Obligats a pagar per obtenir cita prèvia a l’Oficina d’Estrangeria
Alguns particulars, locutoris i assessories arriben a demanar fins a 100 euros per aconseguir reservar hora
Des de fa temps, obtenir una cita prèvia a través d’internet per a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona és complicat. Després de provar-ho durant setmanes en diferents moments del dia, els pot aparèixer una hora lliure per al cap de sis o set mesos, o directament, acaben desistint en veure-ho impossible. És el cas de dues noies colombianes que han explicat a l’ACN que van buscar en fòrums i grups d’internet alguna solució per poder completar els seus tràmits i que finalment, se’ls van posar en contacte diverses persones oferint vendre’ls la cita prèvia. Totes dues ho han acabat fent i han pagat 15 i 30 euros per poder tenir aquesta hora reservada a l’oficina, però els preus poden variar en funció de la pressa per obtenir aquesta cita prèvia.
La Carolina Reyes, de nacionalitat colombiana, és una d’aquestes persones que ha acabat pagant per aconseguir la seva cita prèvia. Està casada amb un català però necessitava tramitar document de residència, el NIE. Des del setembre fins el desembre va intentar obtenir hora pel canal convencional, la pàgina web, però tot i connectar-se dia i nit i a diferents hores cada dia de la setmana, no se’n va sortir. Per això, va decidir buscar ajuda de ciutadans que s’haguessin trobat en la mateixa situació i a través dels fòrums d’internet i grups de Facebook va descobrir que es podia pagar per obtenir aquesta cita prèvia. En el seu cas, va pagar 15 euros. Va ser a una noia que se li va oferir i, només dos dies després de donar-li el seu nom i número de passaport, li va facilitar un número de cita prèvia. Llavors li va fer la transferència i va poder completar el tràmit el mes de gener passat a Estrangeria.
Una altra ciutadana colombiana ha passat exactament pel mateix, però prefereix mantenir l’anonimat perquè encara no ha completat els seus tràmits. Cansada que li sortís que no hi havia cites prèvies disponibles a la pàgina de l’Oficina d’Estrangeria i amb la pressa que abans del juliol necessitava la targeta comunitària va penjar un missatge a un grup de colombians residents a Barcelona, al Facebook. Tothom li va respondre que sense pagar no podria fer res i li van deixar diferents números de telèfon i alguns consells.
Un dels ciutadans que es van posar en contacte amb ella li proposava que anés a un locutori del barri del Raval on la podien ajudar. Casualment era prop de l’establiment, i hi va anar. A la porta ja anuncien la cita prèvia com un servei més. Un cop dins, li van proposar una cita prèvia pel setembre, a 30 euros, però si havia de ser pel juny, augmentava a 100. Va aconseguir negociar i deixar-ho en 60 euros. Abans de pagar però, se li va posar en contacte un altre noi que havia fet exactament el mateix procediment per aconseguir cita prèvia i que, havent pagat per avançar l’hora a Estrangeria, deixaria de fer-ne servir una del juny. Li demanava 30 euros i els va pagar. Ara està pendent de poder fer aquesta gestió el mes vinent.
Als fòrums i grups de Facebook es troben diversos telèfons de contacte per aconseguir aquesta cita prèvia i no és difícil garantir-se el tràmit. En una trucada des de l’ACN a un d’aquests números particulars, l’interlocutor només demana una fotocòpia del passaport i el pagament de 50 euros per reservar una cita prèvia al nom de la persona sol·licitant. Entre els intercanvis de números que fan els ciutadans que busquen solucions a la xarxa, també se’n troben d’advocats o assessories. En aquests casos, els assessors proposen una trobada presencial amb tota la documentació per ’’assessorar’’ cada cas. Si cal la cita prèvia per completar els tràmits, és possible que també la puguin garantir.
Les dues ciutadans colombianes desaproven aquest sistema però reconeixen que els ciutadans estrangers que han d’anar a l ’Oficina d’Estrangeria busquen un ’’termini raonable’’ per poder completar els tràmits i no els sis, set o vuit mesos que han d’esperar si tenen la sort de poder aconseguir una cita prèvia per internet. ’’La gent té pressa’’, diu la ciutadana colombiana que prefereix mantenir-se en l’anonimat, i per això ’’estan disposats a pagar’’.
En el mateix sentit es manifesta la Carolina, que reconeix que ’’la gent està desesperada’’ i per això, ella mateixa ha acabat donant el telèfon de la noia que li va facilitar la cita prèvia. ’’No em sembla bé’’, diu, però ’’no hi ha altra opció’’. Lamenta que s’hagi convertit en un negoci perquè ’’no pots estar sense papers’’.
