METEOROLOGIA
Catalunya ha tingut l’hivern més plujós en vuit anys
La precipitació s’ha repartit irregularment i el sud i el nord-est n’han tingut dèficit
Les darreres pluges no han revertit la situació de la majoria de pantans i l’amenaça de sequera persisteix
Feia vuit anys que Catalunya no vivia un hivern tan plujós. Això, que podria ser una bona notícia des del punt de vista de les reserves d’aigua del país, només ho és a mitges. Ha plogut molt, però la precipitació ha estat irregular i no ha abastit tant com caldria els embassaments. De fet, molts d’ells estan a una capacitat més baixa que fa un any. Només el de Sau ha pujat respecte de fa dotze mesos. Si el març del 2017 contenia 98,82 hm³ i se situava al 59,79%, enguany s’ha recuperat fins als 117,59 hm³, i arriba ara al 76,12%. Però aquesta situació és pràcticament exclusiva de la presa situada a Vilanova de Sau. La resta mantenen la tendència a la baixa. Embassaments com Susqueda, la Baells o Boadella presenten registres sensiblement inferiors a fa un any, i la mateixa situació es dona en aquells que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre: per exemple el de Rialb, un dels de més capacitat del sistema, ha rebaixat un 20% l’emmagatzematge.
Tot i que les pluges de les darreres setmanes han contribuït a millorar la situació respecte de fa uns mesos, l’amenaça de sequera es manté viva. La dessalinitzadora de Blanes continua treballant molt per damunt del que és la seva activitat habitual –la del Prat està avariada– i si no hi ha un canvi de tendència meteorològica, l’estiu podria presentar-se complicat.
I no és que no hagi plogut. És que ha plogut de forma irregular. El sud del país i el nord-est han recollit menys precipitació del que els pertocaria en un any, i això s’afegeix al dèficit pluviomètric que ja acumulaven la primavera, l’estiu i la tardor passats. En canvi, zones com el Pirineu, el Prepirineu i la conca del Llobregat han tingut registres per sobre de la mitjana. No obstant això, la major part del país ha mantingut els valors de l’any passat o els ha superat, per la qual cosa es parla, en termes generals, d’un hivern plujós. L’observatori que més precipitació ha acumulat des de desembre a febrer ha estat el de Lac Redon, amb 812,7 mm; seguit de Certascan, amb 735,7, i Espot, amb 535,7.
Pel que fa a temperatures, gener i febrer han estat en pols oposats. Mentre que el primer mes de l’any va ser majoritàriament càlid –dels més de les darreres dècades en determinades zones com el litoral central o les Terres de l’Ebre–, el segon va ser molt fred. Amb una setmana sobretot en què es va concentrar neu, pluja, vent i fred.
Estius de mig any i hiverns ínfims al país, en un segle
El canvi climàtic comportarà importants alteracions a final de segle a la Mediterrània, on els estius duraran mig any i l’hivern es reduirà a dos mesos. És una de les conclusions d’un estudi de la Universitat de Tel Aviv. “La nostra investigació demostra que els canvis climàtics que tots notem avui probablement s’intensificaran les pròximes dècades”, Va explicar Assaf Hochman, de la Facultat de Geociències, que ha dirigit la investigació. La causa d’això, l’augment de gasos amb efecte hivernacle.
