitats veïnals, també les no federades, per demanar solucions al dèficit històric de neteja i manteniment de les rieres del Palau i les Arenes.

Estem retrocedint, havent de defensar uns drets de tot tipus que ja estaven assumits de fa molts anys; d’habitatge, sanitat, serveis bàsics, de treball... Hi ha una regressió de drets i el ciutadà respon mobilitzant-se.

Està en un magnífic estat, tenint present que estem participant en tots els temes de ciutat i en la defensa dels drets humans i socials de totes les persones. En negatiu és que tenim una junta molt àmplia, que fa que sigui molt difícil consensuar criteris i que sigui operatiu. I hem de millorar les formes de participació de les entitats federades. Com a repte ens hem de rejovenir en edat i gènere.

La meva opinió és que es deu al fet que estem en la societat de la informació, que és immediata, i el volum i domini que en tenen els joves és aclaparador. I això es contraposa, en certa manera, a estar en moviments veïnals i col·lectius, ja que aquí pots aportar-hi idees, però no hi ha garantia que te’n surtis ni que s’apliqui ràpid. És un treball de formiga i és difícil de fer-los-ho entendre. És la disputa del treball individual i la participació col·lectiva. S’ha de fer un esforç, que ja fem, per millorar la comunicació al web o en xarxes com Facebook.

Sempre es diu. Des que soc president fa tres anys s’ha fet política, ja que tractem temes de ciutat, però no s’ha fet partidisme.