Amnistia denuncia falta de llibertat d’expressió a l’Estat

Amnistia Internacional (AI) torna a carregar contra l’Estat espanyol per falta de respecte als drets humans, aquest cop per haver coartat la llibertat d’expressió. Fa tres setmanes, en l’informe La situació dels drets humans al món 2017, va denunciar l’ús de “violència excessiva” per la policia durant l’1-O a Catalunya, i ahir va lamentar l’ús de la llei antiterrorista per reprimir la llibertat d’expressió, sobretot entre els usuaris de les xarxes socials, entre els artistes –tant rapers com titellaires– i també entre els periodistes.

Piula... si t’hi atreveixes. Com les lleis antiterroristes restringeixen la llibertat d’expressió a Espanya és el títol de l’informe presentat ahir a Madrid. Es va fer públic amb una acció simbòlica just davant de l’Audiencia Nacional amb la presència dels protagonistes de dos casos que s’hi recullen: el raper Nyto Rukeli i l’estudiant Cassandra Vera.

L’anàlisi d’AI evidencia que, arran del processament de tuitaires, cantants de rap i titellaires per “motius de seguretat nacional”, hi ha hagut un efecte paralitzant. “La ciutadania –recull l’informe– té por d’expressar opinions alternatives o de fer acudits controvertits.” “Enviar cantants de rap a la presó per la lletra de les cançons i prohibir la sàtira social demostra fins a quin punt s’han reduït a Espanya els límits d’expressió acceptable en línia”, va indicar en aquest sentit ahir mateix el director d’AI Espanya, Esteban Beltrán.

En la mateixa línia, la responsable de campanyes sobre política antiterrorista d’Amnistia, Eda Seyhan, va declarar que “Espanya és un exemple emblemàtic d’una tendència inquietant en la qual estats d’Europa limiten la llibertat d’expressió sota el pretext de la seguretat nacional i arrabassen drets sota l’aparença de defensar-los.” Seyhan va reclamar que es derogui la llei espanyola i que es retirin els càrrecs a gent que s’ha expressat pacíficament.

L’organització internacional recorda a l’Estat que com a signant dels tractats internacionals de drets humans té l’obligació de “respectar, protegir i promoure” els drets fonamentals. En realitat, en canvi, el document alerta que l’Estat fa ús de l’article 578 del Codi Penal –que prohibeix l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes de delictes terroristes– per “reprimir les expressions de caràcter polític”. La “limitació” de l’espai de debat públic i la crítica, adverteixen des d’AI, representa una “amenaça” a llarg termini per a la capacitat de garantir la defensa dels drets humans fonamentals. El raper lleidatà Pablo Hasél, l’estudiant murciana Cassandra Vera, a qui el Tribunal Suprem acaba de revocar la condemna, i el també raper Nyto Rukeli són alguns dels casos que recull Amnistia.

També el de l’advocat Arkaitz Terrón, que assegura que va ser tractat “com un terrorista” per nou piulades, alguna de referida a l’assassinat per ETA el 1973 de Luis Carrero Blanco. Va ser processat per “enaltiment del terrorisme” i després absolt. J.C.V. és un altre dels testimonis recollits: un any de condemna per tretze piulades. “L’objectiu –diu– és crear un clima d’autocensura en la població.”