“El que fem no deseduca, al contrari, educa i remou per dins”

Hi incorporem més música. És a dir, si l’any passat, com a novetat, vam presentar la Coral Vergelitana, de Verges, aquest any la cobla La Flama de Farners tancarà la processó del Sant Enterrament, l’acte central de la Setmana Santa de Girona. Tocarà música sacra.

És que jo soc música, no se fer res sense ella. Això hi deu haver influït en gran mesura. A banda de la coral i la cobla durant el Sant Enterrament, també hi ha programats concerts a l’entorn de Setmana Santa.

No. Creguis o no creguis, és molt emocionant. Per exemple, i no ho dic perquè és la meva confraria, però és espectacular veure el santcrist allà dalt durant la processó. És una imatge molt bonica. Emociona. El moment està carregat de sentiment.

Hem mantingut el mateix format, perquè hi ha gent que fa col·lecció, però alhora hem canviat una mica el disseny. És més modern i amb una imatge molt elegant, amb Sant Fèlix i les llums que van baixant. A més, hem fet un tríptic que explica els passos en diferents idiomes. Aquest any hem intentat fer més innovació. I això sempre costa, ja que hi ha gent que mai canviaria de criteri. Però tot canvia, i el que avui és blanc, demà és negre i l’endemà, gris.

La nostra prioritat és fer sortir la processó del Sant Enterrament. És el nostre objectiu i el nostre treball. Però som una entitat religiosa i, alhora, tenim la necessitat de fer alguna cosa per la societat. Ho hem anat fent a poc a poc. És per això que, per exemple, hem organitzat un concert en benefici d’Oncolliga que es va fer a l’església de Sant Feliu amb les actuacions d’Anònim, Cor de Cor de Quart, Quartet de Cambra de Girona i el cor de veus blanques Músics’ Son. També es va fer una conferència, a càrrec de l’historiador Pep Vila, sobre com es representava fa segles.

Ha anat canviant. Ens hem posat al dia. Però fa falta molta feina. La processó cal fer-la més atractiva perquè la gent hi vingui. Abans hi havia garrotades per venir. Ara no. Potser abans era una altra època. Quan jo era petita, l’època de Setmana Santa era molt diferent. Era de silenci, de recolliment. A cada església s’hi col·locava un santcrist i les famílies hi anaven a resar. Era com un ritual. Ara això ja no es fa, també perquè els passos estan repartits per la ciutat. Ara estan concentrats a l’església dels Dolors.

És obert a tots aquells que hi vulguin col·laborar. Però costa engrescar la gent jove. No és una cosa tancada, i estic lluitant personalment per posar fi a aquesta concepció. Hi ha uns valors, però això no vol dir que sigui carca. Em refereixo als valors de la gent, no als valors cristians. El que fem no deseduca, al contrari, educa. Aporta, mou alguna cosa per dins. I no em refereixo a anar o no a missa.

Sí, és una feina que no només s’engega quan arriba la Setmana Santa. Hi ha moltes coses a fer. I tot és a base de voluntariat. I, a més, aquest any ha caigut molt aviat, molt enganxat al Nadal, i hem hagut d’empènyer una mica.

Som un miler llarg de persones. No totes estan treballant aquests dies, ja que, per exemple, a les juntes hi ha una vintena de persones, dues de cada confraria. Cadascú té una tasca. Tots tenim una opinió, però al final ens posem d’acord. És enriquidor.

Sí. Quan baixem, la gent està en silenci. Però, com tot. També hi ha gent mal educada. Però ho és aquí i ho serà a tot arreu. La gent, en general, té respecte.

N’hem parlat però no hi hem aprofundit. A la processó hi anem a fer el que toca fer. Tots tenim les nostres posicions polítiques, moltes vegades oposades, però creiem que no hi té res a veure i no ens identificarem amb cap. Ja té el seu espai, i aquí, al Sant Enterrament, no hi té res a veure.