“L’escoltisme promou el diàleg entorn de la cultura de la pau”

Som lleure educatiu de base associativa, associacions de joves voluntaris que ens organitzem per oferir un espai d’educació no formal fent molta incidència a aprendre ciutadania i valors. L’escoltisme va néixer fa més de 110 anys al Regne Unit. El general Baden Powell va decidir muntar un campament per a nanos i van sorgir així els boy scouts. Va recollir el seu mètode en un llibre, i aquest llibre molta gent el va replicar arreu del món, i a Catalunya també.

Entendre la teva comunitat, voler-ne ser una peça que ajudi al seu desenvolupament, implicar-se en la societat i no ser un mer espectador. Això a molts llocs es manifesta d’una forma diferent. A Catalunya volem que els joves esdevinguin agents constructius de la societat, des dels valors democràtics, compartir, sostenibilitat... una llarga llista.

Als anys vint. Ara n’estem celebrant els 90 anys. Gent com Batista Roca o mossèn Batlle el van agafar des del vessant religiós i laic, el van veure com un moviment educatiu que parlés de valors, que tingués com a objectiu fer gent que fos contribuïdora activa en la seva societat. Ha viscut molts moments diferents. Durant la dictadura l’escoltisme va funcionar en clandestinitat.

Qualsevol cosa que eduqués en valors que no fossin els que promovia el règim franquista estava prohibida. El règim ja tenia les seves joventuts, i no en volia unes altres que funcionessin de forma democràtica. L’escoltisme va funcionar tant en clandestinitat com sota el paraigua de l’Església catòlica, que va tenir un paper especial al final del franquisme, aixoplugant moviments de diversa mena.

Actualment l’escoltisme a Catalunya s’articula en tres associacions: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que seria la que té relació amb l’Església catòlica d’origen; Escoltes Catalans, que va sorgir com a associació manifestament laica al final del franquisme, i Acció Escolta, que va sorgir fa uns quinze anys fruit de la unió d’altres entitats.

Les entitats existeixen separades per diferents raons històriques. L’escoltisme és molt plural, cap de les associacions es veuria reflectida en una etiqueta. L’interessant és que l’escoltisme català està ara en un procés d’unió. Aquest maig se celebra un congrés de caps, els voluntaris que organitzen les activitats, per dibuixar la forma d’una possible entitat única. És un repte. Hi ha convocats més de 4.000 voluntaris. El moviment a Catalunya té més de 20.000 membres.

Això depèn de la realitat de cada agrupament. En general, al voltant de la majoria d’edat els joves poden decidir esdevenir caps. És molt potent que sense haver de fer un gran esforç tinguem 4.000 joves que comencin la universitat o la feina i dediquin una part important de les seves vides, moltes hores, a fer de forma voluntària aquesta activitat. Ho fan perquè és molt divertit i aprenen moltes coses, i senten que col·laboren i tenen una incidència transformadora.

Sí, i es fan trobades mundials. Un dels valors més importants de l’escoltisme és la fraternitat universal, té un gran potencial de diàleg. Després de la primera guerra mundial, amb escoltes lluitant als dos bàndols, l’educació per la pau va esdevenir el pilar fonamental del moviment escolta mundial. I van posar l’educació per la pau com a pilar fonamental del moviment escolta mundial. Ara hi ha dues organitzacions a àmbit mundial, l’Organització del Moviment Escolta i l’Organització de Noies Guies i Noies Escoltes. Aquestes dues associacions sumen 50 milions de membres. És l’associació juvenil voluntària més gran del món, present a 169 països. L’escoltisme a àmbit europeu dialoga amb el Consell d’Europa, amb la Unió Europea, o els consells de joventut, però hi ha llocs on això és més difícil.

La feina de la gent que estem als equips internacionals és cuidar la relació amb la resta d’entitats d’arreu del món i promoure que els nostres infants i joves tinguin les màximes possibilitats per interactuar i conviure amb altres infants i joves d’arreu del món, tant marxant fora com rebent escoltes aquí i construir un diàleg entorn de la cultura de la pau.

És un símbol que ens identifica. A Catalunya cada agrupament té el seu fulard i l’identifica de la resta d’agrupaments. Dins de cada agrupament és part del joc simbòlic que ens serveix per aprendre i reflexionar.