“El més difícil van ser els trenta-dos dies de pluja continuats”

Sí, l’objectiu era buscar diners per a Càritas, que s’ha de buscar els seus propis recursos per arribar a moltes necessitats. Evidentment, això serà una ajuda molt important per a les arques de l’entitat i, en definitiva, per a la gent que més ho necessita.

Fins divendres [16 de març] 5.500 euros. Jo vaig dir que si no arribava als 6.000 continuaria caminant, però amb les aportacions que sé que hi ha gent que farà penso que arribarem als 6.000 i possiblement els superarem.

Jo no recollia diners durant el meu camí però entregava unes paperetes a la gent amb qui tenia oportunitat de parlar. Els explicava que feia aquest projecte solidari per Càritas però que la meva missió no era recollir diners. No volia que la gent pensés que era una forma d’autofinançar-me el viatge. El que els explicava era que a la papereta hi havia un número de compte de La Caixa on tothom pot col·laborar a partir de 5 euros.

La gent s’hi ha abocat. I jo he fet molta feina a través de les xarxes socials. Hi ha hagut mitjans de diversos punts que s’hi han interessat. Per exemple, a la zona d’Andalusia, Extremadura, Galícia, Astúries, el País Basc...

La gent ha estat molt acollidora. En el tram del Mediterrani molta gent m’ha acollit a casa. En aquest tram no hi ha albergs i he dormit en esglésies i fins i tot en un geriàtric. A Algesires ja comencen els albergs i he pogut aprofitar la infraestructura del camí de Sant Jaume.

Sí, jo el que volia era explicar la feina que es fa a Càritas i que la gent pogués aportar-hi el seu granet de sorra. Càritas molta gent la coneixem pel lloc on anem a deixar la roba quan fem un canvi d’armari o pel banc d’aliments quan hi ha la recollida solidària. Però quan estàs a dins veus que això és només una part ínfima del que es fa. Des d’acollir dones maltractades o nens que van a escola sense menjar fins a ajudar a pagar la bombona de butà o una part del lloguer del pis. Això és el que he intentat transmetre.

Vaig sortir l’1d’octubre des d’Igualada. Vaig anar a trobar el Mediterrani a l’altura de Vilanova i la Geltrú i d’allà vaig anar seguint el Mediterrani fins a Algesires. Allà comença la Via Augusta fins a Sevilla, vaig seguir la Via de la Plata fins a Santiago. Llavors vaig fer tot el camí del nord. La idea era anar fins a Irun, però em va acompanyar en diversos trams un company manresà, en Jaume, perquè li feia il·lusió poder fer el camí ignasià. Llavors a Gernika vam baixar fins a Loiola i des d’allà vam seguir el camí ignasià, que puc dir que és un camí molt, molt dur.

Sí. Jo diria que és un camí que té alguns trams molt durs per a pelegrins. La part del País Basc és molt dura.

Han estat 142 dies i 3.800 quilòmetres. Haig de dir que quan vaig arribar a Zamora vaig parar per passar les festes de Nadal a casa i el 9 de gener vaig reprendre el camí des de Zamora.

Sí, uns 30. Jo diria que uns 25 o 27 quilòmetres diaris.

Soc caminador aficionat. I anteriorment ja havia fet Roma- Santiago i fa dos anys vaig fer Berlín-Santiago. Ara aquesta ha sigut la més llarga de totes.

Sí, sí. Les altres dues no van ser solidàries. En el cas de Roma-Santiago, quan em vaig jubilar em feia il·lusió poder donar gràcies de poder arribar a la jubilació. I en el cas de la de Berlín, volia travessar Europa. En aquell moment no em vaig plantejar de fer-ho de forma solidària perquè encara no estava a Càritas.

Sí, és un camí molt de cap.

Quant a caminada llarga, estic a la ratlla dels 70 i crec que serà difícil. Però seguiré fent camins de Sant Jaume. Estic esperant les vacances del meu net, que té 13 anys, i volem fer un tram. Són caminades de quinze dies o tres setmanes. Màxim un mes.

Molt emocionant. De la Panadella a Igualada ja em van acompanyar unes 30 persones. A Jorba es va incorporar un altre grup. I a Igualada hi havia molta gent que m’esperava. Va ser emotiu.

El més difícil van ser els 32 dies de pluja continuats, a Astúries, Cantàbria i el País Basc. I pel que fa a la part més emotiva, n’hi ha dues. Quan vaig dormir al geriàtric, una àvia va obrir la bossa, jo no els hi volia, i ella ofesa perquè volia col·laborar. Els hi vaig agafar per no fer un lleig a la senyora. Em va tocar el cor. I el dia de la missa a Santiago ens van fer seure davant i una pelegrina va cantar una cançó dedicada al pelegrí. Em vaig enfonsar.