Societat

Foment reclama una obra pública més transparent

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya reclama millorar la relació cost-benefici de les obres

Els contractistes pledegen contra les clàusules de concursos d’Infraestructures.cat

L’Estat espanyol ocupa una de les pitjors posicions en els rànquings internacionals que mesuren el grau de planificació i la transparència al terreny de les infraestructures públiques. En vista d’aquesta evidència, contrastada per diversos informes internacionals, el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya demana un canvi de dinàmica en la gestió de l’obra pública amb l’objectiu primordial d’aconseguir unes infraestructures al màxim d’eficients possible.

El consell va fer públic ahir un document, el segon que difonen des que fa un any va començar a funcionar aquest ens, en què es fan diverses propostes per avançar en la millora de planificació i execució de les grans infraestructures. El consell està integrat per la patronal Foment, la Cambra de Contractistes d’Obres, la Fundació Cercle d’Economia i l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria (Asinca).

El diagnòstic que fa aquest organisme és decebedor perquè adverteix de la falta de cura de les administracions en l’elecció de les infraestructures. “Les administracions públiques, en general, han apostat poc per una rigorosa planificació d’infraestructures i, moltes vegades, prefereixen presentar llistes d’inversions. De tant en tant s’executa algun projecte, no en funció de cap planificació, sinó per decisions polítiques sovint massa discrecionals”, s’afirma en el document, en què no es fa referència a les conseqüències dels casos de corrupció en l’adjudicació de les obres però sí que s’insisteix que el control i la transparència sobre aquests processos “assoleixen mínims”.

Un dels problemes detectats en la planificació de les grans obres és l’excés de concessions que les administracions fan a l’àmbit local o a les entitats veïnals amb l’únic afany de satisfer “interessos particulars” i aquesta circumstància redunda en un encariment de les obres o en unes solucions constructives “poc mesurades” des del punt de vista social o ambiental.

Per revertir aquesta tendència, el consell proposa un paquet de mesures que impliquin una planificació a llarg termini, 10 o 15 anys, que es basi en dades objectives i sigui consensuada per totes les parts. Indispensable es considera que tota gran obra pública vagi precedida d’un estudi que analitzi la relació entre costos i beneficis i que “faci una avaluació del retorn econòmic, social i ambiental”.

El consell també aposta per desenvolupar Global Smart and Emotional Architects (Grupo Sagardi), un nou marc normatiu per evitar sobrecostos, aturades i fracassos en les obres. Per a una millor coordinació es proposa nomenar professionals que dirigeixin projectes de gran envergadura, com ja s’ha fet amb el corredor mediterrani. Finalment s’aposta per aprofundir la col·laboració del capital privat en l’obra pública.

Clàusules al jutjat

D’altra banda, la Cambra de Contractistes de Barcelona i altres entitats del sector han presentat dos recursos contenciosos administratius contra l’entitat pública Infraestructures.cat pels plecs de condicions dels concursos d’adjudicació d’obra, ja que es considera que restringeixen les possibilitats de les petites empreses a compatir en igualtat de condicions amb les grans constructores.

El conflicte deriva de la manera com s’està interpretant per l’empresa catalana encarregada de la gestió de l’obra pública la nova directiva europea de contractació que obliga, entre d’altres, a incloure-hi clàusules de tipologia social. Aquestes podrien no ser les úniques demandes contra organismes catalans de contractació d’obres, ja que s’estudia la possibilitat de presentar-ne més.

LES FRASES

Reclamem que les administracions facin les coses d’una manera més curosa
Joaquim Llansó
president de la cambra de contractistes
Les autopistes radials de Madrid i el Castor són exemple de mala gestió
Francisco Gutiérrez
president del consell assessor d’infraestructures
Territori té el 70% del pressupost compromès per a la línia 9 del metro
Joaquim Llanso
president de la cambra de contractistes

Foment millorarà l’A-2 a l’Anoia i Territori, la C-15

Doble notícia de millora sobre dues de les principals carreteres que travessen la comarca de l’Anoia. El Ministeri de Foment està estudiant convertir l’A-2 en una carretera de, com a mínim, tres carrils per sentit entre Igualada i Martorell, i el Departament de Territori i Sostenibilitat construirà un tercer carril a la C-15, amb el sistema de 2+1, entre la capital de l’Anoia i Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a l’obra de l’autovia, Foment ja ha enviat l’estudi d’impacte ambiental del projecte a alguns dels ajuntaments afectats i la idea és treure el projecte a exposició pública abans de l’estiu, informa l’ACN. Els 35 quilòmetres que hi ha entre Igualada i Martorell tenen en diversos punts només dos carrils per banda. Alguns dels alcaldes afectats –com ara el de Castellolí, Joan Serra, i Collbató, Miquel Solà– han explicat que el projecte preveu modificacions del traçat de l’autovia. En algun municipi, com ara Collbató, es veu el projecte amb recel perquè suposarà més trànsit i soroll pel poble.

En relació amb la C-15, va ser el mateix conseller, Damià Calvet, que ahir va anunciar la futura millora de la via especificant que el nou carril es construirà en aquells trams de la carretera on es formen més colls d’ampolla. El projecte és previst que surti a informació pública ben aviat amb l’objectiu de començar les obres a la tardor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya necessita, com a mínim, 19.000 infermeres més

Barcelona
Societat

Guinness de pintura sota l’aigua a la Fosca

PALAMÓS

El tercer sector genera ocupació tot i tenir menys recursos

barcelona
EDUARD GAIRÍN
ESTUDIANT DE LA UDG QUE PARTICIPARÀ AL RAID SOLIDARI UNIRAID DEL FEBRER DE L’ANY VINENT

“L’Uniraid és una prova solidària, però també ens fa créixer a nosaltres”

girona
Gastronomia

Girona torna a ser la capital culinària

Barcelona

Visita en 3D al campanar de la catedral de Girona

GIRONA

Dues novetats per tancar Sant Martirià

BANYOLES
Austràlia

Demanen perdó a milers de víctimes de pederàstia per haver-los donat l’esquena

SOCIETAT

Horrorland esgota totes les entrades de Halloween a Cercs