Embolic a la plaça del Núria

El bar Núria de Girona, un dels més emblemàtics de la capital gironina, fa 15 anys que funciona en una situació d’alegalitat. La CUP-Crida per Girona va treure ahir a la llum pública que té la concessió municipal caducada des del 2003 i va criticar la “deixadesa i la permissivitat del govern de Marta Madrenas”, a més d’exigir l’obertura immediata d’un concurs públic per a l’explotació del servei. El cas, però, sembla que no és tan senzill. Fonts del govern gironí recorden que la plaça Poeta Marquina és propietat d’Adif –de fet, la seva titularitat, junt amb la de la plaça Espanya, serà un dels punts clau en les negociacions que s’obriran d’aquí a pocs dies entre el consistori i l’ens ferroviari– i, per tant, expliquen que l’Ajuntament de Girona no pot ara mateix actuar sobre la llicència de l’establiment si no és per fer-lo tancar, cosa que en cap cas es plantegen. El que tenen clar, tenint en compte la situació legal actual, és que no poden ni renovar la concessió ni fer un nou concurs. I davant la disjuntiva de tancar l’emblemàtic bar o mantenir la llicència caducada fins que es resolgui el tema de la propietat de la plaça, opten per la segona opció. Destaquen que la concessió “està caducada però segueix operativa perquè ningú no l’ha revocat”. El Núria està en una situació “alegal però no il·legal”, subratllen. L’actual govern gironí deixa clar, això sí, que si les negociacions amb Adif van per on han d’anar i la titularitat de la plaça es traspassa a l’Ajuntament, caldrà fer un concurs públic.

El cas del Núria evidencia el conflicte existent per una plaça de la qual el consistori de la ciutat s’ha cuidat en tots els aspectes durant anys, tot i que oficialment fos propietat de Renfe, primer, i d’Adif, després. Els terrenys són de l’ens ferroviari perquè abans hi havia hagut l’antiga estació de la ciutat, enderrocada ahir va fer justament 44 anys. L’Ajuntament de Girona ha encarregat informes jurídics sobre la titularitat de la plaça i els usos i treballs que s’han fet en aquests terrenys al llarg dels anys per veure quins drets hi té. “Cal aclarir jurídicament la propietat dels terrenys abans que res”, remarca l’equip de govern.

Segons detallava la CUP ahir en un comunicat, la primera concessió municipal al bar Núria va ser atorgada l’any 1939 al propietari d’un negoci familiar, que el 1968 el va traspassar a la seva filla. Llavors es va signar una nova concessió per 25 anys, que el 1993 es va prorrogar per 10 anys més. Poc després, la propietària va anunciar el traspàs del negoci al grup Boira per jubilació. Els cupaires recorden que a canvi d’un nou projecte arquitectònic, del qual va resultar l’actual Núria, l’Ajuntament va acceptar el canvi de titularitat i asseguren que des de llavors “el grup Boira paga un cànon anual d’uns 5.000 euros més l’IPC”. La CUP va criticar el que considera “el tracte favor continuat del consistori envers el grup Boira”. L’equip de govern va negar cap tipus de tracte de favor. Per la seva banda, el propietari del grup Boira, Joaquim Hugues, no va voler fer cap declaració.