“Al Rebost Solidari l’any passat vam atendre 694 famílies d’Osona”

Exacte, ens fa falta de tot. Actualment tenim 5.841 socis –les baixes cada vegada són menys– i 397 voluntaris, després d’augmentar-ne una seixantena l’any passat. Estem contents perquè per a nosaltres els voluntaris són molt importants, ja que sense ells segons quin tipus de projectes serien inviables, però mai n’hi ha prou.

Tenim diferents projectes, però per exemple en la lluita contra la pobresa, el 2017 vam fer 19.359 intervencions i vam atendre 3.696 persones, de les quals 2.033 eren dones. En el tema de l’alimentació infantil vam fer 716 intervencions, amb 95 persones ateses. Vam atendre 38 persones migrades o refugiades i, pel que fa a altres col·lectius vulnerables, es van fer 1.987 intervencions i es van atendre 208 persones. En gent gran i atenció a la dependència, es van fer 5.382 intervencions i vam atendre 347 persones... En números totals, entre tots els projectes, l’any passat vam fer 28.794 intervencions i atendre 4.843 persones de la comarca.

I tant, molt. En aquests últims anys hem anat augmentant entre un 10% i un 15% cada any.

Per a les persones que atenem, jo penso que no. Si la crisi ha passat o la situació s’està arreglant, a mi m’ho demostra la gent que em diu que ha trobat feina. Oferim programes d’inserció laboral perquè la gent el que vol és treballar i tenir uns ingressos per tirar endavant la família i l’habitatge.

Evidentment, perquè amb un sou de 700 euros, encara que treballis no arribes. Hi ha un percentatge elevadíssim de casos. Al Rebost Solidari l’any passat vam atendre 694 famílies d’Osona, dos dies a la setmana. Treballen tots els que venen? No, però també hi ha gent que treballa i està venint al Rebost.

Tant com aquests quatre o cinc anys enrere, no. Els dimarts i els dijous, de 10 a 1, cada setmana es formen unes cues que jo no havia vist mai.

Sí. Fa uns dies vaig estar al Rebost i em van dir que d’oli n’hi havia poc i que de llet quedava alguna cosa. Durant aquests tres mesos s’ha anat gastant.

Pagant-ho nosaltres. Creu Roja compra llet, oli, el que faci falta. Ara hem introduït també productes bàsics de neteja de casa, dels quals fins ara no n’havíem tingut demanda i no hi eren. Estem mirant fàbriques de la comarca a veure quin producte agafem pagant-ho entre els tres socis: Creu Roja, Càritas i l’Ajuntament de Vic.

El producte que llencen diàriament, com poden ser croissants, o que caduca al cap de tres dies, o la fruita que no vol ningú i que seleccionem perquè quan arribi a l’usuari no estigui feta malbé, això sí que ens ho donen. Col·laboren, però no tot el que voldríem.

Hem quedat sorpresos, ha sigut una resposta que no ens imaginàvem, tenint en compte que l’acompanyament en el dol o en les últimes hores de vida era com un tema tabú.

L’últim dimarts de cada mes venen 30 o 40 persones, i no és que se sentin soles, però sí que necessiten socialitzar-se. S’acomoden a estar a casa i nosaltres el que volem és que surtin i facin petar la xerrada. Pot venir-hi qualsevol avi o àvia: fem xerrades, un dia anem al teatre o a berenar, un altre a Montserrat...

Sí, a més a més a finals de gener vam firmar un conveni amb la Universitat de Vic, per estendre el voluntariat del reforç escolar als estudiants universitaris, un tema que els pot ser atractiu.

Cada vegada menys, però Creu Roja a Vic havia tingut un important destacament en transport sanitari, amb una vintena d’ambulàncies. En aquest camp ara només fem serveis preventius i emergències i catàstrofes, com ara recerca de persones desaparegudes, o ara, amb la neu, vam portar mantes i aigua als cotxes encallats a la C-25.