París compta els invisibles

Quantes persones sense sostre dormen pels carrers de París? Uns 2.000 parisencs van recórrer, aquest dijous a la nit, els districtes de la capital francesa per respondre aquesta pregunta. Inspirada en experiències similars fetes a Nova York, Londres i Barcelona, la Nit de la Solidaritat, organitzada per l’Ajuntament de París, ha estat la primera operació humanitària feta per cartografiar la situació dels vagabunds a la metròpoli parisenca.

Malgrat les gèlides temperatures de l’hivern parisenc, centenars de persones hi vagabundegen. Fins a 13 sense sostre han estat trobats morts als carrers de la capital francesa durant el 2018, segons el col·lectiu Les Morts de la Rue. Aquesta situació dramàtica es veu accentuada per la poca informació disponible a l’Estat francès sobre les persones que viuen en l’extrema pobresa. Les últimes dades daten de 2011. Segons l’Institut National d’Estadistique et Études Economiques francès (Insee), 18.000 persones vagabundejaven, aleshores, a la regió parisenca. Unes xifres que fan de París una de les capitals europees dels sense sostre.

“Es tracta d’una bona iniciativa, ja que posa el focus en la situació intolerable dels sense sostre”, assegura Annie G., una dona jubilada que participa en un dels 350 equips de la Nit de la Solidaritat, de quatre o cinc voluntaris acompanyats per un treballador de l’Ajuntament de París. Col·laboradora habitual de les associacions que reparteixen menjar als més necessitats, acaba d’omplir el qüestionari amb un francès de 64 anys, amb una llarga barba blanca, que porta una gorra vermella i ulleres de cul de got i arrossega un carro de la compra. “Estic dormint al carrer des de fa tres anys”, afirma, amb una veu entretallada.

Un grup de voluntaris, que van inspeccionar una part del districte XIX de París, al nord-est, entre les deu del vespre i la una de la matinada, van localitzar una dotzena de sense sostre durant la primera hora de recerca. A més de senyalar la seva presència, els fan una trentena de preguntes per conèixer el seu perfil, necessitats i experiència amb els serveis socials. Vells vagabunds, joves parisencs que han acabat al carrer, refugiats afganesos, immigrants menors d’edat de l’Àfrica subsahariana... Els invisibles de París són un col·lectiu heterogeni. “Hem trobat nombrosos sense sostre que disposen d’activitats remunerades”, explica la responsable del districte XII de París, Catherine Baratti-Elbaz. “M’ha sorprès el fet que la majoria d’ells truquen al 115 [el número per demanar un allotjament d’urgència], però això no els serveix de res”, afirma la regidora socialista Colombe Brossel.

Com que a l’Estat francès la gestió dels allotjaments d’urgència per als sense sostre és competència de l’Estat, la Nit de la Solidaritat ha provocat discrepàncies entre el govern central i l’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo. La prefectura de la regió parisenca va renunciar a participar-hi argumentant que es produïa “en un moment inoportú”. Tot i que el president Emmanuel Macron va prometre que a finals del 2017 “cap persona dormiria als carrers o als boscos de l’Estat francès”, els vagabunds que malviuen en la capital francesa es compten per centenars. Una promesa incomplerta que s’ha vist accentuada per declaracions desafortunades de membres de l’executiu centrista, com ara les del secretari d’estat de Cohesió Territorial, Julien Denormandie, que va assegurar que només hi devia haver “una cinquantena de persones sense allotjament a la regió parisenca”.

“Els problemes no es resolen subestimant-los”, critica Brossel. Després que un equip de sociòlegs hagi analitzat totes les dades, l’Ajuntament de París publicarà, el 20 de març, la seva cartografia dels invisibles.