Ni un pas enrere en l’ús social del català
La Plataforma per la Llengua engega la campanya ‘El català, llengua comuna’ per reivindicar el paper cohesionador de la llengua pròpia del país
Catorze cares populars que no van tenir el català com a primera llengua expliquen la seva experiència
Una catorzena de noms ben diversos de la cultura, la societat civil, la política i els mitjans de comunicació donen la cara per l’ús social del català com a element de cohesió social a Catalunya.
El model d’escola catalana i l’oficialitat de la llengua a institucions i empreses ha aconseguit que els ciutadans amb competències per parlar en català ja superin el 80% de la població, més de 6 milions de persones. Per contra, aquesta xifra positiva contrasta amb la dada que en quinze anys la llengua pròpia del país ha perdut almenys 300.000 parlants habituals.
És per això que la Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per reivindicar el rol del català “com a llengua comuna de tots els catalans, vinguin d’on vinguin, com pensin i visquin com visquin”. L’ONG de la llengua defensa que “el català és, ha estat i ha de continuar sent l’element de cohesió social a la societat catalana” i alerta de “la importància de no fer un pas enrere” davant els indicis que l’ús social de la llengua està perdent posicions.
Com a mostra, catorze personalitats del país que no van tenir el català com a primera llengua expliquen el seu testimoni de com l’han adoptat, el comparteixen i n’impulsen l’ús. Són l’expresident de la Generalitat José Montilla; el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián; el primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l’activista i polític Albano Dante Fachín; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; la ballarina Sol Picó; la religiosa Sor Lucia Caram; la periodista Lídia Heredia; el cantant Santi Balmes; les actrius i cantants Elena Gadel i Dolo Beltrán; l’actor Lluís Marco; l’arquitecta Benedetta Tagliabue, i l’actriu Clara Segura.
La Plataforma per la Llengua ha enregistrat amb tots ells una sèrie d’entrevistes que s’emetran a través d’una campanya de gran abast a les xarxes socials. L’objectiu és defensar la llengua davant dels atacs institucionals i de carrer que rep i fer-ho amb un estil amable i divertit a partir del joc de diversos antònims. “Botifarra blanca o negra? Canya o vermut? Perico o culer? Vinguis d’on vinguis, votis el que votis, creguis en el que creguis: El català, llengua comuna”, és un dels lemes de
Els testimonis expliquen els seu origen i la seva experiència amb la llengua i posen en relleu que, independentment del lloc de naixença, de les opcions polítiques, de la religió, de les preferències, de l’edat o de la classe social, el català és i ha d’ésser la llengua comuna de tota la societat.
Concert de cloenda
Aquest dimarts ja s’ha difós un espot amb alguns fragments de les entrevistes i el proper dimarts, 24 d’abril, es presentarà íntegrament la campanya amb un acte a dos quarts de vuit del vespre a la sala Luz de Gas de Barcelona, amb la presència d’alguns dels testimonis.
La campanya culminarà amb un concert de tancament el 19 de maig a Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris de Barcelona, on actuaran actuaran grups com Mishima, Joan Garriga (La Troba KungFú), La iaia, Mazoni, Koers i Ruc’n’Roll.
25 aniversari
La Plataforma per la Llengua celebra aquest any el seu 25 aniversari.
L’entitat va néixer al desembre de 1993 per reivindicar i promoure l’ús del català i defensar la llengua dels atacs i discriminacions que pateix.
En aquest quart de segle de vida ha sumat 16.000 socis i ha aconseguit t canvis socials i lingüístics notables. Recentment ha recollit prop de 110.000 adhesions de suport a la campanya La llengua no es toca. Aturem el 155! per denunciar l’intent del govern espanyol d’arraconar el català a l’administració i suprimir el sistema d’immersió lingüística aprofitant l’aplicació de l’article 155.
