Societat

PATRICK TORRENT

DIRECTOR EXECUTIU DE L’AGÈNCIA CATALANA DE TURISME

“Si ens quedem sense pagesos ens quedem sense gastronomia”

‘Benvinguts a pagès’ oferirà al turisme el cap de setmana del 9 i 10 de juny prop de 900 establiments rurals, com ara explotacions agràries i ramaderes i restaurants amb productes locals

Què ofereix la tercera edició de la campanya ‘Benvinguts a pagès’?
Benvinguts a pagès és un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agrícoles i ramaderes del país que pretén oferir al turista l’oportunitat d’incorporar la seva experiència gastronòmica no només als restaurants, sinó també en el producte, el productor i el territori. És poc habitual trobar l’oportunitat de poder entrar en explotacions del sector primari que per un dia passin a ser sector terciari. L’experiència la basem en tres eixos: la interacció amb una visita o ajudant a donar menjar al bestiar, per exemple; en segon lloc intentem que a cada explotació es pugui tastar el producte que s’hi elabora, i finalment hi ha la possibilitat de compra al productor. És una experiència molt completa.
Quants visitants hi ha hagut en les edicions anteriors?
En dos anys portem 30.000 visitants i el cert és que és una experiència molt fàcil i interessant de fer en família i que els nens aprenguin que el pollastre no neix al refrigerador del supermercat. També per a persones interessades en tot el cicle d’elaboració del producte; per a cuinòfils, per exemple. Cada vegada hi ha més passió per la gastronomia. És una bona iniciativa que ens ajuda a crear un producte desestacionalitzat, fora de la temporada alta; desconcentrat, ja que Benvingut a pagès distribueix turisme per tot el territori; diversificat, perquè la gastronomia ja no és només al restaurant sinó en el producte i el productor; i finalment la despesa, ja que afavorim que el client compri el producte a l’explotació i que faci estada al territori.
S’obren al públic petites explotacions?
Hi ha de tot, de lleteres grans a explotacions on treballa una parella. Hi ha tot tipus de productes, des de qui fa melmelades fins a gent que cria l’ovella xisqueta al Pirineu o la vaca bruna. O cerveses artesanes, amb aigua i cereal de territoris com el Segrià. També tenim cellers i l’oportunitat d’oferir experiències en la ramaderia. No posem límits a la dimensió de les explotacions, l’únic condicionant és que estiguin adscrits a la marca Venda de Proximitat.
Quantes explotacions participen en aquest projecte?
En total hi ha uns 900 agents implicats, dels quals 240 són explotacions agrícoles i ramaderes, 280 allotjaments i 235 restaurants que ofereixen el menú Benvingut a pagès per allargar l’experiència a la taula amb productes del territori. I, molt important, 120 activitats, moltes d’elles culturals. Moltes activitats que ja s’organitzen i que coincideixen i d’altres que es munten expressament, com ara concerts i exposicions. A més, aquest any hem creat rutes transcomarcals que estalvien la feina d’anar-se marcant els itineraris.
Què empeny els visitants a escollir aquestes experiències?
Cada vegada hi ha més consciència que som el que mengem i, per tant, cada cop és més important conèixer els productes que consumim i d’on venen. I també valorar la feina del productor. Si ens quedem sense pagesos ens quedem sense gastronomia. El pagès sovint ha estat fora d’aquesta marca que ha identificat la nostra gastronomia i els xefs són els primers de reconèixer el valor d’aquests productors. Hi ha també la voluntat d’accedir a l’entorn rural per conèixer una forma de vida diferent.
Quin pes té el turisme rural en el global de Catalunya?
Encara és minoritari. Catalunya és un gran país turístic, rebem 19 milions de turistes, entenent que turista és qui pernocta, i el 91% de l’activitat turística es desenvolupa en una franja de 15 quilòmetres des del litoral cap a l’interior, incloent Barcelona. La resta del país és només el 9% i aquí hem de comptar la franja dels Pirineus, que es menja una part important d’aquest 9%. I aquí tenim una oportunitat molt interessant, perquè tenim molts recursos en aquest rerepaís que es poden convertir en recursos turístics i evitar així la desertització d’algunes zones.
Com va anar la passada temporada turística? Els atemptats i els fets polítics, s’han notat?
S’han notat relativament poc. És cert que a partir del 17 d’agost va haver-hi un impacte, però amb caigudes lleus, de l’ordre del 2% al setembre i l’octubre. Tot plegat no va afectar el global de l’any, que va créixer respecte al 2016 en l’arribada de turistes i en els ingressos. El març l’hem tancat amb prop d’un 5% de creixement a tot Catalunya i un 10% de creixement d’ingressos. Barcelona és un cas atípic, perquè no hi estan creixent al mateix ritme i en alguns casos estan decreixent per diverses raons. Alguns sectors no han recuperat encara les xifres des dels atemptats, si comparem dia a dia amb l’any anterior. L’impacte de l’atemptat a Barcelona ha estat, però, menor que el de ciutats com Londres, Brussel·les i París; la recuperació està venint abans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Olga Escriu
Directora de Negoci de Banca d’Empreses i Corporacions de BBVA

“Obrim una nova era en la emissió d’avals”

Unes 240.000 persones, beneficiades pels ajuts d’ocupació de la Generalitat

barcelona

La Generalitat destina 100 M€ a l’atenció primària

barcelona

Un tiroteig causa dos morts i onze ferits a Estrasburg

ESTRASBURG (FRANÇA)
societat

Eurecat tancarà l’any mantenint la seva expansió

Intervenció pionera contra el pitjor càncer de pàncrees

Barcelona

La gent jove ja tolera la corrupció en la vida quotidiana

Barcelona

La cavalcada de Girona tindrà per primer cop un rei de raça negra

girona

Un total de 85 menors viuen en 75 famílies d’acollida

girona