Societat

ROSA MAJORAL

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ ARRELS SANT IGNASI DE LLEIDA

“Esgarrifa que 1.010 persones a Lleida no tinguin cap ingrés”

Relleu en la presidència i en la direcció de la Fundació Arrels Sant Ignasi a Lleida, però amb la voluntat de continuar una feina d’atenció a 4.000 persones vulnerables, sobretot sense llar

Canvis importants a Arrels Sant Ignasi, amb president i directora nous?
Era una situació que feia mesos que es parlava a l’entitat perquè, al pare Joan Sunyol, li van oferir un canvi de destinació. Malauradament, aquesta proposta ja ni la va imaginar per la malaltia que va patir fins al novembre, quan va morir. A aquesta situació difícil per a nosaltres, s’hi va afegir la decisió de la directora, Natàlia Méndez, de fer un canvi vital i professional. Roger Torres ha assumit la presidència i jo, la direcció. Tots dos fa anys que estem a Arrels.
Cares noves i objectius nous?
Ara estem en un procés de dol intern i de canvi, perquè han marxat dos referents per a l’entitat. Som aquí gràcies a ells. Però l’objectiu és mantenir els criteris, els valors, l’esperit i la nostra manera de fer. Sempre es poden actualitzar coses, però ara només pensem a tornar-nos a organitzar.
Coneixen prou bé la casa.
Sí, però ara les responsabilitats i la feina són diferents. Jo estava col·laborant en un programa de voluntària. Després vaig entrar a en una substitució i el 2010 em van oferir la coordinació de projectes i fin ara, que era la cap de programes, és a dir, la part més pedagògica dels sis programes que desenvolupem. Que m’ofereixin la direcció general em fa sentir agraïda i valorada. I és com un regal i també un tresor per preservar la tasca dels que hi havia fins ara.
La seva tasca s’ha centrat en l’atenció a persones sense llar?
Sí i a acompanyar i acollir les persones que es troben en aquesta situació i que moltes vegades cauen en addicions o per culpa d’aquestes acaben al carrer. I sense llar inclou tant els que dormen sota el pont o en un caixer com els que ocupen un pis o deambulen pel carrer.
Ofereixen pisos?
Tenim algun pis de suport per a aquestes persones, perquè tinguin un entorn digne on viure i refer-se. Tot i que saben que és una solució temporal.
El perfil de l’usuari és el mateix o ha variat amb els anys o a causa de la crisi?
El perfil és molt més obert. De gent sense sostre, n’hi ha amb addicions, joves o persones soles que han perdut la seva xarxa familiar i d’amistats.
A més d’un acolliment puntual què oferiu per recuperar aquestes persones?
Intentem cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, bugaderia, dutxa o consigna, però sobretot es tracta d’una acollida afectiva. Cal fer sentir estimades les persones que ho necessiten, escoltar sense jutjar i fer-les sentir a gust en un entorn agradable, acompanyant-les en la mesura que vulguin. Nosaltres no donem ajuts o prestacions, això toca a l’administració.
Fa la sensació que sobretot es tracta de gent sola?
Sí, i la societat en què vivim ens hi aboca. El consumisme i la competitivitat, per exemple, no ajuden i la gent tendeix a la solitud. És un tret comú dels usuaris i, per això, moltes de les accions que fem busquen vincular aquestes persones a xarxes positives, relacionant-les amb altra gent, recuperant la família i mitjançant sortides, la conversa o lleure. Si no, la solitud pesa molt en les recaigudes.
Quanta gent sou ara treballant a Arrels Sant Ignasi?
De remunerades, hi ha 19 persones i tenim 170 voluntaris que col·laboren i participen en els diferents programes.
I quanta gent ateneu?
Ara estem tancant la memòria del 2017 i les xifres ens sumen unes 4.000 persones l’any a Lleida entre usuaris i beneficiaris. I esgarrifa que, d’aquestes, un total de 1.010 en algun moment de l’any no tenien ingressos, cap ni un. També comptabilitzem unes 700 persones sense llar a la ciutat, que són 83 més que les registrades l’any anterior.
Les xifres sembla que pugen, tot i que diuen que la crisi va de baixa?
Les xifres creixen i la crisi es manté. Al centre de dia, on l’any passat havia baixat, ara ha tornat a pujar el nombre de persones ateses, i ha passat de 250 a 300. I són persones vinculades a la crisi, és a dir, desestructurades i sense addicions.
I el nou centre d’atenció a persones sense llar? Sembla que la Paeria ja té lloc?
El pare Sunyol hi estava molt a sobre des de feia anys i ara la Paeria diu que compra les Josefines. A veure si ara es concreta. Creiem que hauria de ser un espai transitori més que residencial, ja que com a refugi ja hi ha l’alberg de Jericó, i crear espais positius, d’acolliment.
Hi ha coordinació amb els serveis municipals i les entitats?
Hi ha una fidelitat conflictiva, com deia Joan Sunyol. És a dir, col·laborem, però no deixem de reivindicar perquè l’administració té deures i obligacions i nosaltres tenim esperit crític i de defensa de drets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Tarragona reobre el cas de l’accident de Freginals i demana un peritatge del sistema de frens del bus

Els magistrats reclamen l’expedient sancionador de la Inspecció de Treball sobre les condicions de salut i descans del conductor

tarragona
 

Reclamen més polítiques d’acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusos

Barcelona
 

Un home mata la seva parella a Badalona

badalona
 
BANYOLES

Bot de rem de ganxet

 

Promoció inaugural del grau mitjà de Terrissa a la Bisbal, amb cinc graduats

LA BISBAL D’EMPORDÀ
 

Els LGTB de la Garrotxa es presenten amb el festival ‘Rebentem els armaris’

Olot
 

Beca ICG a la innovació i la gestió en hostaleria per a una jove a Girona

girona
 
LALI CORRALERO
TREBALLADORA DE LA NETEJA EN HOTELS DE LLORET I PORTAVEU DE LES ‘KELLYS’ CONFEDERADAS

“Si aquesta feina hagués estat ben pagada, l’haurien ocupat els homes”

lloret de mar
 

Clam pels refugiats, més enllà de l’‘Aquàrius’

Barcelona