“Els gossos fan que la gent, de manera inconscient, aboqui les seves emocions”

Amb sis: dos goldens, un spitz japonès, una femella bichon maltès i dos border collie. Són molt sociables. És una de les seves principals característiques.

Vam començar l’octubre de l’any passat a l’institut Montilivi de Girona. Ensenyem els alumnes a ser educadors canins. Nosaltres anem a l’institut amb els gossos de teràpia. Hi ha persones que ens demanen si els estudiants podrien venir amb el seu, però portem únicament els nostres perquè estan acostumats a la gent, que els toquin, no s’atabalen pel fet d’estar molt rodejats... Podem garantir gairebé al cent per cent que no mossegaran. Gaudeixen un munt amb aquesta activitat.

A educar un gos. El primer pas és aconseguir que segui i s’estigui quiet. Sembla senzill, però requereix paciència. Els ensenyem instruccions específiques, com ara “seu”, “a terra”, “quiet” o “vine”. Ho fem per mitjà d’esports canins dinàmics i divertits, com ara l’agility, el flyball i la pràctica del frisbee. En l’agility, el gos realitza una sèrie de salts, supera uns obstacles, passa per dins d’un tub, fa una espècie d’eslàlom... I en el flyball, es formen dos equips de quatre gossos cada un i els grups competeixen entre ells, amb carreres de relleus.

Un dia a la setmana i cada sessió dura una hora i mitja. És una extraescolar innovadora. La realitzem, de moment, amb estudiants de segon i tercer d’ESO. L’activitat, però, està molt preparada per fer-se amb alumnes a partir de cinquè de primària. És la franja que veiem xula per fer l’extraescolar.

Sí, i tant! Els que tenen gos proven les tècniques i ens relaten si els han funcionat o no. En cas que no, els mostrem com perfeccionar-ho o bé canviem el mecanisme. I els que no tenen gos a casa també estan encantats perquè, després d’un any, cadascú ja té el seu preferit.

Està anant molt bé. Estem supercontents. És una extraescolar que ha estat molt ben acollida tant pels alumnes com pels pares i mares. De moment, es fa a l’institut Montilivi, si bé ens estan començant a trucar altres col·legis interessats.

Sí, juntament amb l’escola Vila-roja de Girona, vam presentar el projecte a l’Ajuntament i el vam guanyar. Amb vuit nens de 9 anys del col·legi treballem la cohesió de grup, les emocions, hàbits, valors i el vincle amb els gossos. Fem l’activitat un cop a la setmana, al llarg d’una hora i mitja. Vam començar al febrer i durarà fins a final de curs.

El gos és el mitjà. Fa que la gent, inconscientment, aboqui les seves emocions, la seva manera real de ser. Amb un gos no dissimules. L’animal no et jutja. Li és igual si ets simpàtic o tímid. La gent que és molt introvertida, amb el gos es deixa anar.

Estem en diversos geriàtrics i estem elaborant un llibre de teràpies adreçades a la gent gran, en el qual col·laboren terapeutes, coaches i educadors. Als geriàtrics treballem la memòria, la psicomotricitat... Amb persones molt dependents és ideal l’spitz japonès, que en diuen “gos manta”. Com que és de mida petita, el posem a la falda dels avis, que obren els ulls i somriuen perquè noten que tenen un animal a sobre. O, a vegades, quan arriba un nou resident al centre que tenia gos i està trist perquè l’ha hagut de deixar a casa, li comentem que cada setmana vindrem amb un gos al geriàtric i que aquest animal a partir d’ara serà seu.

Tot aquest món em va apassionar. Has de tenir molt domini del gos. La part de l’educació és importantíssima. Saber com et respondrà i intuir com està. El tècnic en teràpies assistides ha de tenir un vincle total amb els animals amb què treballa. Durant les sessions, estan atents a tu, al que els fas fer. Estan com “en ordre”, com en diem nosaltres. Per a un gos de teràpia és primordial el benestar i tothom els amanyaga i els estima.