Barcelona té teulada

Barcelona és una ciutat de terrats, però també té teulada, una immensa teulada amb nom de muntanya, Collserola. L’any 1962, quan va fer l’última gran nevada sobre la ciutat, la teulada ja hi era, però en aquella ocasió va tenir alguns degoters, i la gent va poder esquiar pel carrer Balmes com si ho fes per la pista llarga de la Molina. Ahir no, ahir la teulada de Barcelona va aguantar ferma i la ciutat va quedar a recer de la nevada més important que ha viscut aquest hivern, d’un total de tres.

Només pot ser aquesta i cap altra l’explicació que justifiqui per què ahir quan passaven 40 minuts de les deu del matí hi havia un mantell blanc d’un pam (en aquest cas cal traduir pam per 21 centímetres) damunt dels cotxes i les baranes de la plaça de Vallvidrera (a 342 metres sobre el nivell del mar) i ni rastre de la neu a la plaça Borràs, situada a la cota de 148 metres i al peu de la carretera que s’enfila cap a la muntanya. A diferència d’altres vegades, i segons explicaven els veïns del barri, el fet que ahir no plogués com en les altres ocasions en què ha nevat va fer que la neu agafés i s’hi quedés i oferís, quan el sol va començar a esberlar els núvols, una imatge que el tòpic fa dir que era de postal (si entenem que les postals s’han d’il·lustrar amb aquelles imatges tan aviat boniques com poc habituals).

D’aquesta manera, ahir a Vallvidrera i tota la serra de Collserola, neu hi era present per fer bonic, més que per fer nosa. La breu i sempre suggeridora ascensió a Vallvidrera amb el funicular de vidre que ofereix una panoràmica immillorable sobre la ciutat que es va fent petita als peus, permetia a aquella hora observar, a banda i banda de la via d’aquest gegantí ascensor, la neu deliciosament posada damunt dels pins com la primera nata d’un pastís a punt perquè hi passi la punta del dit llaminer.

El contrast del blanc i el verd no només feia més bell el paisatge, sinó que la casa més bonica de Barcelona –per als incrèduls, l’adreça on cal anar per comprovar-ho és el número 36 del carrer dels Reis Catòlics– era ahir encara més bonica envoltada de neu que conferia una llum especial a la façana de pissarra clara i a les columnes de fusta blanca que sostenen una prominent teulada.

La neu és bonica, però la neu també porta feina, i una feina desagradable. Ahir al matí el rec-rec del metall de les pales fregant contra el terra per enretirar la neu acumulada era la música de fons que omplia els carrers de Vallvidrera. Davant del número 36 del carrer dels Reis Catòlics es gratava l’asfalt amb pala i també a l’embocadura del carrer dels Algarves, on hi ha la residència Edelweiss. La residència ocupa l’edifici on abans hi havia hagut l’hotel Vallvidrera, un establiment on es concentraven els jugadors del Barça. Ja fa molts anys, un dia de partit contra l’Espanyol, la neu els va sorprendre a l’hotel i van haver de baixar a jugar a peu fins al camp de Sarrià. Aquell dia la teulada de la ciutat tenia degoters, i la porteria del Barça, també. Va guanyar l’Espanyol.