“Homes i dones no som pas iguals, però tenim els mateixos drets”

l dissabte 2 de juny se celebrarà al restaurant El Pati Verd de l’hotel Carlemany de Girona la primera trobada Woman Talks, una iniciativa de la terapeuta i relacions públiques d’origen equatorià Michelle Barragán (Guayaquil, 1980) perquè dones emprenedores de la ciutat hi trobin un espai d’intercanvi d’idees i un estímul per tirar endavant les seves pròpies iniciatives. Serà una trobada en format col·loqui al llarg de tot el matí (de 11.30 a 14.30 h), durant el qual quatre ponents de diferents àmbits parlaran de la seva experiència personal i professional en un ambient distès.

En certa manera és conseqüència d’un taller per a dones en situació de vulnerabilitat que em va proposar fa quatre anys el consolat de l’Equador. Va ser molt positiu treballar amb aquelles dones, algunes de vides molt dures i de gran fortalesa, i vaig pensar que algun dia hauria de propiciar un altre esdeveniment pensat específicament per a dones. Al final ha acabat prenent forma en les jornades Woman Talks, organitzades en col·laboració amb la documentalista Laura Tàrrega, que vaig conèixer a l’escola on van les nostres filles.

Sí, però no ens interessava que fos una reunió d’emprenedoria a l’ús, en què les ponents fan una master class i les assistents es limiten a escoltar. La idea és que parlin d’una experiència de vida i que la reunió sigui motivadora, que t’inspiri perquè hi has reconegut les mateixes dificultats a què has hagut de fer front per desenvolupar el teu propi projecte. Per això les ponents són de camps i edats diferents: la Xènia Ros, professora de Qi Gong i terapeuta shiatsu; la professora universitària Txell Costa; la jove dissenyadora de moda Mireia Vidal, i la psicopedagoga Susanna Arjona. Volem que la gent que vingui s’ho passi bé, però les convidades són prou potents perquè tot plegat tingui molt de contingut.

Res d’això! Potser prendrem gintònics i tot... Seriosament, estic convençuda que les dones necessitem espais per compartir les nostres experiències, per aprendre les unes de les altres. De fet, el Woman Talks s’acosta més a una sessió de treball, pel fet que afavoreix la possibilitat de fer contactes i estendre xarxes. Pot ser que d’alguna trobada en surtin negocis i tot, sense que perdi el seu esperit lúdic. Per tal d’estructurar la reunió, però, hem fixat un fil conductor que serà diferent en cada convocatòria. En la del 2 de juny, el tema és la inspiració, i en properes sessions pot ser, per exemple, la resiliència. La idea és organitzar-ne tres a l’any.

Exacte. L’entrada costa 50 euros, que inclouen les xerrades, el brunch i la beguda, i el 5% dels ingressos es destinarà al projecte Pan de Mamá de l’ONG Let Girls Rise, que ajuda dones en situació de vulnerabilitat a crear la seva pròpia empresa, un forn de pa, per tal que guanyin independència econòmica. Per a moltes d’elles, la falta d’autonomia és a l’origen de la violència que pateixen, perquè no tenen mitjans per sortir d’un entorn a vegades opressiu. Quan vaig arribar a Girona, fa set anys, tothom parlava de la crisi, i jo em posava les mans al cap. Però si aquí hi ha una qualitat de vida admirable! A l’Equador, hi ha gent que avui no tindrà res per menjar, i no és algú d’un barri llunyà i marginal, sinó un veí teu, potser un familiar. Si no ho has viscut, no t’ho pots ni imaginar.

És clar que l’afavoreix, però s’ha de potenciar més. Encara s’han de vèncer moltes reticències. El feminisme, segons com es plantegi, ni s’entén ni està ben vist. Personalment no ho veig com un enfrontament amb la masculinitat, que jo admiro, sinó com un reconeixement de les qualitats que tenim cadascun, i de com es complementen i harmonitzen. Homes i dones no som iguals, però hem de tenir els mateixos drets. De veritat no hi ha dones capacitades per assumir funcions directives? O més aviat és que no els n’han donat l’oportunitat? Ens hem de recolzar entre nosaltres per guanyar seguretat i visibilitat, i això requereix un esforç suplementari, perquè la gran majoria hem de fer malabarismes entre l’activitat professional, els fills i la feina de casa.

Sense cap dubte, però no només entre les dones. El fet que el vell sistema patriarcal, basat només a fer diners i a triomfar, hagi entrat en decadència, ha suposat també un alliberament per a molts homes.