Societat

Turisme sostenible

Neixen les vies blaves

Un projecte de la Diputació de Barcelona i la Generalitat preveu adequar 243 quilòmetres d’itineraris per a vianants i bicicletes al voltant dels rius Llobregat, Cardener i Anoia

El pla afecta 58 municipis de set comarques, que hi poden fer aportacions, i suposa una inversió de 45 milions

Tots els camins haurien d’estar oberts l’any 2022

Les fonts del Llobregat, Sant Benet de Bages, el pont del Diable de Martorell, la Muntanya de Sal de Cardona, Montserrat i el Molí Paperer de Capellades, són només alguns dels indrets de primer nivell turístic català que es podran visitar seguint els itineraris que la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat han començat a dissenyar sota la denominació de Vies Blaves i que seguiran el recorregut dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. Concretament, al llarg del mes de març, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat als 58 municipis implicats, de set comarques, l’avanç del pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, basat en una idea que va llançar la Diputació de Barcelona l’any 2015.

Aquest avanç de planificació urbanística servirà per crear o adequar 243 quilòmetres d’itineraris per a vianants o bicicletes paral·lels als rius Llobregat, Anoia i Cardener. L’aprovació definitiva del PDU de les Vies Blaves està prevista per al primer trimestre de l’any vinent i la previsió és que tots els camins estiguin oberts l’any 2022, tot i que una part ja ho estaria el 2021. De fet, es treballa amb la idea que els camins que es recuperaran al llarg del riu Anoia podrien ser els primers d’estar completament acabats, entre el 2019 i el 2020. Tot plegat significarà una inversió de 45 milions d’euros de la Diputació de Barcelona.

El projecte estructura les vies blaves en tres branques, depenent del riu que ressegueixen. La Via Blava Llobregat recorrerà els 140,5 quilòmetres que hi ha entre les fonts del riu, a Castellar de n’Hug, al Berguedà, fins a Martorell, al Baix Llobregat, unint, per exemple, indrets com ara Sant Benet de Bages, Montserrat i fins a 15 colònies tèxtils, un dels elements característics d’aquest riu, un dels més importants del país. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. Aquesta via blava suposarà una inversió de 22 milions. De fet, els excursionistes o ciclistes podran seguir fins al mar si a Martorell enllacen amb la via verda que ja uneix aquesta localitat amb la desembocadura del riu, a la platja del Prat de Llobregat.

La Via Blava Cardener habilitarà 54,7 quilòmetres d’itineraris des del seu naixement, al peu del Port del Comte, fins a la confluència amb la Via Blava Llobregat, a Castellgalí. El riu, on també hi ha restes d’antigues colònies tèxtils, travessa els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç i localitats com ara Cardona, Súria i Manresa. La inversió prevista és de 10 milions d’euros.

I, finalment, la Via Blava Anoia seguirà aquest riu al llarg de 48 quilòmetres per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. La via començarà a Jorba i també s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell. L’Anoia, com el Cardener, és un afluent del Llobregat que va arribar a reunir, en la seva època de màxima esplendor, fins a 65 molins paperers com el de Capellades. El riu neix a l’altiplà de la Segarra i, travessant poblacions com ara Calaf, Igualada, Capellades, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, connecta amb el Llobregat a Martorell. Aquesta via requerirà una inversió de 12 milions d’euros.

Les vies blaves discorreran per una de les àrees econòmicament més dinàmiques d’Europa. El projecte afecta 58 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. La realitat, però, és que 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viuen o es troben a menys de mitja hora de distància, cosa que, segons el Departament de Territori i la Diputació de Barcelona, converteix el projecte en inèdit a Europa. Els dos organismes defensen que el pla va més enllà “de construir una nova eina de dinamització turística per a les institucions implicades”: “Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessible els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius.” Així, el pla director urbanístic ha d’incentivar “el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió”.

Via, portes i nodes

Tres elements, la via, les portes i els nodes, distingiran les vies blaves, segons el pla urbanístic que ara està en període d’avanç i que, per tant, és susceptible de totes les variacions que s’hagin de fer en els períodes d’al·legacions. La via es concep tant com un camí físic, amb els requisits d’accessibilitat que això comporta, com un recorregut i un relat per l’evolució del paisatge i el patrimoni. Sempre que sigui possible, el pla aprofitarà i condicionarà camins ja existents.

Les portes es corresponen amb els punts d’accés a la via i de concentració de serveis de mobilitat, seguretat i tècnics. L’avanç del projecte proposa un total de 35 portes d’accés a les vies blaves. Finalment, els nodes són els encreuaments de les vies blaves amb altres camins històrics, rutes turístiques o senders de gran recorregut. El pla estableix, per a cadascun d’aquests elements, una sèrie de criteris en relació amb aspectes com ara l’accessibilitat, el tipus de traçat, l’ordenació urbanística i factors ambientals, paisatgístics i patrimonials. El document, en aquesta fase d’avanç, no defineix encara el traçat definitiu de la via ni el nombre ni la ubicació concreta de portes i nodes, sinó que en fa una proposta.

Patrimoni
El projecte preveu també la recuperació d’elements patrimonials i paisatgístics al voltant dels tres rius.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La DO Empordà celebra a Calonge amb èxit de públic la gran Festa de la Verema

calonge i sant antoni

Barcelona es prepara per gestionar el Port Olímpic

barcelona

Mifas arriba als 40 anys amb més de 5.000 socis

girona

“El misteri de la Selva, del s. XIV, és més antic que el d’Elx”

Barcelona

Deu ermites i un camí

Ciutat termal

Farners i el castell

La recreació més nombrosa del Gran Dia  de Girona

La recreació més nombrosa del Gran Dia de Girona

girona

La Casa de la Paraula