Societat

XAVIER MARCET

CEO Lead To Change i consultor d'estratègies en innovació

“Per esquivar la mediocritat: valors, inspiració i autenticitat”

A Barcelona s’ha creat un entorn de ‘start-ups’ que comença a ser molt interessant a escala europea
Les coses canvien perquè hi ha algú amb capacitat de mirar-se-les d’una manera diferent. La innovació és en la mirada

Segurament, la paraula que més fa servir Xavier Marcet en la seva vida professional és innovació. Aquest consultor que treballa per a grans empreses de tot el planeta fa classes a universitats d’arreu del món. Cada any fa gairebé mig centenar de conferències, i té molt clar que, en el món econòmic i empresarial, qui no innova no hi té res a fer. A Marcet, l’apassiona caminar per la muntanya. I potser és enmig de la natura on ha après el que intenta aconsellar a tots els seus clients i als lectors dels seus llibres. Acaba de publicar Esquivar la mediocridad amb Plataforma Editorial i avui ens visita a El Punt Avui Televisió.

“Necessitem una societat que respecti més els que arrisquen i que ignori els mediocres que només saben bloquejar i destruir.” Què vol dir amb això?
Els que només saben destruir són aquells que el primer que fan és la llista dels impossibles. Moltes grans empreses han vist que les innovacions que ens han canviat la vida en els últims anys han sortit de petites empreses que no tenien llista d’impossibles. D’altres se n’han adonat i han començat a potenciar la gent que té capacitat de mirar les coses d’una manera diferent. Estem obsedits amb la tecnologia, però les coses canvien perquè hi ha algú amb capacitat de mirar-se-les de manera diferent. La innovació és en la mirada.
Per què costa arriscar?
Perquè significa sortir d’allà on ens sentim segurs. Ens costa, lògicament, entrar en una zona desconeguda i desaprendre més que aprendre. Això forma part d’aquest risc, d’aquesta situació en què estàs deixant una cosa que t’havia anat bé perquè tens la sensació que necessites canviar-la, però ningú et garanteix que et compraran el que et disposes a fer. És en aquesta situació que vivim el risc. Hi ha persones i empreses que no el saben viure.
Vostè ha escrit ‘Esquivar la mediocridad’. Es pot?
És molt fàcil caure-hi, i esquivar-la és una aspiració. Hi ha una regla: talent crida talent, i mediocritat crida mediocritat. Passar del talent a la mediocritat és fàcil, però atreure talent no ho és gens. Les idees interessants només es concreten si al darrere hi ha persones. Fins ara ens hem preguntat què hem de fer i com, però la pregunta clau és “qui ho farà”! Per a mi cada cop és més interessant trobar gent que aporti coses per sobre de la mitjana.
Com podem detectar la mediocritat?
Quan hi ha falta d’inspiració i d’autenticitat. Un dels capítols del llibre explica que l’antídot contra la mediocritat és l’autenticitat. Aquelles coses que són per fer-se veure ens acaben portant a la mediocritat. Les que potser no són tan elevades però són consistents en els valors són les que ens ajuden a esquivar-la. Després hi ha la inspiració. La capacitat d’anar més enllà ens ajuda. I el que ens vulgaritza és recrear-nos en l’obvietat i no sortir mai d’aquí. Buscar una sortida, generar espais nous inimaginables, és fascinant.
Com podem innovar?
Primer, amb confiança. Les idees costen. Les primeres que ens surten a tots són una mica toves. Però tots els que en tenim inicialment, de seguida que ens entrenem, tenim una mirada molt més interessant, i aleshores hem de tenir confiança. El tema clau és generar aquesta confiança de poder crear noves mirades que van abans que la tecnologia i que són autèntiques. Els motors de la innovació no són només en les grans empreses.
Quin nivell d’innovació empresarial tenim a Catalunya?
Hem millorat, però no prou. Moltes empreses nostres paren especial atenció a la innovació. Però encara que tu hagis millorat molt, n’hi ha d’altres que van més de pressa. A Barcelona hem estat capaços de crear un entorn de start-ups que comença a ser interessant a escala europea. I això ha anat en paral·lel amb la transformació de moltes empreses grans que ara es prenen seriosament la innovació. No és fàcil i requereix molt entrenament. Innovar és entrenar-se.
Què hem d’aprendre de Silicon Valley?
Una cosa molt important: a créixer. A Europa i a Catalunya, tenim start-ups, però no skylabs, start-ups que creixen ràpidament. El model social que tenim a Europa és més esmorteït que el de Califòrnia, i em preocupa acabar creant una certa aristocràcia digital i molta precarietat a sota. De Silicon Valley hem d’aprendre a superar certa aversió al risc, al fracàs, i aprendre a créixer, però hi ha altres temes en què tenim molt a aportar. Venim d’un model social que tindria molta més gràcia si fóssim capaços de combinar aquestes dues coses.
