Sanitat
Els avenços en salut no són per a tothom
No és igual patir la malaltia de la sida a Europa que a l’Àfrica, ni tens les mateixes probabilitats de sobreviure a la tuberculosis als Estats Units que a l’Índia. La medicina ha aconseguit progressos espectaculars les últimes dècades, però els beneficis d’aquests avenços no són iguals a tot arreu
La mortalitat infantil s’ha reduït de manera espectacular i s’han controlat moltes malalties, però també van apareixen reptes nous, com els bacteris resistents als fàrmacs
A l’Àfrica un 70% de les morts prematures són per problemes de salut que a Europa només causen el 8% de les morts
Un dels principals indicadors de la salut d’una comunitat és l’índex de mortalitat infantil, que es pot calcular en funció del nens que sobreviuen el primer mes de vida, el primer any o els primers cinc anys. Com que els nadons i els nens petits són un dels grups més vulnerables de la població, s’entén que quants més aconsegueixen sobreviure, millors són els recursos disponibles que contribueixen a gaudir d’una bona salut, des d’aliments suficients fins a les infraestructures sanitàries necessàries.
En qualsevol cas, pel que fa a la mortalitat infantil els avenços han estat extraordinaris i estem millor que mai: el 1960, el global mundial era de 18 nens menors de cinc anys morts per cada 100 nascuts vius (als països més rics, un 4,4% dels nascuts i als països pobres un 27,3%). El 2012, aquest percentatge havia baixat al 4,7% en el conjunt del planeta, però encara amb una important diferència entre els llocs més rics (0,63%) i els més pobres (8,18%).
Cobertura universal
Entre els països que més han reduït les morts infantils hi ha Etiòpia, i un dels màxims responsables d’aquesta fita va ser el ministre de Salut entre el 2005 i el 2012, Tedros Adhanom, que va impulsar un ambiciós projecte de formació d’infermeres, llevadores i personal sanitari a escala local, sense construir grans hospitals sinó petits centres d’assistència repartits pel territori. El resultat: durant aquests anys la mortalitat infantil es va reduir de més d’un 30% (tot i que algunes veus crítiques diuen que les dades són difícils de contrastar). Des de l’any passat, Adhanom és el secretari general de l’Organització Mundial de la Salut i al capdavant d’aquest organisme haurà d’assumir el repte d’intentar convèncer els líders mundials de promoure la cobertura sanitària universal. Un objectiu complicat tenint en compte que encara hi ha 400 milions de persones al món que no tenen accés a cap sistema sanitari. De fet, si s’ha de buscar algun adjectiu per definir com és la salut global dels habitants del planeta, el millor seria “desigual”.
Un exemple és l’indicador de les morts considerades prematures (aquelles que es produeixen abans de l’edat que tocaria per estadística) i que en el conjunt del món es deuen sobretot a atacs de cor o a infeccions respiratòries. Però hi ha moltes diferències entre països rics i pobres. A l’Àfrica, el 70% de les morts prematures es produeixen per malalties infecciones o relacionades amb la salut reproductiva o amb la malnutrició. A Europa aquest percentatge és del 8%.
Xifres en positiu
Altres estadístiques, com les de les víctimes de la sida, també demostren l’aclaparadora desigualtat mundial: mentre a Alemanya es calcula que la probabilitat de morir per aquesta malaltia és d’1 per cada 200.000 habitants, a Sud-àfrica es multiplica per més de 600. Afortunadament, però, també és cert que s’estan produint molts avenços pel que fa al contagi d’aquesta malaltia: el 2015 hi ha haver al món 2,1 milions d’infectats. Són molts, sí, però no deixa de ser una reducció del 46% respecte als contagis de l’any 2000. Altres millores notables: un descens del 17% i del 41% en els casos de tuberculosis i de paludisme, respectivament (també en 15 anys); o un augment del 29% en les vacunes d’hepatitis administrades a nens de tot el món. Però encara queda molt per fer. “La salut per a tothom ha de ser el centre dels nostres esforços, perquè quan les persones estan sanes, les seves famílies, les seves comunitats i els seus països se’n beneficien”, insisteix Adhanom.
Quan el menjar també fa mal
I.C.L’any 2016 es va calcular que 41 milions de criatures menors de 5 anys patien sobrepès o obesitat, i que en la franja d’entre 5 i 19 anys, 340 milions es trobaven en la mateixa situació. Això pot comportar molts problemes de salut en el futur: més malalties cardiovasculars (que ara ja són la primera causa de mort), més diabetis, més problemes dels músculs i les articulacions i més càncer.
El risc de noves infeccions
I.C.En aquests moments els científics han detectat 12 famílies de bacteris especialment perillosos per als humans, ja que han trobat la manera de fer-se resistents als antibiòtics i a més tenen la capacitat de mutar i transmetre aquesta capacitat a altres bacteris. Poden causar infeccions mortals en persones vulnerables i complicar el tractament de malalties com la pulmonia, la gonorrea o la salmonel·losi.
Més casos de depressió
I.C.Entre el 2005 i el 2015 els casos de depressió detectats als països industrialitzats va augmentar un 18%, segons les dades de l’OMS. Tot i que és difícil tenir estadístiques fiables d’aquesta malaltia en molts països, es calcula que més de 300 milions de persones n’estan afectades i que la tendència és a l’alça. També preocupa l’augment de casos de suïcidis, que pugen a 800.000 anuals.
La importància d’un entorn sa
I.C.El 2014, el 92% de la població mundial vivia en llocs on no es respectaven les directrius de l’OMS sobre la qualitat de l’aire. La contaminació atmosfèrica és un problema greu, però també les condicions d’insalubritat que es viuen en moltes aglomeracions urbanes. A més, el canvi climàtic pot afavorir que hi hagi més malnutrició i que s’agreugin malalties com la diarrea, el dengue i la malària.
