Un 68% de notaries no ofereix l’opció de triar llengua, segons Plataforma per la Llengua
El Col·legi de Notaris es compromet a aplicar mesures per reforçar informació sobre el dret d’opció lingüística
Un 68% de notaries no ofereix l’opció de triar la llengua en què es redactaran els documents notarials o les escriptures, segons l’Estudi sobre usos lingüístics a les oficines notarials de Catalunya que ha elaborat Plataforma per la Llengua. L’enquesta s’ha dut a terme amb una mostra de 248 enquestes presencials a clients que sortien de 53 notaries a Catalunya i que es va fer del 18 de setembre al 20 d’octubre del 2017. Plataforma per la Llengua ha destacat que hi ha una gran desproporció a favor del castellà en la redacció dels documents notarials. El 73,2% s’escriu en castellà i un 24,6 en català, segons unes dades que s’han fet a partir d’enquestes a clients i no els documents absoluts. “Era el mateix un client particular que havia tramitat el seu testament que una entitat bancària que havia portat 100 hipoteques”, ha explicat el cap de l’àrea de Drets Lingüístics i Empresa de Plataforma per la Llengua, Òscar Adrià Ibáñez. En aquest context, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha compromès a aplicar mesures per reforçar informació sobre el dret d’opció lingüística.
L’entitat ha indicat que només son en català una quarta part de les escriptures, malgrat, ha afegit, que la majoria dels enquestats són catalanoparlants. Segons els entrevistats, el 51,1% eren parlants de català i un 35% de castellà. Plataforma per la Llengua ha ressaltat que si s’informa als clients de la possibilitats d’escollir la llengua de l’escriptura, augmenta l’ús del català. Si s’ofereix la tria lingüística sobre en quina llengua es fa l’escriptura, el català passa del 21,1%, quan no s’ofereix, al 32,4%.
Segons l’estudi, el percentatge de catalanoparlants als qui es fa l’escriptura en català és més de 20 punts superior quan se’ls ofereix la possibilitat de triar la llengua en què volen l’escriptura, el 54,4% escullen el català i quan no se’ls hi pregunta el percentatge baixa al 33,8%.
Plataforma per la Llengua ha apuntat que “quan no s’ofereix la tria lingüística, hi ha una tria intrínseca evident per part de la notaria, probablement a partir de les característiques que observen en el client”. L’estudi indica que “als parlants de català se’ls acaba fent l’escriptura en català en un 33,8% dels casos en què no se’ls ha preguntat, mentre que als que no el parlen habitualment, només se’ls fa en un 5,1% dels casos (3,4% en català i l’1,7% en català i castellà). Quan Plataforma per la Llengua se centra només en clients catalanoparlants i creuen la llengua en què han rebut les escriptures amb la llegua en què se’ls ha atès oralment, es pot observar un grup de casos en què l’atenció a un catalanoparlant s’ha fet en castellà i l’escriptura se li ha tramitat directament en aquesta llengua.
Només 4 de cada 10 dels parlants de català veuen les seves escriptures tramitades en la seva llengua i, en canvi, gairebé tots els parlants de castellà, el 95,8%, veuen les seves escriptures tramitades en castellà. Respecte l’atenció oral a l’oficina notarial aquesta “és equilibrada” en català (42,4%) i castellà (37,4%).
Recomanacions
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha demanat als notaris una garantia d’informació. “Cal que informin sempre als ciutadans que s’hi adrecen del seu dret d’opció lingüística de forma efectiva d’una manera oral i amb algun indicador visible”. També ha dit que s’ha d’oferir sempre al client aquesta opció de tria lingüística i fer els canvis que calgui sense costos afegits.
Pel que fa als client, Plana ha recordat que el client sempre pot demanar l’escriptura en català i una traducció al català “sense que això representi cap cost afegit”. Ha recordat també que les escriptures poden ser en dues llengües. La vicepresidenta de l’entitat ha recalcat que els professionals del dret han d’oferir sempre la possibilitat de triar la llengua i s’han d’assegurar que la tria no ve condicionada, sinó que és lliure per part del client i s’ha de treballat en les “habilitats lingüístiques de professionals del dret”.
Compromís del Col·legi
El tresorer del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Farrés, s’ha compromès després de la presentació del document a aplicar mesures per reforçar les informació sobre el dret d’opció lingüística, distribució de displays, rètols anunciadors nous a col·locar tots els mostradors de les notaries de Catalunya, reforçar i insistir en la pregunta directa als atorgants en el moment previ de preparació de l’escriptura i una mesura de divulgació a l’espai web del Col·legi de Notaris de Catalunya incloent un banner amb el dret d’opció lingüística.
Farrés també ha dit que des del 2010 s’organitzen cursos de català i de llenguatge jurídic per a notaris per l’obtenció del certificat de B, C, D i J. Uns 25 notaris prenen part cada any d’aquests cursos.