Posi’m exemples d’empreses innovadores.
Chupa-Chups, Kinder... I els inventors de la Mery! Imagina’t posar un pal a una baieta. Moltes vegades aquestes innovacions, que no són l’última sofisticació tecnològica, et canvien la vida. La tecnologia és molt important i una font d’innovació, però hi ha empreses que en tenen una mena d’empatx. Està al nostre servei, però hem de saber per a què la volem utilitzar. Ha de servir per crear valor, per fer millor les coses o per fer les coses que abans no es podien fer. Ens hem d’entrenar sobretot per tenir empatia. Innoves molt bé quan ets capaç de posar-te ràpidament en la pell de l’altre i entendre una pregunta clau: què necessitarà el meu client abans que m’ho sàpiga expressar? Per innovar s’ha d’observar la gent, veure com pots millorar determinades coses i, un cop els poses un prototip damunt la taula, llavors pregunta. Fer-ho abans és un error. La innovació comença amb la mirada i amb molta empatia.
I per inspirar-se camina per la muntanya...
Caminar i deixar la ment en blanc. Amb la ment en blanc apareixen coses sorprenents. Em va molt bé, perquè la natura és una font d’inspiració constant per a tot. Per a la nostra vida personal i professional. També em van molt bé les estacions, els trens, els avions... Potser, de la necessitat, en faig virtut, però sí. Ara, no canvio una cosa per l’altra. Caminar enmig de la natura és la meva gran passió.
Josep Pla és una altra font d’inspiració?
Per mi, Pla és una expressió de la contradicció inesperada. De vegades és un objectiu; de vegades, una mirada inesperada i genial. Per mi, Pla també és Palafrugell, l’Empordà, i això és mitja vida.
Ha llegit ‘El Quixot’ pel seu avi Juan?
Sí! El meu avi Juan va néixer a Alcoi, era filador i va ser capaç d’arriscar! Quan tenia 26 anys, se’n va anar a treballar a les filatures de Liverpool i Lió. Viatjava amb els llibres d’Élisée Reclús i, en els últims anys de la seva vida, l’únic que llegia era El Quixot. L’acabava i el tornava a començar. Els meus pares es van fer una casa, ell hi va anar a viure i l’únic regal que els va fer va ser una mena d’escultura que deia “Más vale un toma, que dos te daré”. Són coses que et fan veure que hi ha gent que és capaç, en un moment donat, d’esquivar la mediocritat, de sortir de determinades vulgaritats.
Parla molt de la revolució 4.0, de la indústria 4.0. Aquí hi ha mediocritat també?
Tenim sobredosi d’una certa tecnologia. M’agrada molt el Renaixement, que va posar l’home en el centre, i crec que per anar bé ho hem de tornar a fer. Ens passa el mateix que ens passava als noranta, quan ens preguntàvem: “Amb això d’internet, n’hi haurà per a tant?” Ara ens preguntem el mateix pel que fa a intel·ligència artificial, big data, robòtica, impressió 3D, realitat virtual... La resposta serà que ens ha tornat a canviar la vida. Segurament tindrà més impacte que internet, que ens ha canviat la manera de relacionar-nos amb l’entorn. Crec que haurem de fer un gran esforç per apostar per la suma d’intel·ligències. Les eines que tenim, enormement més potents que nosaltres, són per sumar. I el que ens queda en els pròxims anys és construir la suma d’intel·ligències i ser capaços de fer una societat que valgui la pena a partir d’aquesta suma. No soc dels que veuen el futur d’una manera molt pessimista, tot i que reconec que hi ha riscos enormes.
La transformació digital abastarà totes les professions?
Absolutament. A Boston vaig participar en un exercici en què uns estudiants de periodisme havien de redactar una nota de premsa i uns robots n’havien de redactar una altra sobre el mateix tema. Vam poder identificar quina era la nota que havien escrit els robots perquè no havien fet faltes d’ortografia, però no pas perquè tinguessin menys instint o perquè no sabessin tocar determinats punts d’una manera emocional. Tot això tindrà un impacte gran, però no soc tan pessimista com d’altres ni crec que tot això ens traurà la feina. A títol personal, haurem de fer canvis importants un altre cop, i el que no els vulgui fer tindrà menys oportunitats.
Com es pot liderar per canviar?
El que importa és la suma del que fem i el que diem, però la gent el que veu és el que fem; per tant, liderar és donar exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona