“La principal complicació per fer de pagès és urbanística”

La meva família sempre ha estat pagesa. Casa meva és ca l’Isidre Fernando. Isidre és el meu besavi, tenia animals i treballava a jornal per a altra gent. Va poder comprar una finca i va construir-hi la masia el 1917, al carrer Indústries amb carretera Marina. Ara estem al centre del poble, abans era els afores.

Sí, de petit jo ajudava a casa amb petites tasques, als 13 anys ja feia a l’estiu les vuit hores cada dia, m’hi dedicava de ple a les vacances escolars. Paral·lelament vaig estudiar empresarials. La situació en aquell moment no era gaire bona al camp i vaig entrar a treballar a la banca. Vaig estar-hi uns quatre anys, primer en una oficina bancària i després a la banca corporativa. Ja eren unes altres dimensions i veies unes altres coses. Abans que petés la crisi ja sabíem que ens hi estàvem abocant. Tot plegat no m’omplia, no m’agradava. I cap al 2009 vaig decidir tornar al camp.

Sí. Estic molt content. Faig el que m’agrada, estic il·lusionat amb el nostre projecte. Treballo moltíssimes hores, 12, 14, a l’estiu algun dia 16. Però m’agrada. Si et ve totalment de nou et pot xocar, però jo ja ho havia viscut a casa.

Amb ganes i amb il·lusió. Tot venia lligat perquè anàvem a iniciar una sèrie de projectes amb el producte de proximitat, que estava començant a agafar empenta i les superfícies grans s’hi començaven a interessar. Vaig encetar el projecte amb el meu pare. En aquella època conreàvem bledes, faves i carxofes a l’hivern, i tomàquets i patates a l’estiu. Però els costos de producció són més elevats aquí que a Almeria i el tomàquet, fins que no comença a produir, necessita molt de personal, i va ser una gran estavellada.

Perquè tothom vol guanyar, hi ha molts intermediaris. Tu tens un cost però resulta que es pot comprar un tomàquet no tan bo per sota del preu de cost i et premen molt. Un cop el tens produït te l’has de treure de sobre. Vam fer un gir radical gràcies a l’Agustí Garcia Santafé, un molt bon amic del meu pare, que em va dir que m’havia de posar en el mercat de pagès que es volia obrir al Prat. Així que vaig entrar al mercat que organitzen des de fa cinc anys el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Ajuntament del Prat. El mercat, que es fa els dissabtes, és un èxit.

Perquè és sincer. El producte és fresc i la diferència es nota. Són preus justos, aquell mateix producte a Barcelona el trobaràs a un preu més disparat perquè hi ha un intermediari. Són productes collits el dia abans i no han entrat en cambra, i per això si els treus de la nevera al cap d’una setmana estan perfectes.

Tractar un producte té un cost, no pots esperar trobar coses molt barates de bona qualitat. Si subministrem a través de la cooperativa del Prat carxofes a Mercabarna collides aquest matí i el supermercat les posa a la venda demà és un producte de qualitat. Arran del mercat de pagès vam decidir obrir, fa quatre anys, l’agrobotiga. La botiga i la cooperativa del Prat són ara el puntal de la nostra activitat.

No el tenim encara. Volem la denominació d’origen. Per arribar a la IGP els requisits des del punt de vista logístic són molt importants, perquè passa per la Unió Europea. Si tens IGP necessites un envàs únic i uniforme, i ens complica molt. On guardes els envasos? Si no estiguéssim a l’àrea metropolitana de Barcelona seria més fàcil. Quan jo demano construir un magatzem agrícola les traves són tremendes. I ho són perquè som carn de canó, no és el mateix expropiar un camp de cols que un hivernacle o un magatzem. En canvi en la DO amb les estructures que tenim ara podem treballar.

No. La principal complicació que tenim és urbanística. El Parc Agrari es va muntar per fer de paraigua de l’activitat agrària del Baix Llobregat, però el Parc Agrari no són les terres sinó els pagesos, i si protegeixes els pagesos protegeixes les terres. Necessitem ajut pel que fa a divulgació, a infraestructures, a formació. Falta pes dels pagesos en els òrgans de govern del Parc Agrari. Una forma de fer-ho és a través de les cooperatives. A la del Prat hem canviat la junta, som gent nova i jove.

No tenim la millor carxofa del món, tenim una de les millors terres del món. Tenim uns melons extraordinaris, uns calçots extraordinaris.