Terres del català
L’Institut Cartogràfic publica, amb motiu de l’Any Fabra, el facsímil del ‘Mapa de les terres de llengua catalana’, elaborat l’any 1921
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha reeditat i publicat en facsímil, amb motiu de l’Any Fabra, el Mapa de les terres de llengua catalana, un mapa escolar, elaborat i publicat el 1921 i que és d’un gran detall i bellesa. Fabra, com a president de la Comissió Editorial Pedagògica de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, va impulsar l’edició d’aquest mapa, que va ser patrocinat pel periodista i advocat Antoni de P. Aleu, tal com figura en la mateixa impressió.
El mapa ha estat presentat aquesta setmana, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, hi va explicar que Pompeu Fabra sabia que “un àmbit clau era l’escola i calia fer de tot per a l’escola, també mapes”.
El director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, va explicar que la cartografia és una eina especialment didàctica per visualitzar l’extensió d’una llengua, “sobretot quan aquesta llengua té mancances administratives com pot ser el suport d’un estat”.
El mapa delimita sobre una base topogràfica les terres de parla catalana. L’original, de 120x98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. També es pot descarregar des de la Cartoteca Digital de l’ICGC.
El mapa tenia un ús escolar i per això portava unes fustes a la part superior i a la inferior que permetien penjar-lo a la paret de l’aula. Quan es va publicar, el 1921, es podia comprar en paper per 12 pessetes i per 20 pessetes l’exemplar entelat.
El mapa el va elaborar la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat de Catalunya, precedent de l’ICGC. El mecenes que el va patrocinar, Antoni de P. Aleu, havia emigrat a Amèrica el 1860 i es va establir a Buenos Aires. Fundador i president del Casal de Catalunya de la capital argentina, va dirigir el setmanari L’Aureneta i va ser un dels benefactors de la Protectora.
Una llengua unificada
Ester Franquesa va indicar que Pompeu Fabra “volia fer conèixer que la llengua és a set territoris conformats administrativament diferents, però que era una llengua unificada, i això s’havia de fer saber i treballar perquè es reconegués com una entitat pròpia”, va dir. La connexió entre llengua i cartografia està “molt vinculat als moviments de renovació pedagògica de principis del segle XX”, va recordar en la presentació Ferran Falcó, secretari general del Departament de Territori.