Societat

MIQUEL BASSOLS

PSICOANALISTA LACANIÀ I EXPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

“Catalunya i Espanya haurien d’abandonar el seu combat fàl·lic”

Apropar al públic la psicoanàlisi i la política és un dels objectius d’uns seminaris que comencen divendres vinent a Barcelona organitzats per la Comunitat de Catalunya de l’Escola Lacaniana

El conflicte Catalunya-Espanya hauria de passar pel divan d’un psicoanalista?
Freud ja va considerar que des de la psicoanàlisi calia estudiar els fenòmens de masses. El que succeeix ara aquí és un fenomen de grup que els psicoanalistes anomenem d’identificació. Quan es confronten posicions d’identificació que no es reconeixen entre elles es produeix un conflicte que només es pot resoldre amb la conversa, que és l’eina amb què la psicoanàlisi tracta tant els conflictes individuals com els socials. I ha de ser una conversa amb un reconeixement mutu.
Sense renunciar a res?
En principi renunciant a les identificacions preses de partida. De fet, l’inconscient amaga una part de nosaltres mateixos. No som exactament com ens pensem que som. Assumint això, les dues parts poden començar a parlar i reconèixer autoritats mútues.
S’ha perdut l’autoritat?
La crisi de l’autoritat paterna ja va ser detectada a l’època de Freud i ara hi ha una crisi d’autoritat generalitzada. L’Estat espanyol ha perdut autoritat a part del seu territori –Catalunya– i li ha passat per no haver pogut reconèixer la singularitat d’aquest subjecte polític i social.
Quin paper juguen en aquest conflicte la humiliació i la repressió?
El filòsof Alexandre Kojève deia que la legalitat és el cadàver de l’autoritat. Quan es perd l’autoritat hi ha un recurs immediat a la legalitat i, com va introduir el psicoanalista Jacques Lacan, quan un no té autoritat per mantenir una pràctica, el recurs al poder i a l’opressió és la temptació immediata.
Tot això ho patim a Catalunya...
Efectivament, aquí ho veiem, entre altres coses, amb la conculcació de drets civils i polítics.
S’ha comparat el conflicte Catalunya-Espanya com un maltractament de parella.
Des del punt de vista psicoanalític seria una perspectiva, però no pas l’única. Hi ha també una altra referència molt pròpia de la història espanyola que és la lluita fratricida, una relació de rivalitat entre germans que ve de lluny. El caïnisme és un mite que travessa la història espanyola. De tota manera preferiria no prendre models familiars per estudiar el conflicte actual, entre altres coses perquè la família tradicional ha canviat tant que ja no permet entendre el que està passant aquí.
Quina altra referència utilitzaria?
El tema de la feminitat. La psicoanàlisi introdueix que la posició femenina no funciona segons la lògica del tot o res. Aquesta és la lògica masculina. La femenina juga més amb els matisos, amb les singularitats.
Hi ha una masculinització en la confrontació entre el sobiranisme i l’espanyolisme?
És així. Aquesta independència o res i aquesta unitat o res és el que ens ha portat al cul-de-sac en què ens trobem.
Per tant caldria feminitzar aquesta confrontació?
Em sembla que seria una molt bona idea. Entre u i zero hi ha molts números possibles, moltes singularitats. Si introduïm la feminització a la política, les identificacions fàl·liques masculines començaran a ballar i ja està bé que ho facin.
Proposa arraconar aquest combat fàl·lic?
Sí, sí, cal abandonar aquest combat fàl·lic i anar cap a una dialèctica no fàl·lica que és precisament la femenina.
La posició més intransigent, més fàl·lica, on seria? A Catalunya o a Espanya?
Inevitablement, quan es polaritzen les coses, aquesta posició es dona a les dues bandes. De tota manera em va cridar l’atenció el president Puigdemont quan va dir que el que es vol fer és un estat català no identitari. Em va semblar que era justament una frase que trencava aquesta lluita d’identificacions preestablertes i que ens apropava a la feminització de la política.
Què més seria necessari per portar el diàleg a bon port?
Cal bons improvisadors que ho dirigeixin –la improvisació dirigida és important a la política– i mitjancers neutrals que ajudin a apropar posicions i a allunyar els fantasmes recíprocs.
Ha tractat pacients afectats per la situació política?
He atès depressions, fenòmens maníacs, sentiments d’aïllament, desarrelament, humiliació i alguns casos marcadament traumàtics. Quan això passa és perquè a algunes persones els ha començat a tremolar el seu estat de benestar, el seu món. Cal analitzar cas per cas però el que sí que puc afirmar és que de cap manera s’està trencant la societat catalana. Hi ha polaritzacions i s’han d’evitar els fenòmens segregadors, però vivim en una societat molt més cohesionada del que ens pensem com demostra el fet que, malgrat la tensió política, no ha aflorat la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional notifica a les parts l’absolució de Trapero i de l’excúpula d’Interior amb un vot particular

Barcelona
Olot

Destrosses a l’escultura Llibertat de l’ANC

Pugen a 2.013 els grups escolars tancats

Barcelona

La NASA fa història després de recollir mostres per primer cop d’un asteroide

Washington

L’associació de joves estudiants reclama més inversió i revertir retallades

Barcelona

L’Ajuntament de Girona podria suspendre els actes de Fires

Girona
El Trueta habilita nous espais i redueix activitats programades

El Trueta habilita nous espais i redueix activitats programades

GIRONA

El Trueta ja s’adapta a la segona onada de la Covid-19

GIRONA

El govern espanyol obre la porta al toc de queda nocturn

MADRID