Societat

CARLES ARMENGOL

PRESIDENT DE LA LLIGA ESPIRITUAL DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

“A molts bisbes els pesa més l’espanyolitat que la doctrina”

Després de quasi 120 anys, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat manté l’esperit catalanista amb què es va fundar i és, encara, motor d’una Església que mira de baix a dalt

U
n dels darrers actes que heu fet ha estat una missa als Caputxins de Sarrià a favor dels presos polítics.
La qüestió dels presos ens afecta d’una manera especial. El cristianisme, sempre preocupat pels més febles i desvalguts, ha tingut la tradició de preocupar-se pel pres. Una de les obres de misericòrdia del catecisme de l’Església catòlica és visitar el pres amb independència de quin sigui el seu delicte. El cas concret dels nostres presos polítics a nosaltres ens toca molt perquè estem convençuts que estan injustament a la presó.
L’Església catalana s’ha de defensar per catalana però també perquè representa una opció més oberta i progressista?
Aquest és un fenomen molt antic. Ja en Carles Cardó va escriure Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes, perquè, de fet, respon a dues tradicions no només d’Església sinó de la concepció mateixa de país. Més que progressista, diria que la catalana és una Església més de baix a dalt i molt arrelada en la societat, i en canvi l’Església espanyola és més de dalt a baix, més impositiva, més lligada al poder.
Quan un cardenal com Cañizares diu que la unitat d’Espanya és una qüestió moral...
La doctrina social de l’Església més aviat sempre ha defensat la subsidiarietat per sobre de les unitats. L’esquema mental de determinats prelats espanyols, la concepció que tenen del país, els condiciona totalment la doctrina. Tenen una cosmovisió que no els deixa ser autènticament cristians, els pesa més la seva espanyolitat.
La Lliga va néixer a finals del segle XIX quan es començava a reivindicar la identitat del país.
Hi havia un grup de joves que volia escriure una pregària a favor de la independència de Catalunya. Van anar a veure Torras i Bages, que encara no era bisbe però que ja era una persona de renom, i li van preguntar si aquella pregària es podria aprovar per ser llegida. La pregunta era, més que tot, perquè no hi havia pregàries en català en aquell moment. Torras i Bages va estar d’acord a promocionar les pregàries en català però va trobar que aquella era “una mica massa forta”. Aleshores va redactar el que és conegut com “la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”. “Això us ho aprovaran”, els va dir. I, sí, tots els bisbats de Catalunya la van reconèixer. A partir d’aquí Torras i Bages va animar aquests joves a estructurar-se i va néixer la Lliga.
Per què els va animar?
Perquè va percebre de seguida que el catalanisme, fruit de la Renaixença i que ja s’estava estructurant políticament, era una força important i que els catòlics havien de participar en aquest moviment com fos. Ell, com la majoria del clergat, però no els bisbes, la majoria dels quals eren imposats i, per tant, castellans, es va identificar amb aquest moviment. També volien ser el contrapunt del catalanisme laïcista de Valentí Almirall...
Va ser ell que va dir que Catalunya serà cristiana o no serà?
Se li atribueix i a Montserrat està inscrita aquesta frase, però de fet no s’ha trobat en cap dels seus escrits. Però el pensament sí que és molt Torras i Bages. La seva gran obra d’aportació al catalanisme és La tradició catalana, perquè ell sempre vinculava el catalanisme amb la tradició i veia que si Catalunya deixava de ser cristiana, no només en un sentit religiós o de fe, sinó si perdia aquestes connotacions cristianes i culturals, aleshores ja no seria aquella Catalunya.
Teniu lligam amb Montserrat?
És un lligam d’afecte, perquè la Lliga és una entitat independent. La relació possiblement neix d’aquesta pregària inicial que Torras i Bages va dotar de forma de visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ja era la patrona de Catalunya. Això va ser una mica el que va marcar aquesta mirada cap a Montserrat.
La Lliga ha participat en el procés d’independència?
Som una entitat que assumeix, des dels plantejaments de la doctrina social de l’Església, el dret a decidir de les nacions i s’identifica amb un concepte nacional de Catalunya. En la mesura que el procés ha anat endavant i el poble s’hi ha manifestant a favor, no n’hem volgut quedar la marge.
L’acte més important que feu és la missa de l’Onze de Setembre pels patriotes catalans.
Des que existeix la Lliga, es va fer càrrec d’aquesta missa, que s’ha intentat celebrar sempre tot i els problemes. Primo de Rivera la va prohibir i hi ha l’anècdota de la detenció d’Antoni Gaudí, que va acabar als calabossos de la Guàrdia Civil perquè es va negar a parlar en castellà quan intentava accedir a l’església per a una missa de l’Onze de Setembre. La primera d’aquestes misses, que la va promoure el canonge Collell, va ser el primer acte de celebració de l’Onze de Setembre que es va fer a Catalunya de manera pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Aquest estiu gelats vegans sense sucre, ous, llet ni calories

El veganisme és una pràctica que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’origen animal i a adoptar un estil de vida basat en el respecte envers els animals.Evidentment l’alimentació...

 
opinió

Turisme del segle XXI per a Catalunya

Director general de Airbnb a Espanya
 

Inclouen la prova d’ADN fetal en el protocol d’embaràs

barcelona
 

“No m’amago, les meves xarxes socials són públiques”

girona
 
IBRAHIM OUMOUHOU
PORTAVEU DE LA TANCADA DE PERSONES MIGRADES DE L’HOSPITALET

“Sense el padró no existeixes, no tens escola ni targeta sanitària”

L’Hospitalet de Llobregat
 

El govern de Girona vol endurir les sancions a les terrasses

girona
 

Un 22% dels usuaris dels centres d’aliments són nous

girona
 

Nit de foc i festa compartida als Països Catalans

BARCELONA
 

Alicia Rey, nova presidenta del col·legi d’infermeria

girona