Un conte recull la història del 600 Independent
L’autor del llibre és el propietari del popular vehicle, veí de Celrà
Explica com un cotxe de Madrid arriba a Catalunya de manera reticent pels prejudicis que té i, un cop aquí, acaba sent independentista
“Sentir-se part del poble de Catalunya, de la seva història i de la seva cultura, i estimar la terra, la seva gent, la llengua catalana i les tradicions, independentment de quines siguin les arrels i els orígens de cadascú.” Aquesta és la realitat d’un país, acollidor i solidari, que es transmet al llarg d’El conte del #600Independent. L’autor del llibre és el veí de Celrà Pep Pladeveya, el propietari del mític 600 Independent, i les boniques il·lustracions que hi ha dibuixades tant a la portada com en moltes pàgines de l’obra les ha fet Gisela Manzano (@grimaceart). Tal com explica Lourdes Casademont en el pròleg, “el conte descriu com un cotxe matriculat a Madrid s’acaba convertint en l’emblema de la reivindicació de l’independentisme i del desig de construir la República Catalana”. Pladeveya ja va idear la història el 2013, si bé, arran sobretot dels esdeveniments ocorreguts des de l’1-O, el desig personal que tenia de fer el conte es va reactivar. Des d’aquesta setmana, el llibre es pot trobar en diversos establiments com ara la llibreria Biscle de Celrà, l’estanc de Riudellots de la Selva, la llibreria Fòrum de Banyoles i l’estanc de Fornells. Pladeveya, a més, per Sant Jordi serà en una de les paradetes de la plaça Catalunya de Girona, on a part del conte hi haurà articles del 600 Independent i un divertit photocall.
Canvi de visió
Juntament amb l’emblemàtic vehicle, la protagonista del llibre és la filla d’en Pep i la Lourdes, l’Ona. La història, que combina elements reals i ficticis, parteix d’una invitació a un casament que la família rep d’uns parents de Madrid. Allà, l’Ona troba en un cobert proper a la casa d’aquests familiars un 600 vell i rovellat, a punt de ser portat a la deixalleria. Una de les característiques del conte és que el cotxe parla. La nena –que aleshores té 8 anys– proposa il·lusionada al vehicle que vagi amb ells cap a Catalunya, amb l’objectiu de netejar-lo i arreglar-lo: una idea que l’Ona té perquè queda captivada per l’automòbil i també perquè al seu pare li agraden molt els cotxes clàssics.
El 600, de manera malhumorada, li respon en castellà que el deixi tranquil, perquè, tot i no haver conegut mai abans cap català, tenia prejudicis, ja que sempre havia sentit “que eren garrepes i tancats”. Tot i les reticències, però, acaba marxant amb la família a Catalunya. Un cop aquí comprova que el que havia sentit dir no es correspon amb la realitat, i demana ell mateix que li pintin l’estelada. “Ben cofoi de lluir-la, va començar a anar per tot arreu transmetent el desig d’independència. I la matrícula de Madrid, duta amb alegria, recorda a tothom que català no és només qui neix i viu a Catalunya, sinó qui estima la seva gent i la seva cultura, qui respecta la llengua i la pròpia història, i qui vetlla per les tradicions i les gaudeix, independentment de quin sigui el seu origen i el seu lloc de naixement”, manifesta l’autor.
Pladeveya també destaca que és un conte que “no deixa indiferent”: “El sentit que s’hi amaga té relació amb les vivències de molts catalans i catalanes que provenen de diversos indrets.” A més de ser amè, té una funció didàctica, perquè en cada pàgina es dona resposta a preguntes que es fa l’Ona sobre aspectes que van apareixent i, per saber-ne més, hi ha informació ampliada a la part final. S’hi recullen, entre altres coses, dades històriques de Catalunya, l’origen de l’estelada i els motius pels quals es vol la República Catalana.
